Anar al contingut

DES DE MADRID

La crítica extradició de Puigdemont

Desmantellar el centre d'operacions de Waterloo és prioritari per al Govern central

La justícia, disposada a acceptar-ne l'entrega tot i que sigui només per malversació

José Antonio Zarzalejos

La crítica extradició de Puigdemont

JUNTSXCAT

El Govern central està segur, via informes policials i dels serveis d’intel·ligència, que el quadro de comandaments de la situació insurreccional a Catalunya el maneja des de Waterloo l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i, com a conseqüència, considera «crítica» la seva extradició a Espanya. Per a això és necessari que la justícia belga accepti, després de la vista de dimarts vinent a Brussel·les, la nova ordre de detenció i entrega contra ell emesa pel magistrat Pablo Llarena una vegada es va conèixer la sentència del Suprem el passat dia 14.

La que està en tràmit és la segona euroordre contra Puigdemont, l’X a l’organigrama del desmantellament institucional català. La primera la va deixar sense efecte l’instructor de la causa el juliol de l’any passat, sense reparar els defectes de forma que va detectar la fiscalia belga i després de la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein (Alemanya) que acceptava l’entrega de l’expresident només per un presumpte delicte de malversació, però no de rebel·lió.

La Sala Segona del Suprem es refereix a aquest episodi en la seva sentència del procés (pàgina 159) lamentant aquesta decisió alemanya perquè entén que, «lluny de ser invocada com a exemple a seguir, hauria de ser considerada com l’expressió del que pot acabar amb el principal instrument de cooperació judicial per preservar els valors de la UE».

El precedent

Tant l’Executiu com el mateix instructor i els magistrats del Suprem expressen en privat el seu «escepticisme» sobre el bon final d’aquesta nova petició. Bèlgica ha sigut sempre renuent a cooperar amb les autoritats judicials espanyoles, fins i tot en casos flagrants, com el de l’etarra Natividad Jauregui, àlies ‘Pepona’, provadament autora d’assassinats cruels. El Tribunal d’Estrasburg ha sancionat l’Estat belga per l’incompliment de l’euroordre relativa a aquesta terrorista obligant-lo a indemnitzar els fills d’una de les seves víctimes, el tinent coronel Ramón Romeo.

La reticència de la justícia belga al compliment de les euroordres de jutges espanyols es deu molt més a la seva situació interna –amb la forta tensió segregacionista de Flandes, una regió del país dominada per forces ultradretanes que recolzen Puigdemont i a l’independentisme català– que a una desconfiança motivada en la falta de pulcritud democràtica de les autoritats judicials i policials espanyoles.

Al rebutjar o dificultar les peticions de detenció i entrega procedents d’Espanya en casos que afecten determinats assumptes (com ara terrorisme i delictes perpetrats per polítics), els jutges belgues anteposen l’estabilitat interna a l’estricte compliment del mandat de l’acord marc del 2002, aprovat per la UE per crear un espai despolititzat de cooperació entre les diferents administracions de justícia.

El control del Tsunami

En aquesta ocasió, no obstant, sembla ferma la determinació d’acceptar l’eventual entrega de Puigdemont tot i que sigui només per malversació. Desmantellar la base logística de Waterloo és un objectiu més important per desbaratar els plans insurreccionals que implementa Quim Torra a Barcelona que aplicar a l’expresident la mateixa vara de mesurar que als seus companys recentment condemnats. Molt més, després dels successos ocorreguts la setmana passada a Barcelona que van començar amb l’ocupació de l’aeroport del Prat, planificat i executat per la plataforma Tsunami Democràtic, que estaria encoratjada pel mateix Puigdemont i seria coneguda per l’actual president de la Generalitat.

Existeix, a més, la convicció que el d’Amer no es mourà de Bèlgica perquè qualsevol altre país de la UE és per a ell més insegur i, especialment, França. Tot estava preparat per a la seva detenció el 2 de juliol, quan va expressar la seva intenció de presentar-se a Estrasburg amb motiu de la constitució del Parlament Europeu.

No obstant, tant ell com Toni Comín i l’advocat Gonzalo Boye –investigat ara per blanqueig de diner procedent del narcotràfic, i en el seu moment condemnat per col·laborar amb ETA en el segrest d’Emiliano Revilla, el que és una greu contrarietat per al líder independentista– es van quedar en una localitat alemanya propera a la frontera francesa. S’especula que si Puigdemont s’escapoleix d’aquesta nova euroordre, podria traslladar el seu campament base a Suïssa, una confederació que no pertany a la UE i on estan instal·lats amb la tranquil·litat més gran Marta Rovira i Anna Gabriel.

Peces de dòmino

La pedra de volta de la gran operació de desmuntatge de l’entramat insurreccional a Catalunya passa per la neutralització de Puigdemont. Si s’aconsegueix, aniran «caient com peces de dòmino» altres engranatges que transmeten ordres, consignes, instruccions i exerceixen, mitjançant comissaris polítics, un fort control sobre l’ortodòxia de dirigents separatistes amb temptacions revisionistes. «Sense Puigdemont a Waterloo, Torra duraria dies al Palau de Sant Jaume» suposen aquestes mateixes fonts. L’actual president de la Generalitat és un dòcil instrument en mans del seu predecessor.

Suprimir Waterloo –és a dir, l’extradició a Espanya de Puigdemont– és l’única operació que a curt termini obriria un nou horitzó a Catalunya perquè, a més, alliberaria de traves ERC per moure’s amb més marge –ara molt limitat– i aixecaria la tutoria que exerceix l’expresident sobre grups d’antics convergents disposats a intentar una rectificació del procés sobiranista que, com s’ha comprovat aquests dies amb l’actitud de Torra i el seu nucli de recolzament, es pretén mantenir en els seus objectius més inversemblants contra vent i marea.

Fora d’això, la partida és tan important que els europarlamentaris espanyols de partits constitucionalistes estan disposats a donar la batalla a Brussel·les i Estrasburg, esgrimint l’article 7 del Tractat de Lisboa perquè a Bèlgica, si no atén l’euroordre, se li obri un expedient de sanció.