tot el que queda per exhumar del franquisme

Tot just havia complert un mes en el Govern quan Pedro Sánchez va anunciar una de les seves mesures estrella. Anava a ser el PSOE, partit que va parir la primera llei de Memòria Històrica, el que exhumés les restes de Franco del Valle de los Caídos. Fins i tot hi van posar data: abans de l’estiu del 2018. Però amb les traves de la família del dictador i els processos judicials que es van creuar pel camí, el que havia de ser a l’estiu va passar a ser «el desembre o el gener», i ja pel febrer, la vicepresidenta Carmen Calvo va acabar reconeixent que l’exhumació es produiria «quan es pugui».

El vistiplau ha arribat a les portes de la repetició electoral i permet al PSOE fer-ne bandera. Franco serà exhumat amb un Govern socialista, però les associacions per la memòria li recorden que la victòria és agredolça: queda molt per exhumar les restes del franquisme, com milers de fosses comunes, carrers amb noms de falangistes o pobles que tenen com a cognom ‘del Caudillo’.

El desembre del 2017 els socialistes havien presentat al Congrés una ambiciosa reforma de la Llei de Memòria Històrica que incloïa la il·legalització de la Fundació Francisco Franco, la creació d’una Comissió de la Veritat al Congrés, convertir el Valle de los Caídos en un centre nacional de memòria i el trasllat també de les restes de José Antonio Primo de Rivera. Llavors estaven a l’oposició i en plena batalla amb Podem per erigir-se com la veritable esquerra. El Govern del PP la va vetar abans que arribés al ple.

Memorial

Després de la moció de censura, Sánchez va anunciar l’exhumació i va assegurar que el Govern vol que «el Valle es converteixi en un memorial de les víctimes del feixisme i per a la reconciliació». Però tot just un mes després, es va esmenar: «No ha de ser un lloc que s’hagi de resignificar, no pot ser un lloc de reconciliació, ha de ser un lloc de repòs i, en conseqüència, un cementiri civil».

Malgrat el canvi d’opinió, els socialistes van reprendre la seva reforma de la Llei de Memòria aquesta vegada des del Govern, i van incloure de nou «resignificar-ne la funció». El nou text no era tan ambiciós i va decaure amb l’avanç electoral. En els pressupostos que no van aconseguir aprovar tornava a la idea del «cementiri civil».

Per als comicis del 28 d’abril van incloure en el seu programa de nou la reforma de la llei, i promeses com ara impulsar la recerca i exhumació de les persones desaparegudes, crear un cens de víctimes i reobrir l’Oficina d’Ajuda a Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura. Les associacions de Memòria, que fa almenys quatre anys que senten les mateixes promeses als socialistes, les consideren fins i tot insuficients.

Calaix de promeses pendents

El PSOE va incloure, a més, en el seu programa anul·lar els judicis franquistes, aturar els ajuts públics a organitzacions que enalteixin el franquisme i retirar la simbologia franquista. Els canvis de color dels ajuntaments han parat canvis en la llista de carrers, que encara conserven més de mil adreces amb nomenclatura feixista. Justícia en va demanar als consistoris la retirada al febrer, però al final de la legislatura no hi ha hagut cap seguiment.

L’Executiu també va crear una direcció general dins de Justícia per a la Memòria Històrica, que des dels comicis de l’abril està sense director. Amb les Corts ja dissoltes, l’organisme va anunciar un cens nacional de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, de moment sense avenços.

Notícies relacionades

Exhumació de Franco del Valle de los Caídos | Última hora en directe

El Valle de los Caídos en 10 preguntes i respostes

Una altra de les mesures que es van anunciar a so de bombo i platerets, aquesta vegada des d’Interior, va ser la retirada de les condecoracions al torturador ‘Billy el Niño’. «El text normatiu està desenvolupat», va arribar a dir el ministre Grande-Marlaska. De nou, els comicis la van deixar al calaix de les promeses pendents.

Ni tan sols l’exhumació de Franco acaba d’agradar a les associacions de la Memòria. Que les restes vagin a Mingorrubio, de titularitat pública i el fet que Patrimoni Nacional hagi gastat milers d’euros pel trasllat, ho consideren una «agressió a les víctimes de la dictadura».