L’inici de la ronda espanyola

El ciclisme i les banderes

Hi ha pocs esports en els quals l’escenari sigui un al·licient tan apetitós per a qualsevol tipus de reivindicació, política o social.

El puente Vittorio Emanuele I sobre el río Po con banderas alusivas a la Vuelta, en Turín.

Hi deu haver pocs esports en què la convivència de banderes sigui tan explícita, visible i pacífica com el ciclisme. I, al mateix temps, hi deu haver pocs esports en què l’escenari sigui un al·licient tan apetitós per a qualsevol mena de reivindicació, política o social. Per dues raons ben senzilles: la carretera i el temps que dura l’esdeveniment. En una ascensió a un port de primera o en l’arribada a la meta veiem, estratègicament situats, portaestendards que animen el corredor de la pàtria, que reivindiquen una pàtria sense estat o que llueixen els colors constitucionals. Amb harmonia i "varietat cromàtica", com deia una crònica de fa temps. Segur que el lector pot evocar imatges de pics pirinencs on es barregen llençols que reclamen el retorn dels presos a Euskadi ("Euskal Presoak Etxera") amb banderes espanyoles, i també tenim a la memòria senyeres corses i bretones, en el Tour, just al costat de la tricolor francesa, posem per cas. I no recordo cap aldarull, cap conflicte destacable. És el que té la carretera, que hi cap tothom.

Però, és clar, una cursa ciclista dura molts dies i hi ha molts quilòmetres a fer, i la temptació de sortir a la televisió o a les primeres planes amb el teu missatge és enorme. L’any passat, per exemple, a la Vuelta, el cim del Cuitu Nigru va ser un mar de banderes palestines en protesta per la participació de l’equip Israel-Premier Tech, que va haver de dissimular la seva filiació i que aquest any torna a la ronda espanyola. O la campanya abertzale quan el Tour 2023 va començar al Guggenheim amb tot de banderes basques al vent i amb el lema "Allà on hi ha ciclisme, hi ha una ikurriña, welcome to the Basque Country".

Notícies relacionades

I més enllà de tot això, el ciclisme i Catalunya. O el ciclisme i la Vuelta a Espanya. O, per ser més precisos, la Vuelta i les comarques de Girona. Ja hi va fer estada fa vint anys, amb una contrarellotge a Lloret i una etapa que sortia de la Vall d’en Bas i passava per Olot. Dos activistes d’un desconegut grup anomenat Països Catalans Insubmisos es van encadenar a la plaça Clarà i van mostrar una pancarta que deia "Això no és una colònia, autodeterminació". Els organitzadors van variar lleugerament el recorregut i el pilot va fer via cap Andorra. Olot-Andorra, com aquest any. I fa ben poc, el 2023, l’espectacle deplorable dels bidons d’oli que van estar a punt de ser llançats entre Súria i Arinsal, al pas dels ciclistes, i les xinxetes a la carretera, que van ocasionar un munt de punxades.

Aquesta vegada, no es parla d’una Vuelta que "no és benvinguda i que ens envaeix". L’ANC es limita a encoratjar la ciutadania per "omplir d’estelades" les etapes de Figueres i d’Olot, promogudes i enaltides (no ho oblidem!) per governs municipals i provincials del partit de Puigdemont. I si hi ha algun independentista que es plantegi el somni humit d’anar més enllà, que pensi que la Vuelta a Espanya surt de Torí, al Piemont italià, i que després passa pels Alps francesos. El trajecte "gironí" podria ser ben vist com una altra prèvia a l’estranger, abans que la Vuelta comenci de debò a Osca. Acolliment i ciclisme, doncs.

Temes:

ANC Andorra Vuelta a Espanya 2025 eSports

Inicia sessió 0 Comentaris

Jordi Masquef, alcalde de Figueres: "La Vuelta va més enllà de la marca Espanya"

Polèmica presència de l’equip d’Israel