Els violents disturbis es reprodueixen i esquerden el Govern

Fa tres dies que el Govern està immers en una contradicció difícil de suportar. El Tribunal Suprem va condemnar dilluns alguns dels principals dirigents de JxCat i ERC, els partits que comparteixen l’Executiu, a dures penes de presó. La indignació els condueix a animar les manifestacions contra la sentència, però alhora tenen el deure institucional de mantenir l’ordre públic. L’actuació dels Mossos d’Esquadra per sufocar els disturbis que es van produir en algunes d’aquestes protestes i que aquest dimecres han continuat ha provocat l’enèsima esquerda entre els partits independentistes, mentre que Pedro Sánchez ja avisa que el Govern «contempla tots els escenaris» per «recuperar la normalitat».

La intricada situació va provocar que Catalunya visqués durant moltes hores entre dimarts a la tarda i dimecres al matí, després de produir-se seriosos enfrontaments entre cossos policials i manifestants i després que cremessin barricades en molts punts de Barcelona, sense gairebé notícies del Govern. El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, va voler sortir al pas del buit informatiu propiciant una reunió en què van participar, a més d’ell, el president Quim Torra i els consellers Miquel Buch (Interior), Meritxell Budó (Presidència) i Ester Capella (Justícia). Tres de JxCat i dos d’ERC. Però no van aconseguir acordar cap missatge.

El president, que intenta amb grans dificultats mantenir l’equilibri entre el seu paper institucional i el seu recolzament a les protestes, va abandonar la trobada precipitadament per traslladar-se a Girona, ones va integrar a una de les multitudinàries «columnes» d’independentistes que van iniciar una marxa que els portarà divendres a Barcelona. Des d’allà va evitar pronunciar-se mentre va poder sobre els disturbis que en els últims dies han provocat desenes de ferits i diversos detinguts, per a qui els advocats de la Generalitat demanen presó amb fiança. Torra primer va defugir els periodistes que li preguntaven si condemnava els aldarulls, i només va dir que «és fantàstic veure el poble mobilitzat». Quan es va veure obligat a pronunciar-se, 48 hores després dels primers incidents, va fer una censura genèrica: «La violència no representa ni representarà mai el moviment independentista català».

Però en la trobada del matí havia passat una cosa important. Buch, també dirigent de JxCat, s’havia plantat davant dels qui li demanaven una condemna a algunes actuacions dels Mossos que consideren innecessàriament violentes i allunyades dels «valors d’una policia democràtica». I per això la seva roda de premsa de la tarda va tenir un to molt diferent dels missatges de Torra.

Els Mossos es distancien del Govern

El conseller d’Interior, qüestionat fins i tot per un petit sector del seu grup parlamentari, va defensar a tota hora les actuacions dels Mossos d’Esquadra i es va centrar a remarcar les «imatges intolerables» protagonitzades per «grups violents» que la resta de manifestants hauria «d’aïllar» durant les «legítimes protestes» contra la sentència. També va avisar que aquestes accions tornarien a repetir-se durant la manifestació convocada per a aquest dimecres, i va avançar que els Mossos «actuaran».

A diferència de Torra, Buch també va condemnar sense embuts els episodis de violència i va advertir que utilitzaran tots els recursos disponibles per repel·lir-la. Les diferències entre tots dos s’expliquen en part perquè la Prefectura dels Mossos s’ha distanciat del Govern. Conscients que accions com el col·lapse de l’aeroport pot acabar en severes instruccions judicials, aquesta vegada la policia catalana no vol que existeixi el menor indici de sospita sobre la seva actuació. Per això també agraeixen la presència als dispositius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, cossos amb els quals asseguren que la coordinació és total aquests dies, perquè comprovin personalment que els mou únicament la voluntat de «garantir el dret a manifestació» i de «protegir la seguretat».

Comunicat insòlit

Però ERC no va quedar satisfeta amb la gestió de la crisi. Just després que Buch parlés, el partit va emetre un comunicat insòlit per la seva duresa on collava el seu soci de Govern. «En l’escenari polític i social actual, ERC entén que l’objectiu prioritari dels Mossos d’Esquadra ha de ser preservar l’exercici dels drets civils i polítics del conjunt de la ciutadania», exposaven els republicans. «En aquesta línia, ERC exigeix que es duguin a terme les investigacions pertinents de totes les actuacions injustificades i que, arribat el cas,es depurin les responsabilitats i se n’informi la ciutadania amb total transparència».

Notícies relacionades

Noves fogueres, còctels molotov i coets contra l'helicòpter dels Mossos

Últimes notícies de Barcelona: Manifestació dels CDR | Directe

Després, ERC afirma que «a la immensa majoria dels efectius» del cos policial «els guia la vocació de servei i els valors democràtics» i això fa «fins i tot més incomprensible que alguns elements puguin portar a cap accions que, de manera sistemàtica, contradiuen aquests principis».I recalca: «És la lleialtat institucional la que ens mou a exigir al Govern al qual donem recolzament parlamentari que prengui mesures efectives per revertir de manera immediata aquesta situació».

Després d’aquest moviment, el PDECat va fer pinya amb el conseller.Des del partit es va ordenar que «cap càrrec orgànic ni cap regidor demani públicament o recolzi la dimissió de Buch», la qual cosa seria segons la seva opinió «a més d’una injustícia, una absoluta deslleialtat». I es va amenaçar d’«estudiar mesures» contra qui no compleixi.