EL DILEMA CATALÀ
Sense reconciliació possible en la postconvergència
Els sectors moderats conclouen que tard o d'hora es produirà una escissió
Creuen que la seva aposta pel diàleg amb l'Estat és incompatible amb el rupturisme de Puigdemont i Torra
GRAF6985 BARCELONA 20 7 2019 - El consell nacional del PDeCAT ha aprobado este sabado la propuesta de la direccion de abrir un periodo de debate interno hasta el 20 de septiembre en sus agrupaciones sectoriales y territoriales para recoger propuestas de los asociados sobre la ordenacion del espacio de JxCat El presidente del Partit Democrata David Bonvehi ha destacado en su discurso en abierto en el consell nacional que los ultimos resultados electorales de JxCat -marca con la que ha concurrido PDeCAT- no son del todo satisfactorios y que es necesaria una reflexion profunda sobre la evolucion el espacio postconvergente EFE Andreu Dalmau /
Incompatibles. Així es declaren els sectors més moderats del PDECat (la postconvergència) respecte al projecte estratègic independentista del president Quim Torra i el seu predecessor, Carles Puigdemont. En pleprocés interna les bases territorials de la formació per mirar d’unir les seves evidents divergències estratègiques, els més partidaris del diàleg i la negociació per resoldre el contenciós amb l’Estat es mostren absolutament convençuts que els discursos deTorrai Puigdemont cridant a la «confrontació» amb l’Estat, a la «desobediència» i a una possible aturada general són als antípodes del que necessita el PDECat.
«Un mal discurs»
«Són discursos que topen de cara amb el que s’ha de fer perquè el país avanci en termes nacionals, perquè la seva retòrica i falta de concreció ens mantenen atrapats en una lògica que debilita l’autogovern i el país», afirma un destacat representant d’aquest sector dialogant. «És un mal discurs», subratlla, més enllà que la del desacatament sigui o no una opció viable de futur. «És evident que no es pot intentar unir les dues sensibilitats», afirma un altre integrant d’aquesta sensibilitat moderada. «La reconciliació no és possible, lesdues viessón antagòniques», remata un altre exdirigent institucional d’aquest espai.
Que l’amenaça d’un nou xoc amb l’Estat en forma d’aturada massiva o manifestacions com les de Hong Kong genera tensió interna és tan evident com que la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, s’ha desmarcat d’aquest tipus de bloquejos permanents a Catalunya.
Reflexió a Poblet
Una altra cosa és que aquest col·lectiu, els representants del qual seran probablement en un acte el dia 21 a Poblet en el context d’una reflexió intel·lectual sobre el futur de Catalunya sota el lema «El país de demà», pretengui fer el salt en forma d’escissió interna. No sembla que això sigui immediat, ni que estigui clar sota quina fórmula s’organitzaria aquest sector, ni té prou coherència interna. Els menys convençuts de l’escissió creuen que només arribarà si Puigdemont i els seus fidels forcen en excés la pressió en favor de la desaparició del PDECat. O bé si s’apostés clarament per la Crida com a prioritat.
D’entrada, esperaran que es dicti la sentència del procés i que avanci el procés intern del PDECat, que podria desembocar en un intent de recosir les ferides internes sota el paraigua electoral de Junts per Catalunya (JxCat) però sense dissoldre el partit, sinó convertint-lo en la biga mestra del projecte. Moltes de les bases territorials aposten per aquesta fórmula «de grat o per força» per recuperar les regnes del projecte en decisions com les llistes electorals i el discurs.
D’altres, més pròxims a Puigdemont, advoquen per combinar el to combatiu amb l’Estat i les accions de desobediència amb el segell clàssic de Convergència de la governabilitat, la gestió i els pactes transversals en les administracions de forma pragmàtica, com ha passat recentment a la Diputació de Barcelona amb el PSC.
Notícies relacionadesPerò els moderats desconfien de qualsevol intent de pacte salomònic, perquè creuen que Puigdemont no acatarà el que pugui decidir aquest mes el partit. «Hem d’esperar que es completi la fase de descomposició, estem com en el moment que va descriure el filòsof Antonio Gramsci: el vell no acaba de morir i el nou no acaba de néixer», descriu un dels integrants d’aquest sector.
¿Una nova coalició?
Una solució salomònica, però de difícil encaix, és la constitució d’una coalició entre les dues posicions, tal com va avançar EL PERIÓDICO en relació amb el PDECat i la Crida, que no deixa de ser una de les plataformes de Puigdemont, junt a la seva ascendència sobre la marca Junts per Catalunya. Es tractaria d’actualitzar l’aliança històrica entre Convergència i Unió Democràtica, que representaven dues ànimes diferents del catalanisme i que van mantenir una mala salut de ferro durant 37 anys. Una possibilitat remota donada l’aspra convivència actual al si del PDECat i JxCat de les dues sensibilitats, la qual cosa obligaria a crear un òrgan estable de coordinació entre dos pols cada vegada més encaminats al divorci.
PDECat Carles Puigdemont Catalunya Artur Mas Independència de Catalunya Crida Nacional per la República Quim Torra Judici del 'procés'
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Aquest és l’anunci de la Loteria de Nadal 2023 | VÍDEO
- Bosque de las Roques Encantades
- Els diagnòstics de diabetis greus en joves es multipliquen a Espanya
- Presó per a un home acusat de matar la seva parella al Priorat