La Fiscalia belga demanarà que s'entregui Puigdemont a Espanya per sedició i malversació

La Fiscalia belga demanarà aquest dimarts al Tribunal de Primera Instància de Brussel·les que executi l’ordre europea de detenció i entrega perquè l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont sigui entregat a Espanya per sedició i malversació, els dos delictes pels quals el reclama la justícia espanyola, segons han informat Europa Press fonts de la seva defensa. 

«Demanen l’extradició pels dos delictes», ha informat Paul Bekaert, l’advocat belga del polític independentista, i ha indicat que la Fiscalia de Brussel·les defensa la posició del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, tot i que no aclareixi quina seria l’equivalència de delictes en el sistema belga. 

Aquest dimarts a les nou del matí

Les parts, que ja han tingut accés a les primeres al·legacions escrites, han sigut citades aquest dimarts a partir de les nou del matí per a la vista sobre la reactivació de l’euroordre, en una audiència a porta tancada a la Cambra del Consell (Tribunal de Primera Instància) de Brussel·les.

Els advocats de Puigdemont preveuen sol·licitar un ajornament de la vista per tenir «més temps per preparar» la defensa de l’expresident català, amb l’argument que només han tingut 24 hores per estudiar el dossier i al·ludint a la complexitat del cas.

Probable vista al desembre

Per això, segons Bekaert, el jutge no prendrà cap decisió sobre el fons de l’assumpte, sinó que fixarà una nova data, «probablement a primers de desembre», per continuar la vista i que les parts puguin presentar els seus al·legats.

Puigdemont es troba en llibertat sense fiança, però subjecte a condicions com ara tenir una residència fixa a Bèlgica i no sortir del país si no és amb autorització del jutge, a l’espera que es resolgui el seu cas. 

Puigdemont va declarar divendres

Així ho va disposar el jutge d’instrucció davant de qui Puigdemont va haver de prestar declaració divendres passat, després de la reactivació de l’euroordre de Llarena la reactivació de l’euroordre de Llarenafa una setmana. El polític independentista es va entregar a la policia federal belga i va quedar sota arrest fins que el jutge el va interrogar i va dictar les mesures cautelars l’endemà.

Sense immunitat

Per evitar l’extradició, la defensa de Puigdemont va esgrimir que tenia immunitat com a eurodiputat, però, després d’haver-ho consultat amb el Parlament Europeu, el jutge d’instrucció va concloure que no gaudia d’aquesta protecció.

El 2017, quan l’Audiència Nacional va sol·licitar per primera vegada a Bèlgica l’entrega de Puigdemont, el Ministeri Públic belga va advocar per complir l’extradició per tots els delictes que se li imputaven a Espanya –incloent-hi els de rebel·lió i sedició– tret del de prevaricació.

 Llavors, la Fiscalia de Brussel·les va entendre que encaixaven en l’ordenament jurídic belga en les descripcions penals de «coalició de funcionaris» i «malversació per part de funcionaris».

En qualsevol cas, sigui quan sigui que el jutge prengui la seva decisió sobre l’entrega o no de Puigdemont a les autoritats espanyoles, les parts en el procés –la Fiscalia belga i la defensa– disposaran d’un termini de 24 hores per presentar un recurs i el cas passaria llavors a la Cort d’Apel·lació.

El Tribunal de Cassació

Quedaria encara una última instància, el Tribunal de Cassació (equivalent al Tribunal Suprem espanyol), que pot pronunciar-se sobre la forma, però no sobre el fons del procés. El reglament europeu estableix un termini màxim de 60 dies per resoldre els processos d’extradició entre dos estats membres, un període que podria ser ampliat 30 dies més, fins als 90, en casos excepcionals.

Notícies relacionades

La crítica extradició de Puigdemont

Puigdemont va passar la nit de dijous com a detingut a la Fiscalia de Brussel·les

En qualsevol cas, aquests terminis estan previstos per a persones sobre les quals pesen ordres d’extradició i esperen detingudes que es resolgui el seu assumpte; si els reclamats es troben en llibertat, com és el cas de Puigdemont, els terminis poden ser molt més amplis.

D’acord a l’ordenament legal belga, Bèlgica pot rebutjar l’extradició d’una persona buscada per un país soci si existeixen «raons serioses» per pensar que no es respectaran els seus Drets Fonamentals després de l’entrega o si els delictes que se li imputen no són una infracció en el dret belga o no estan recollits en una llista de 32 delictes acordats per la UE en la seva directiva.