Els bisbes demanen no obrir ferides amb Franco ni fer-ne un ús electoralista

L’Església espanyola ha assegurat aquest dijous que no s’oposarà a l’exhumació de les restes de Franco perquè respecta la decisió de les autoritats, però ha demanat no utilitzar aquesta decisió en campanya electoral per fer «bandera política» i «obrir ferides entre els espanyols».

És la primera reacció de l’Església a la decisió del Tribunal Suprem, que dimarts va donar el vistiplau a l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos per portar-lo al cementiri d’El Pardo en contra dels desitjos de la família, que apostaven per enterrar les restes del dictador a la cripta de la madrilenya catedral de La Almudena.

«Les ferides dels espanyols»

Tot i que respecten la decisió de la Justícia, que arriba poc abans de la celebració de les eleccions generals del 10 de novembre, els bisbes no volen que aquest tema s’utilitzi «a les campanyes electorals, ni que serveixi per obrir ferides entre espanyols».

«Que si és bo tancar bé les ferides, no és convenient obrir-les», ha dit el secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Luis Argüello, en roda de premsa posterior a la reunió de la Comissió Permanent dels bisbes.

Argüello ha recordat que durant el temps que ha durat la polèmica sobre les restes del dictador, l’Església sempre ha fet una crida a l’acord.

«Hem dit que la llei de memòria històrica té elements de justícia amb les víctimes, que mereixen ser reconegudes, i les que estan en cunetes i fosses comunes es mereixen ser enterrades, però mai volem que sigui un instrument per fer bandera política», ha explicat.

Confia que el prior no s’hi negui

El portaveu dels bisbes confia que el prior de l’abadia del Valle de los Caídos, Santiago Cantera, no es negui a l’exhumació de Franco i que tingui en compte l’opinió del seu superior jeràrquic i de la Santa Seu, que s’han mostrat favorables a respectar la decisió de les autoritats espanyoles.

No obstant, ha justificat l’actitud de Cantera al considerar que «segurament deu estar parlant segons la seva consciència i davant del deure que té de realitzar una encomanda i de posar en discussió el que té a veure amb la inviolabilitat dels llocs de culte».

Abusos sexuals

La Comissió Permanent dels bisbes ha abordat també aquests dies a Madrid una de les qüestions més delicades que envolten actualment l’Església, els casos d’abusos sexuals a menors i l’actualització dels protocols d’actuació.

Així, a l’esborrany del decret general sobre la protecció dels menors i de les persones vulnerables, l’Església contempla la creació d’oficines per recollir les denúncies sobre abusos, mentre vol obligar qualsevol religiós que tingui coneixement d’aquests delictes a denunciar-los, tant si han prescrit com si no.

Tot i que el decret general no està finalitzat –serà enviat a l’Assemblea Plenària de novembre–, Argüello ha afirmat que les orientacions i recomanacions de l’esborrany ja estan servint a les diòcesis, escoles catòliques i congregacions religioses perquè sàpiguen com actuar en cas de situacions d’abusos.

Els comptes de l’Església

El portaveu dels bisbes ha defensat, així mateix, els comptes de l’Església i ha explicat que cada any es presenta una memòria justificativa de les activitats que realitza amb els diners que rep a través del’IRPF i dels pressupostos generals de l’Estat a través de partides destinades a l’escola concertada o al manteniment del patrimoni cultural, entre altres.

«Cada any presentem uns volums amb el suport de totes aquestes activitats i fins ara no hem rebut, ni per part del Ministeri Justícia, ni del Ministeri d’Hisenda ni del Tribunal de Comptes cap sol·licitud, tot i que estem disposats a oferir totes les explicacions que se’ns demani», ha afirmat.

Notícies relacionades

El Suprem avala l'exhumació de Franco

Sánchez celebra davant de l'ONU l'exhumació de Franco

Ha explicat que el Tribunal de Comptes fiscalitza el que està contemplat als pressupostos generals de l’Estat i comprova que els diners s’hagin gastat en el que estava destinat, però ha insistit que això no és el mateix que l’assignació que rep l’Església a través de l’IRPF.

L’assignació tributària –ha dit– és un exercici de democràcia fiscal i qui dirigeix la destinació global d’aquests béns és el contribuent.