El fiscal diu que es va atacar la Guàrdia Civil per ser «fidel a Espanya i el Rei»

El fiscal del Tribunal Suprem Álvaro Redondo ha sigut l’encarregat de defensar la condemna d’entre 2 i 13 anys de presó que l’Audiència Nacional va imposar a vuit joves per l’agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles en un bar de la localitat navarresa d’Altsasu. Ho ha fet rebatent els arguments amb què la defensa demana la seva absolució i preguntant-se com es pot dir que no hi va haver atac ideològic, quan «la Guàrdia Civil no és una associació d’amics que es reuneixen per fer una costellada, sinó una institució de l’Estat que assumeix els valors constitucionals». 

Segons el fiscal, el sergent i el tinent de la Guàrdia Civil i les seves parelles van ser atacats, «per ser membres d’una institució que és fidel a Espanya, al Rei i al poble espanyol». En el seu informe, molt breu, el representant del ministeri públic va anar negant els principals arguments de la defensa, com la falta d’imparcialitat de la magistrada que va presidir el judici, la presidenta de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, Concepción Espejel, per haver sigut condecorada per l’Institut Armat i estar casada amb un coronel del cos.

Redondo va explicar que el matrimoni amb un coronel de la Guàrdia Civil no figura entre les causes de recusació i va afirmar que «el sistema de premis espanyols no genera vinculació amb la institució que els dona». En qualsevol cas, Espejel va compartir el mateix criteri que els seus dos companys de tribunal i va rebutjar que l’agressió d’Altsasu fos terrorista, que era el que demanava en el judici la fiscalia de l’Audiència Nacional. Tot i que la seva petició de pena va arribar a ser d’entre 12 i 62 anys de presó, no va recórrer que no s’entenguessin terroristes les lesions i el delicte d’atemptat pel qual va acabar condemnant.

L’advocacia de l’Estat va recordar que han sigut dues les sentències de l’Audiència Nacional, la de la Sala Penal i la de la Sala d’Apel·lacions, les que han vist els fets i van condemnar els vuit joves, mentre que l’Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) va defensar la proporcionalitat de les penes imposades per a l’ocorregut.

Sense testimonis ni motivació

La primera advocada a intervenir va ser Amaia Izco, condemnada aquest dilluns per seguir les directrius d’ETA quan assistia presos de la banda terrorista, que es va centrar en el fet que el concurs de delictes s’havia fet en perjudici dels condemnats: Iñaki Abad, Jokin Unamuno, Ohian Arnanz, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea, Aratz Urrizola, Adur Ramírez i Ainara Urkijo, malgrat que no hi ha unitat en els fets ni en el lloc de l’agressió, dins o fora del bar Koxka. Van ser condemnats per delictes d’atemptat a agents de l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. També va apreciar els agreujants d’abús de superioritat i de discriminació ideològica i va considerar provat que van actuar per animadversió a la Guàrdia Civil i per motius ideològics.

Per la seva part, Jaime Montero va criticar que el sergent agredit, tres dies després i encara de baixa, va participar en la investigació dels fets, quan hauria de ser incompatible ser víctima i investigador. Així mateix, va afirmar que, com que feia només dos mesos que era a Altsasu, va identificar l’únic jove que reconeixia del municipi, ja que, a més, la resta eren sud-americans, de l’Europa de l’Est o d’origen marroquí. 

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Jaione Carrera, també condemnada per pertinença a ETA, va criticar l’Audiència Nacional per no haver aplicat el principi d’‘in dubio pro reu’ a Adur Ramírez de Alda, perquè en un moment, segons va dir, dubta que estigués dormint. José Luis Galán va considerar «un escàndol» com es van fer els reconeixements fotogràfics i com es van ignorar els testimonis que no coincidien amb la «versió oficial». Va sostenir que si va ser un dels autors com podia ser que estigués al carrer quan el sergent va anar a buscar-los per gravar-lo i aquest no el reconeix.

Va afirmar que no es pot considerar la Guàrdia Civil com un «col·lectiu vulnerable», com fa la sentència, que és perseguit per la seva ideologia, quan és impossible saber quina és la ideologia de tots els seus membres. L’advocat Manuel Ollé va afirmar que aquest agreujant només es pot aplicar davant de «nazis o llatins o el que sigui», però no els guàrdies civils, perquè, a més, en cap moment s’ha valorat la seva ideologia.