Anar al contingut

Òmnium conjura al sobiranisme per reclamar l'absolució

Colau exigeix una sentència absolutòria: «És imprescindible la defensa de la llibertat d'expressió i del dret a manifestació»

Cuixart advoca per la «defensa permanent del diàleg» com l'«única via» per a la resolució del conflicte català

Júlia Regué

El sobiranisme es va conjurar aquest dimecres en un clamor per l’absolució a compte d’un acte organitzat per Òmnium Cutural, que va aconseguir enfortir el seu paper com a frontissa entre la desunió que opera en la seva òrbita. Els comuns van escenificar la seva bona sintonia en un esdeveniment que també va reunir primeres espases de l’independentisme i representants sindicals. Catalunya en Comú - Podem va anunciar que no participaria en la manifestació que organitza l’ANC aquesta tarda com a partit perquè la consideren «excloent», però sí a l’acte del migdia, que organitzava l’entitat presidida per Jordi Cuixart. Tot un gest de distanciament de l’unilateralisme i una afecció a l’aposta dels «grans consensos» que encapçala Òmnium Cultural amb l’exigència d’una condemna absolutòria del Tribunal Suprem a la cúpula de l’1-O i el «dret a l’autodeterminació» de Catalunya.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, finalment no va anar a l’Arc de Triomf, però va aparèixer en un vídeo amb altres alcaldes per llançar un missatge a favor de l’absolució dels jutjats pel referèndum: «És una barbaritat que portin dos anys empresonats. Com a demòcrata, crec que és imprescindible la defensa de la llibertat d’expressió i del dret a manifestació. Per això, demanem l’absolució», va etzibar.

Assegut a primera fila hi havia el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident, Pere Aragonès,, els consellers Alfred Bosch i Teresa Jordà, el dirigent dels comuns Jaume Asens, la diputada de la CUP, Natàlia Sànchez, i la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie. A darrere, la líder de Catalunya en Comú, Jéssica Albiach, i els dirigents dels sindicats CCOO i UGT, Camil Ros i Javier Pacheco. Cap d’ells va intervenir.

Diàleg versus confrontació

En una carta des de la presó, Cuixart va voler trencar la dicotomia entre «diàleg» i «confrontació», i es va aferrar al grup de l’entesa: «Ens volen dividir entre partidaris del diàleg i de la confrontació, però la defensa permanent del diàleg és l’única via per a la resolució del conflicte», va apuntar, en veu del vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri.

«Forma part de la confrontació democràtica amb aquests que volen condemnar la llibertat d’expressió i el dret a la protesta. Mai renunciarem al diàleg, tampoc amb els qui ens voldrien veure molts anys a la presó», va dir, i va demanar un esforç per recosir la unitat en el sobiranisme: «tot això només té sentit si ho fem junts». «Us animo a no renunciar mai a res», va afegir, i va recuperar un dels seus ja coneguts lemes: «Amb tota la serenitat del món, ho tornarem a fer, sobretot per amor a la vida.»

Una resposta «col·lectiva»

Mauri, per la seva banda, va llegir una part de l’informe del grup de detencions arbitràries de l’ONU, que demana la llibertat dels presos i que se’ls doni una indemnització pel temps que han passat en presó preventiva: «L’Estat continua sense fer cap proposta, ni autocrítica ni empatia, i ha mantingut una línia d’acusació basada en un relat fals de violència de la mà de l’extrema dreta de Vox», va disparar, i va segellar l’argument com una «gran irresponsabilitat política».

Va admetre que el procés ha generat «tensions», però va negar que la societat catalana estigui «dividida o fracturada». «Si no hi ha absolució l’Estat tindrà un problema amb les seves institucions, amb la seva democràcia. La resposta ha de ser col·lectiva, amb tota la determinació, davant del que serà un atac sense precedents als valors que ens identifiquen com a poble», va afirmar. Mauri va defensar que «no hi ha solucions fàcils ni màgiques», però va reclamar al sobiranisme que estigui «a l’altura del moment històric». «Tots els drets que siguin condemnats hauran de ser exercits. Ho tornarem a fer», va concloure.

Tres familiars dels empresonats (Ester Cuixart, Laura Masvidal i Bernat Pegueroles) van llegir cartes que persones anònimes van fer arribar als empresonats; i tres més (les advocades Anaïs Franquesa i Magda Oranich i la politòloga Gemma Ubasart) van recitar fragments sobre el dret a la defensa, a la protesta i a la dissidència política. L’acte va acabar amb crits del públic a favor de la «unitat» sobiranista.