La UE s’ofereix per donar suport a les negociacions que han de retornar l’estabilitat a l’Orient Mitjà

El president dels Estats Units, Donald Trump, va dir que aquest dimecres podria desaparèixer "tota una civilització", però els europeus s’han despertat amb una treva de dues setmanes. Washington es compromet a frenar els bombardejos, a canvi que Teheran desbloquegi el pas per Ormuz.

"Celebro l’alto el foc de dues setmanes acordat anit entre els Estats Units i l’Iran. Promou una desescalada molt necessària", ha dit la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una publicació a les xarxes socials. Un missatge que han replicat bona part dels líders del bloc, que han destacat a més el paper del Pakistan com a mediador.

"Agraeixo al Pakistan i a totes les altres parts implicades la facilitació d’aquest acord", ha dit el president del Consell Europeu, António Costa. Tant el mateix Costa com Von der Leyen o el canceller alemany, Friedrich Merz, han demanat, tanmateix, continuar treballant per assolir una solució definitiva al conflicte.

"L’objectiu ara és negociar una solució definitiva per posar fi a la guerra", ha dit Merz. Una solució que passaria per un pla de 10 punts presentat per l’Iran que Trump considera "una base viable sobre la qual negociar".

La UE com a mediadora

La Unió Europea s’ha ofert per donar suport als esforços diplomàtics dels països de la regió per posar fi al conflicte, iniciat pels Estats Units i Israel fa poc més d’un mes. Per a la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, l’alto el foc és "un pas enrere després de setmanes d’escalada".

La treva, ha assegurat Kallas, "crea una oportunitat crucial per reduir les amenaces, aturar els míssils, reprendre el transport marítim i obrir un espai per a la diplomàcia que condueixi a un acord durador". En aquest espai, depèn en gran manera de la mediació del Pakistan.

Kallas ha assegurat en una publicació a les xarxes socials que està en contacte amb el seu homòleg pakistanès, Ishaq Dar. "La porta a la mediació ha de romandre oberta, ja que les causes subjacents de la guerra continuen sense resoldre’s", ha dit l’alta representant comunitària. "La UE està disposada a donar suport a aquests esforços i manté contacte amb els seus socis a la regió", ha afegit.

L’alto el foc entre l’Iran i els Estats Units no afecta, tanmateix, la invasió del Líban per part d’Israel. Mentre Teheran i Washington arribaven a un acord, l’exèrcit israelià intensificava els seus bombardejos a la zona, estenent les seves operacions al sud del país.

Alleujament per als mercats

Els europeus s’han mantingut al marge d’una guerra iniciada pels Estats Units i Israel, però sí que n’han patit de manera directa les conseqüències. El tancament de l’estret d’Ormuz ha suposat un repunt substancial dels preus de l’energia a Europa, especialment del petroli.

Tot i que Brussel·les assegurava que Europa no tenia un problema de subministrament, almenys de moment, la Comissió Europea es preparava per al pitjor escenari possible davant la intensificació del conflicte i les amenaces de Trump. La treva alleuja la pressió sobre els mercats de l’energia. La reobertura de l’estret serà clau.

Notícies relacionades

Els 10 punts del pla de pau que negociaran l’Iran i els Estats Units per posar fi a la guerra

L’Iran declara la victòria després de l’alto el foc i assegura controlar a partir d’ara l’estret d’Ormuz

El comissari d’Energia, Dan Jorgensen, va advertir fa unes setmanes que, encara que la guerra acabés demà, els danys pels bombardejos a les infraestructures energètiques eren tan importants que les conseqüències s’allargarien en el temps. "No ens hem de fer il·lusions que les conseqüències d’aquesta crisi per als mercats energètics seran passatgeres, perquè no ho seran", va advertir.

El dubte ara és si la Comissió Europea presentarà el paquet de mesures per alleujar els efectes de la crisi que va anunciar, o esperarà fins a veure com evoluciona la situació. Sobre la taula, Brussel·les va posar la possibilitat de racionar el petroli, rebaixes fiscals, ajudes d’Estat o compres conjuntes per reduir els costos. Tot i que, en darrer terme, l’Executiu comunitari ha insistit que la millor manera d’afrontar la crisi és reduir les dependències apostant per les energies renovables.