Anar al contingut

MESURA CAUTELAR

Torra no retirarà la pancarta amb els llaços grocs malgrat l'ordre judicial

El TSJC ha donat 48 hores al president perquè la tregui del Palau de la Generalitat

L'embolic de la recusació de magistrats retarda el judici contra ell per desobediència

J. G. Albalat

Torra no retirarà la pancarta amb els llaços grocs malgrat l'ordre judicial

ALBERT BERTRAN

Quim Torra torna a mostrar la seva intenció de desobeir. Després de l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’ordenar-li que retiri en 48 hores la pancarta amb els llaços grocs del balcó de la Generalitat, el president de la Generalitat ha emès un comunicat en el qual assegura que no ho farà, perquè la «llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats» és «un clamor molt majoritari de la societat catalana i un compromís democràtic del Govern amb les persones que pateixen la repressió per haver defensat la democràcia, els mandats electorals i els drets fonamentals».

Torra ha anunciat que presentarà un recurs contra l’ordre del TSJC i ha al·legat que «és una vulneració flagrant del dret a la llibertat d’expressió i opinió, com ja es va produir quan la Junta Electoral Central li va ordenar la retirada, de manera irregular i sense tenir les conseqüències per fer-ho». El president reitera en la nota «el seu compromís de defensar els drets i les llibertats de tots i a tota hora».

L’ordre judicial

El TSJC ha ordenat aquest divendres al president que en el termini de 48 hores retiri el cartell exposat al balcó de la Generalitat. Alhora, l’alt tribunal ha ajornat fins al 18 de novembre el judici per desobediència que s’havia de celebrar la setmana vinent contra ell per desobediència a la Junta Electoral Central (JEC), durant l’última campanya electoral per a les municipals.

La nova ordre que retiri la pancarta amb el llaç té el seu origen en una demanda presentada pel col·lectiu Impulso Ciudadano, una associació liderada per l’exdiputat de Cs al Parlament José Domingo. La Secció Cinquena Contenciosa Administrativa del TSJC ha acceptat la seva petició que, com a mesura cautelar i fins que resolgui el fons de l’assumpte, s’insti Torra a retirar aquest cartell a favor dels líders sobiranistes empresonats i els «exiliats». Els magistrats han donat un termini de 48 hores al president perquè compleixi el seu requeriment, però la decisió no és ferma i el Govern pot presentar un recurs en cinc dies.

Impuls Ciutadà va presentar el 27 de maig un recurs contenciós davant del TSJC en què demanava condemnar la Generalitat a traure la pancarta, i obligar-li a fer-ho cautelarment mentre es dictava sentència, al·legant que la seva exhibició vulnera el «deure d’objectivitat» que ha de presidir l’actuació de qualsevol administració pública. L’alt tribunal ha estimat aquesta mesura i ha requerit «de manera personal» Torra que retiri el cartell. Els jutges consideren que el fet que s’exhibeixi al Palau de la Generalitat pot provocar una «afectació objectiva» sobre els ciutadans que «no s’alineïn amb l’opció ideològica representada per aquesta pancarta».

La sala, integrada per quatre magistrats, apunta que és aplicable al cas de la pancarta una sentència del TSJC que el 2016 va establir que exhibir l’«estelada» en un edifici públic s’ha de considerar partidista i que aquests llocs s’han de regir pel principi de «neutralitat institucional que, si bé reforçat en els períodes electorals, s’ha de mantenir sempre». Aquests arguments avançats a la interlocutòria són els que han motivat el vot particular del magistrat Eduard Paricio, que, no obstant, coincideix amb la majoria de la sala en què és procedent la mesura cautelar sol·licitada. Per a aquest magistrat, la resolució s’«extralimita pel que fa a la incorporació d’arguments o al·lusions relatius al fons» de l’assumpte, que segons la seva opinió no haurien d’avançar-se amb l’objecte del «criteri d’aparença de bon dret». 

La desobediència

Aquesta decisió ha arribat poques hores després que el TSJC anunciés que ajornava fins al 18 de novembre el judici que s’havia de celebrar la pròxima setmana (25 i 26 de setembre) contra Torra per haver desobeït la Junta Electoral i no haver retirat, quan se li va requerir, els llaços grocs de la façana del Palau durant la campanya de les eleccions municipals. La raó esgrimida és que l’alt tribunal no disposa de prou temps per resoldre les recusacions de magistrats plantejades per la defensa del president.

El jutge d’instrucció d’aquest incident, Carlos Ramos, ha decidit aquest divendres no acceptar la seva pròpia recusació i ha proposat que s’inadmeti també la dels magistrats Jesús María Barrientos i Mercedes Armas, que han de jutjar el president. La decisió final sobre aquest embolic judicial correspon a una sala especial del TSJC. Fonts de la Generalitat han lamentat que el TSJC hagi publicat a través del seu compte de Twitter l’ajornament del judici a Torra, abans de notificar-ho a la seva defensa, i han afegit que la suspensió del judici demostra que les presses són incompatibles amb el dret a un procés amb les garanties necessàries i a un jutge imparcial.

En l’obertura de l’any judicial a Lleida, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha advertit que «l’aplicació de la llei es farà sense cap perjudici relacionat amb la rellevància social del sotmès a aquesta» i que els tribunals són garants que «les conquestes de l’Estat constitucional en matèria de drets i llibertats siguin respectats per tots i han de ser també els qui arbitrin les correccions oportunes sobre aquells que busquin apropiar-se’n»