Puigdemont va passar la nit de dijous com a detingut a la Fiscalia de Brussel·les

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va passar dijous a la nit en qualitat de detingut a la Fiscalia de Brussel·les, on va comparèixer davant d’un jutge d’instrucció per respondre sobre l’euroordre emesa per Espanya. «El 17 d’octubre al matí [dijous], Puigdemont es va presentar voluntàriament davant de la policia judicial federal de Brussel·les. Va ser privat de llibertat», va indicar la fiscalia belga en un comunicat en què va explicar que, en presència del seu advocat, se li va notificar que les autoritats judicials espanyoles han cursat una euroordre reclamant-lo per presumpta malversació i sedició.

El líder independentista, fugit a Bèlgica des de finals d’octubre del 2017, «no ha consentit la seva entrega a les autoritats espanyoles» i va quedar en llibertat sense fiança però sota mesures cautelars, va afegir el Ministeri Públic. En conferència de premsa, el portaveu de la fiscalia, Denis Goeman, va precisar que el jutge d’instrucció que li va prendre declaració va considerar que Puigdemont no té immunitat com a europarlamentari electe, contràriament al que argumentava la seva defensa, per la qual cosa li va donar cita el 29 d’octubre davant d’un jutjat de Primera Instància.

La versió de Puigdemont

Puigdemont afirma que és eurodiputat i, com a tal, l’emparen certes condicions d’immunitat parlamentària, després d’haver sigut elegit en les eleccions europees del 26 de maig, extrem que rebutgen el Parlament Europeu i Espanya, ja que no ha retirat la seva acta ni ha promès acatar la Constitució, com exigeix la llei electoral espanyola.

El líder de JxCat ha portat el cas davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que encara no s’ha pronunciat. El magistrat belga ha deixat en llibertat el polític postconvergent, però amb mesures cautelars li ha exigit comunicar una residència fixa, li ha prohibit abandonar el país i l’ha obligat a estar sempre a disposició de les autoritats judicials. A partir de la vista del 29 d’octubre, el tribunal decidirà si entrega o no Puigdemont a Espanya, decisió que és recurrible tant per l’interessat com per la fiscalia en apel·lació i, posteriorment, en cassació. El termini normal és d’un màxim de 60 dies, que es poden ampliar a 90, si bé es podria prolongar excepcionalment més enllà dels tres mesos.

El pas de Puigdemont pel tribunal belga ha coincidit amb el Consell Europeu, a poca distància d’allà, en què ha participat Pedro Sánchez. El president en funcions s’ha referit breument a l’euroordre. «El Govern està treballantperquè es compleixin les decisions del Poder Judicial dins i fora de les nostres fronteres», ha dit a Brussel·les, informa Juan Ruiz Sierra. 

Sense immunitat parlamentària

Des del Suprem, havien assegurat aquest divendres al matí que el magistrat que va instruir la causa del procés respondrà immediatament a la consulta belga formulada la matinada passada que l’expresident no té immunitat, ja que, malgrat el que pugui al·legar no és membre del Parlament Europeu. En la seva resposta, Llarena assenyalarà que Puigdemont no ha complert cap dels requisits necessaris per adquirir aquesta condició: no va acatar la Constitució espanyola davant de la Junta Electoral Central, al refusar fer-ho en persona com preveu la llei electoral i, per tant, tampoc va poder prendre possessió del seu escó. 

Segons va informar el Suprem, l’instructor de la causa oberta contra els fugits –que està paralitzada a l’espera que siguin posats a disposició de la justícia espanyola– recorda que la confirmació que no és europarlamentari també es pot cursar a la Cambra europea directament. «El jutge d’instrucció ha realitzat verificacions davant de les instàncies necessàries i ha estimat que el procediment podia seguir», ha reiterat Goeman sobre un mandat que està ple d’«errors», segons ha criticat l’advocat Gonzalo Boye.

En un breu comunicat, Puigdemont ha explicat que està seguint «tots els passos oficials que acompanyen aquest procediment», i que ha «rebutjat la notificació i s’ha oposat a la seva entrega a Espanya», tal com ja va avançar que faria el seu advocat, Paul Bekaert, dilluns passat per considerar «desproporcionades» les penes imposades a Oriol Junqueras i la resta de polítics independentistes catalans i entendre que Espanya no respectarà el seu dret de defensa. «Ara tenim una sentència a Madrid que prova que han violat els drets de defensa en aquest cas i que si s’envia el president a Espanya el judici no respectarà el dret de defensa», va valorar Bekaert.

Tramitació de l’euroordre

La Fiscalia de Brussel·les, que és la que s’encarrega de tramitar l’euroordre, va confirmar dimarts passat la recepció de la petició del jutge Llarena, tot i que, abans de tramitar-la, va recordar que el mandat havia de ser proporcionat en una de les tres llengües oficials de Bèlgica (francès, flamenc o alemany) o, en tot cas, en anglès. Aquesta traducció ha arribat abans de l’esperat, per la qual cosa el procediment ja està en marxa.

Amb la decisió del jutge d’instrucció sobre les mesures cautelars, el cas passa ara al Tribunal de Primera Instància de Brussel·les, que s’haurà de pronunciar el pròxim 29 d’octubre sobre si executa o no l’entrega. El primer que haurà de fer el jutge éscomprovar si els delictesde què s’acusa Puigdemont –sedició i malversació– existeixen també a Bèlgica. 

Davant aquesta decisió hi pot haver un primer recurs tant de la fiscalia com de Puigdemont davant d’unTribunal d’Apel·lació. Si aquest veredicte tampoc agrada a alguna de les dues parts, el procediment preveu la possibilitat d’un segon recurs davant de la Cort de Cassació el magistrat de la qual tindria 15 dies més per decidir. Tot això podria prolongar els terminis fins a un màxim de 90 dies. «No s’amagarà, col·laborarà amb la justícia belga. Confia en la justícia belga, per aquesta raó és aquí», va dir dimarts el seu advocat Paul Bekaert.

Violència a Catalunya

Notícies relacionades

Així va ser la vaga general del 18 d'octubre del 2019 a Catalunya i els dies posteriors

El jutge Llarena reactiva l'ordre de detenció contra Puigdemont

Quant als aldarulls i la violència a Catalunya, Puigdemont ha indicat que no ha seguit res, «per raons òbvies» i perquè «des d’ahir al matí» no ha estat «connectat», però ha assegurat que sempre ha condemnat la violència i que la seva experiència en els últims anys és que en les grans mobilitzacions a Catalunya no hi ha hagut mai incidents. «Conec bé la gent que es va comprometre amb les urnes, que va organitzar les manifestacions, i no els he vist en absolut fent ús de cap tipus de violència», ha indicat, insistint que sempre s’ha expressat amb claredat i sense ambigüitat. «Sempre condemnaré tota violència», ha assegurat.

«Crec que m’he expressat sempre, sempre, i els desafio a vostès que trobin alguna expressió que sigui ambigua en aquest sentit. Sempre m’he expressat, sempre, perquè és un compromís ètic que tinc des que tinc ús de raó en contra de la violència», ha indicat, i ha recordat que ja va denunciar l’estiu passat que hi havia comandos de gent organitzada «que anaven encaputxats amb armes blanques arrencant llaços grocs», ha assegurat a les portes de la Fiscalia de Brussel·les.