Més d’un milió de catalans té el sou congelat a costa de la reducció de jornada i els sindicats amenacen amb vagues

L’hostaleria de tot Catalunya, les oficines i despatxos i la siderometal·lúrgia de Barcelona, per citar tres dels convenis més importants i que a més persones afecten a Catalunya estan ara mateix pràcticament en punt mort, segons reconeixen els seus negociadors. Un total de 48 convenis col·lectius d’aplicació a Catalunya – siguin estatals, autonòmics o provincials – estan actualment en via de negociació, sigui perquè la seva vigència venç aquest any (la majoria) o ja han vençut (una minoria), segons dades recopilades pel sindicat CCOO. Sectors que aglutinen al voltant d’1,4 milions d’assalariats.

"Els grans convenis estan aturats", reconeix el secretari de política sindical d’UGT de Catalunya, Óscar Riu. A les taules o no s’avança o s’avança en qüestions secundàries, obviant l’elefant a l’habitació: ¿Quina serà la jornada laboral màxima el 2026? "No pots pactar un increment salarial, que representa un increment de costos laborals, sense saber si la reducció de jornada s’acabarà aprovant o no i com t’afectarà... perquè reduir la jornada implica més costos laborals", resumeix el secretari general de Pimec, Josep Ginesta.

De moment, des de principis del 2025 s’han renovat aquells convenis de sectors que no es veurien afectats per la llei de reducció de la jornada o l’afectació seria mínima, ja que en els seus sectors ja hi ha pactada un temps de treball inferior o molt similar a les 37,5 hores setmanals. Segons les dades actualitzades aquest mateix dijous pel Ministeri de Treball, entre gener i juliol d’aquest any s’han firmat a Espanya 360 convenis, que afecten 1,4 milions de treballadors i la jornada laboral setmanal mitjana de 37,8 hores (només uns minuts per sobre de l’objectiu del Govern).

L’increment pactat en aquests sectors des de començament d’any és del 4,2%, substancialment persobre de la inflació (2,5% acumulat des de començament d’any, segons les últimes dades de l’INE) i per sobre del mínim pactat entre les cúpules de patronal i sindicats per a aquest any. Segons allò acordat a l’AENC, la vigència del qual venç aquest any, la pujada salarial mínima havia de ser del 3%. Si se sumen tots els convenis vigents, és a dir, els renovats anys enrere, però amb aplicació durant aquest, la pujada salarial mitjana és del 3,5%.

Pendents de setembre

Els agents socials esperen expectants què passarà amb la tramitació parlamentària de la que hauria de ser la norma estrella, en l’àmbit laboral, del Govern central aquesta legislatura. La vicepresidenta segona i ministra de Treball va argumentar en públic que posposava la votació de la norma fins a la tornada de les vacances parlamentàries davant del risc que la votació es veiés "contaminada", segons va justificar el seu departament, pel 'cas Cerdán'.

"Estem a l’espera...", afirma el secretari d’acció sindical de CCOO de Catalunya, Enrique Rodríguez, poc optimista que ja al setembre es desencalli la tramitació parlamentària de la norma. "Això és una estratègia de bloqueig per part de la patronal que va més enllà de la negociació col·lectiva. Estan esperant que governin els seus i fins aleshores no podrem pactar gairebé res", afegeix, al·ludint a la inestabilitat política de l’actual Govern central i la possibilitat d’una hipotètica victòria del PP a curt termini.

Notícies relacionades

Un desenllaç incert

Iberdrola reforça l’aposta per l’eòlica marina al mar Bàltic

"Si els grans convenis no es desencallen, tot es complicarà", afirma el negociador en cap d’UGT de Catalunya. "O negociació o mobilització", sintetitza el seu homòleg de CCOO. Ja el passat 16 de juliol les dues centrals van realitzar una primera concentració davant la seu de Foment del Treball i amenacen d’escalar les manifestacions a partir del setembre. "És probable que tinguem una tardor calenta", reconeix el secretari general de Pimec.

Si aquest escenari s’acaba materialitzant es trencaria la pau social que ha regnat durant l’últim lustre. Catalunya, especialment, i Espanya en general, ha sigut una bassa d’oli i la incidència de les vagues està sent residual. Segons les dades recopilades pel Departament de Treball, entre gener i abril d’aquest any s’han registrat un total de 47 vagues a Catalunya, de les quals han participat 8.258 treballadors (el mercat laboral català té més de tres milions d’assalariats). És a dir, menys del 0,3% dels treballadors catalans han participat aquest any en vagues, la gran majoria d’aquestes convocades per centrals com la CGT. Cal remuntar-se la Gran Recessió de la dècada passada per trobar anys en què més de 200.000 persones participessin de vagues a Catalunya.