L'Audiència veu arguments innecessaris sobre el PP en la sentència del 'cas Gürtel'

La Sala Penal de l’Audiència Nacional va quedar dividida pràcticament per la meitat a l’apartar el jutge José Ricardo de Prada del pròxim judici per la presumpta caixa B del PP, que va quedar reduït pràcticament al presumpte pagament en negre de les obres de la seu principal del partit al madrileny carrer de Génova. L’interlocutòria de la majoria justifica aquesta decisió en el fet que la sentència de la primera època de la trama Gürtel, després de la qual Pedro Sánchez va arribar al Govern amb una moció de censura, va incloure argumentació «absolutament necessària», cosa que fa que la seva imparcialitat hagi quedat «compromesa».

El tribunal estima els incidents de recusació que van presentar tant el PP com el que va ser el seu tresorer, Luis Bárcenas, en la peça de la caixa b, però no en la peça relativa a la contractació de la trama corrupta al municipi madrileny de Boadilla del Monte, en què se’l va intentar apartar argumentant l’amistat que tant el partit com el lloctinent de Francisco Correa, Pablo Crespo, li atribueixen amb la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i l’exjutge Baltasar Garzón. En la peça de Boadilla, la majoria del ple penal ha determinat que això «no denota malvolença ni desdibuixa la imatge d’imparcialitat».

En canvi, en la dels papers de Bárcenas o de la caixa b, sí que l’aparta basant-se en la mateixa sentència firmada pels magistrats Ángel Hurtado, Julio de Diego i el mateix De Prada en què s’establia l’existència d’«una estructura financera i comptable paral·lela a l’oficial almenys des del 1989, les partides de la qual s’anotaven informalment, en ocasions a simples fulls manuscrits, com els corresponents a Luis Bárcenas, en què es feien constar ingressos i despeses del partit o, en altres casos, quantitats entregades a persones membres rellevants del partit».

Actitud del magistrat

Malgrat ser el ponent de la sentència, Hurtado va emetre un vot particular en el qual mostrava la seva disconformitat amb aquest tipus d’arguments, que sempre s’han atribuït a De Prada. El ple de la Sala recorda en la seva interlocutòria que Hurtado ja «va advertir» llavors que la sentència de la primera època d’activitats de la trama de Francisco Correa incloïa «passatges de la introducció dels fets declarats provats que no era necessari introduir».

La interlocutòria amb què se l’aparta afirma que d’allà «es dedueix amb claredat la presa d’actitud ja d’aquest magistrat respecte d’algunes de les qüestions rellevants, que no eren objecte estrictament d’enjudiciament en aquest primer procediment conclòs per sentència, però que han de resoldre’s en el posterior».

Entre aquestes, afirma, «va donar per descomptat l’acreditament de diversos fets que no eren objecte estricte d’enjudiciament» i que «sí que constitueixen part de les qüestions discutibles en el judici oral que ha de celebrar-se» sobre la presumpta caixa b del PP.

«El posicionament explícit del magistrat en aquestes matèries el priva objectivament de les condicions d’imparcialitat exigibles», remarca la interlocutòria del Ple, que va presidir el passat 4 d’octubre el jutgeAlfonso Guevara, ja que la presidenta de la Sala Penal,Concepción Espejel, ja va ser apartada de tots els tribunals que s’ocupin del ‘cas Gürtel’.

El ple penal creu que és «cert» que la «responsabilitat del PP com a partícip a títol lucratiu arran de les quantitats percebudes en relació amb les activitats realitzades per responsables del partit a Majadahonda i Pozuelo», és a dir, la condemna de la primera època de Gürtel, «no determina que els components del tribunal hagin expressat ja el seu criteri sobre la responsabilitat civil subsidiària del PP», l’acusació en el judici de la caixa B, «per la percepció de donatius o aportacions aliens a la comptabilitat oficial en altres fets diferents».

Però sí que entén que De Prada va quedar invalidat per formar part d’aquest tribuanl, al pronunciar-se «sobre l’administració per part de Luis Bárcenas, com a gerent i tresorer, d’una comptabilitat paral·lela o caixa B», que és l’objecte concret d’un dels pròxims judicis de la Secció a la qual pertany el magistrat.

Cinc discrepants

Per la seva banda, Ramón Sáez Valcárcel ha emès un vot particular, subscrit també per Alfonso Guevara, María Riera, Fernando Andreu i Fermín Echarri, en què se sosté que la discussió sobre si el pronunciament sobre l’existència d’una «comptabilitat clandestina en el partit» era necessari «no és només ociosa, sinó que és irrellevant per a la decisió sobre la recusació», informa Europa Press. 

Notícies relacionades

Exhumació de Franco del Valle de los Caídos | Última hora en directe

Lamela situa Aguirre en una reunió en què «es va convidar» a contractar amb Púnica

Segons explica el vot, l’objecte de la peça que el tribunal del qual formava part De Prada jutjarà pròximament «no és que el partit tingués una comptabilitat paral·lela o caixa b», i per tant no té res a veure amb la denominada Època I (1999-2005).