Errejón inicia la seva candidatura per Más País pendent de les aliances

Íñigo Errejón  ja és el candidat de Más País  -la versió estatal de Más Madrid- a les  eleccions generals. El dirigent madrileny tornarà a la política estatal el  10-N, nou mesos després d'haver abandonat  Podemos. No obstant, encara hi ha moltes incògnites sobre el projecte que encapçalarà a la repetició dels comicis. En l'aire queda quin serà el seu programa electoral i, sobretot, quines seran les formacions regionals que l'acompanyaran en aquest camí. Una elecció que podria prolongar-se  fins a diumenge  i en la qual, sembla, es mou amb peus de plom davant els crítics que l'acusen de  fragmentar l'espai de l'esquerra.

Naixem per ser un antídot contra l'abstenció i el bloqueig, posant per davant les necessitats del país al partit. És moment d'atrevir-se.

Más País, per un futur verd, lliure i just. ¡Segueix-nos i comparteix!  pic.twitter.com/s1KUVJWhdi

— Más País! (@MasPais_Es) September 25, 2019

A la sala d'actes de la seu d' UGT  a Madrid, més de  800 persones  entre militants i dirigents de la formació, van votar a favor de continuar el camí cap a les eleccions dirigits per Errejón. Amb dues condicions:  desbloquejar la situació  política estatal i, principalment, buscar aliances només en aquells territoris on presentar-se  sumi i no resti. D'aquesta manera, confirmen la idea de no estar presents en les circumscripcions més petites en les quals una nova formació d'esquerres podria fer perdre escons al bloc progressista a favor de les dretes.

Amb aquest mandat, el polític madrileny va assegurar que coneix bé el sistema electoral espanyol i que, en els pròxims dies, posarà en marxa un  comitè electoral  encarregat d'analitzar a quines províncies podria  ser «d'ajuda»  per vèncer les dretes i  «no jugar amb els escons progressistes». En aquest sentit, va apel·lar a la «responsabilitat» del seu partit per «anteposar les necessitats d'Espanya a les necessitats de les seves pròpies sigles».

De moment, Errejón ja té tancada l'aliança amb  Compromís. El 70% de la militància valenciana va acceptar presentar-se als comicis de la mà de Más País. A més, va expressar el seu desig per poder anar de la mà d' Equo  i de la Chunta Aragonesista, les dues formacions immerses en un procés de decisió, tot i que semblen inclinar-se per l'acabat de nomenar candidat. Seguint la seva estratègia de ser present en aquells llocs on es reparteixen més escons, la vista està posada també a  Catalunya. Concretament, a  Barcelona. Tot i que es desconeix quins socis podria buscar-hi.

Desbloquejar el país

«Aquestes eleccions no haurien de tenir lloc», va iniciar Errejón el seu discurs després d'haver sigut elegit. «No hauríem d'estar cridats per segona vegada a les urnes aquest any per la irresponsabilitat dels líders polítics que han fet que el nostre país torni a tirar els daus en un ambient d' envalentiment de les dretes  i de  cansament de la gent progressista», va sentenciar.  Poc després defensava el seu pas endavant com un acte de «responsabilitat» per evitar el bloqueig polític i com a antídot a l'abstenció que podria provocar la fracassada negociació entre  Pedro Sánchez  i  Pablo Iglesias.

��“Estic disposat a encapçalar una candidatura que sigui capaç d'aconseguir un govern progressista” @ierrejon

��Visita https://t.co/tZ4X0dezwc pic.twitter.com/MrzUAzHF6i

— Más País! (@MasPais_Es) September 25, 2019

«Si volem que el resultat sigui diferent,  s'ha de votar diferent», va explicar abans d'assegurar que els escons de Más País estaran «al servei d'un Govern progressista. En un clara pulla al cap de l'Executiu en funcions i, sobretot, al secretari general de  Podems  va afirmar que ell  no serà el «més dur»  ni el que «porti les coses fins al final», perquè el problema de la repetició electoral ha sigut la «incapacitat per arribar a acords». 

Continuant amb els retrets cap al que va ser el seu amic i amb qui va fundar Podem. Errejón va reconèixer que és conscient que després del 10-N no s'aconseguirà un Govern progressista que dugui a terme totes les coses que es proposen, però «que algunes s'aconseguiran i no importarà qui les firmi». Tot abans d'acabar al crit de  «¡Venim a fer país!».