Aniversari de l'1-O

Una jornada de perfil baix al carrer

Unes 18.000 persones es manifesten a BCN en una jornada sense gairebé incidències

Els CDR es van deixar veure a Girona i Tarragona, però no van paralitzar les infraestructures

zentauroepp50172895 pol191001194113

zentauroepp50172895 pol191001194113 / Ferran Nadeu

2
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La commemoració del segon aniversari de l’1-O es va reconvertir en una jornada de mobilitzacions de perfil baix que va quedar diluïda per la proximitat de la sentència del Tribunal Suprem. Partits i entitats sobiranistes van intentar oferir una imatge d’unitat per insinuar les seves intencions davant la decisió dels magistrats (sense detallar ni tan sols quins són els seus plans); els Comitès de Defensa de la República (CDR) van sortir els carrers, es van manifestar i van tallar alguna carretera, però no van aconseguir exhibir el múscul d’anteriors jornades arreu de Catalunya, i l’ANC va entregar als seus territorials el poder de convocatòria i va prendre els carrers en uns 20 municipis.

A Barcelona, el grup de l’Assemblea l’Esquerra del Eixample va liderar una marxa que va recórrer el centre de la ciutat, des de la plaça de Catalunya fins a l’institut Jaume Balmes (on hi va haver càrregues policials l’1-O), fent una parada davant la seu de la Comissió Europea al passeig de Gràcia. La marxa va congregar unes 18.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, que van lluir estelades i llaços grocs al crit d’«1 d’octubre, ni oblit ni perdó».

«No oblidar» l’objectiu

Una manifestació que no van encapçalar els partits polítics ni tampoc les primeres espases de les entitats sota el lema «Ho vam fer i vam guanyar», sinó els simpatitzants de l’ANC. En els confins de la delegació del Govern, van llegir un manifest en el qual van denunciar l’intent de «buidar de legitimitat» el referèndum i van reclamar «no oblidar» l’objectiu de la independència per la «repressió»: «No ens podem permetre més declaracions d’independència simbòliques», van concloure. Un grup d’assistents van entelar la pacífica marxa increpant i llançant líquids a una periodista de Telecinco que cobria l’acte.

Un altre epicentre de la jornada va ser la presó de Lledoners, lloc fins on van confluir diferents marxes de torxes que van sortir de pobles pròxims convocats per l’ANC i a les quals sí que van acudir diputats independentistes. ERC va marcar perfil propi amb un acte a Fonollosa, localitat on també es van registrar càrregues dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.

Com acostuma a ser habitual, els que més van matinar van ser els CDR. Van emetre un comunicat que acusava l’Estat d’actuar «com una bèstia malferida disposada a atacar ferotgement» i van avisar que seran ells els qui faran «tremolar l’enemic».

Unes 150 persones es van ajuntar als carrers de Girona i es van manifestar davant la caserna de la Guàrdia Civil i la subdelegació del Govern espanyol. Hi va haver un menor identificat per haver llançat pintura al cordó policial i va ser denunciat per desordres públics. Els Mossos d’Esquadra van blindar edificis i infraestructures per evitar aldarulls.

El guió es va repetir a Tarragona: els CDR es van dirigir al matí a la delegació del Govern i van entregar un manifest en què exigien la implementació de la república. Un altre col·lectiu va protestar en silenci davant l’Audiència Provincial, la comissaria de Policia i la comandància de la Guàrdia Civil. A la tarda, unes 200 persones van tallar l’autovia A-7.

Notícies relacionades

Lleida, uns 300 estudiants van recórrer el centre de la ciutat i van llegir un manifest davant la subdelegació del Govern espanyol.

Sant Julià de Ramis, localitat de Carles Puigdemont, van organitzar una consulta en la qual van acordar canviar la festivitat local a l’1 d’octubre.