ELECCIONS GENERALS

Els números i fórmules que necessita Errejón per tenir grup propi al Congrés

Si no arribés al mínim de vots, diverses fórmules podrien permetre a Més País comptar amb grup parlamentari propi

Els números i fórmules que necessita Errejón per tenir grup propi al Congrés

JAVIER SORIANO (AFP)

Es llegeix en minuts

Efe

La campanya de les eleccions generals del 10-N comptarà amb una nova candidatura, la d’Íñigo Errejón i el seu Més País. A l’espera de conèixer en quines circumscripcions presentarà llistes –ValènciaCatalunyai Aragó, a més de Madrid, es donen per segures– necessitarà un nombred’escons  determinat i uns percentatges de vots concrets per tenir grup propi al Congrés. Si no fos així, una sèrie de fórmules i una decisió política podrien permetre a Errejón comptar amb aquest grup.

El reglament de la Cambra baixa, article 23, estableix que els diputats, «en nombre no inferior a 15», podran constituir-se en grup parlamentari. Si no és el cas, podran fer-ho els diputats d’una o diverses formacions que, malgrat no assolir aquest nombre, sumen més de cinc escons i, a més, van reunir el 15% dels vots en les circumscripcions on es van presentar o el 5% del total de paperetes a escala nacional.

A l’espera de saber a quines províncies hi haurà candidatures vinculades amb Errejón (a més de Madrid, estan confirmades les tres del País Valencià després de la decisió de Compromís), l’antic diputat de Podem necessitarà sumar 15 escons per tenir grup propi. Però si la suma no arribés, caldrà tenir en compte els percentatges aconseguits.

Percentatges per províncies

Com que sembla segur que no es presentarà a tot Espanya, el seu percentatge nacional de vots quedarà minvat, així que si Errejón i les sigles polítiques amb què pugui coalitzar-se no arriben al 5% del total, toca aturar-se en els percentatges de les circumscripcions per separat.

Tenir el 15% en aquestes províncies, a totes, li permetria tenir grup propi sempre que reuneixi més de cinc diputats. Una cosa així resulta molt difícil tenint en compte el nivell de concurrència dels partits, i en conseqüència, del repartiment entre ells dels vots.

El paper de la Mesa del Congrés

No obstant, a Errejón i als seus diputats els queda una sortida: la decisió de la Mesa del Congrés, cosa que ja entra en el terreny polític. La polèmica sobre la constitució de grups propis a la Cambra baixa s’ha anat repetint en pràcticament totes les legislatures, també en la ja acabada, la XIII, ja que JxCat va demanar tenir-ne i l’òrgan de govern del Congrés ho va impedir. 

La Mesa va al·legar que la formació catalana, fins i tot tenint més de cinc escons, incloent-hi els tres dels electes presos i després suspesos, no va arribar al 15% dels vots en cadascuna de les quatre circumscripcions de Catalunya on es va presentar.

Hi ha hagut més casos: a Amaiur, després de les eleccions del 2011, la Mesa, amb majoria absoluta del PP, li va negar tenir grup propi. Malgrat depassar amb escreix el 15% a les tres províncies basques, es va quedar una mica per sota de l’esmentat percentatge a Navarra. Els seus set diputats van passar al Mixt.

No obstant, durant aquesta mateixa legislatura, UPyD sí que va tenir grup propi tot i que no va arribar ni al 5% dels vots nacionals ni al 15% a les circumscripcions on van ser presents. Una fórmula ho va permetre i la Mesa hi va donar el vistiplau.

Cessió de diputats

Al final, com ha deixat clar el Tribunal Constitucional, ja que s’han interposat recursos sobre la qüestió, la Mesa del Congrés és sobirana en la interpretació del reglament fins i tot incorrent en criteris suposadament contraris entre si. Per tant, la sort d’Errejón dependrà de quina majoria hi hagi a la Mesa.

Et pot interesar

Amb tot, a l’encara portaveu de Más Madrid li queda una opció: la cessió de diputats d’altres grups dins del termini per a la seva constitució. No és un recurs nou al Congrés i, de fet, l’exemple esmentat d’UPyD després de les eleccions del 2011 serveix de precedent: Fòrum Astúries va cedir el seu diputat llavors, Enrique Álvarez Sostres, perquè la formació de Rosa Díez depassés el 5% de vots del total nacional i complís, així, un requisit.