Entrevista amb l'únic civil condecorat pels atemptats islamistes

Jeremías Jiménez, el desenrunador d'Alcanar: "La casa semblava l'escenari d'una guerra"

Jeremías Jiménez, l'home que va desenrunar la casa polvorí d'Alcanar, recorda la seva experiència heroica

Aquest encarregat d'una planta de tractament de ferralla va ser l'únic civil condecorat per l'atemptat

zentauroepp49448255 granollers 15 08 2019 sociedad entrevista a jeremias  el con190817122026

zentauroepp49448255 granollers 15 08 2019 sociedad entrevista a jeremias el con190817122026 / RICARD CUGAT

3
Es llegeix en minuts
Óscar Hernández
Óscar Hernández

Periodista

ver +

Jeremías Jiménez, de 57 anys, treballava d’encarregat en una empresa de tractament de ferralla de Granollers quan va rebre una trucada dels Mossos perquè els ajudés a desenrunar la casa d’Alcanar on s’havien produït dues explosions. La primera es va atribuir a una acumulació de butà i la segona es va produir durant el primer desenrunament. En aquell moment es va sospitar que aquella vivenda, utilitzada per la cèl·lula dels terroristes de la Rambla i Cambrils, era a més un taller d’explosius. Per al nou i minuciós desenrunament, dut a terme durant dues setmanes amb una excavadora, Jiménez va rebre el maig la medalla de plata al mèrit policial de la Conselleria d'Interior. És l’únic civil condecorat per aquests atemptats terribles.

¿Per què el van trucar perquè anés a Alcanar?

Perquè treballo amb maquinària pesada i he estat a l’artilleria de l’Exèrcit. Quan em van trucar perquè hi anés, vaig demanar permís al meu cap, a qui també havien trucat els Mossos perquè m’hi deixés anar.

Vostè coneixia el risc...

Havia vist per televisió les dues explosions. Al veure la segona explosió vaig sospitar que hi havia alguna cosa més. Sobretot quan vaig arribar i vaig veure la casa enderrocada i les del costat amb molts danys.

¿I quin era el pla?

Treure amb molt de compte tot el que hi havia, a poc a poc, amb la pala de la meva excavadora. La primera explosió havia fet caure les parets i el sostre va caure al mig. Però la segona, quan estaven desenrunant, va repartir i barrejar totes les restes. Havia d’anar traient lentament i per capes tot el que hi havia allà.

Sabent que podia explotar.

Sí.

¿No tenia por?

Quan fas una cosa així, et concentres tant que no hi ha lloc per a la por. Estava més pendent de la màquina i de les indicacions dels Tedax (experts en explosius) que del que podia passar. En aquell moment no hi ha res més. No et pot tremolar el pols.

Suposo que vostè portava un vestit de desactivador d’explosius, com els que surten a les pel·lícules.

¡Sí home! Amb allò gairebé no et pots ni moure. I no hauria pogut manejar l’excavadora. Només portava una armilla antibales, com tots els que érem allà, per si hi havia una altra explosió i sortien fragments disparats.

Fins que va trobar una armilla bomba.

Jo no ho veia des del meu seient, perquè es va quedar penjat a la pala excavadora i m’ho tapava. Però els Tedax dels Mossos van començar a cridar i a fer-me senyals perquè parés. Vaig aturar la màquina de seguida i vaig sortir d’allà. Després el van recollir amb el robot i el van fer explotar.

No va ser el primer ensurt.

No. Vam haver de desallotjar la zona tres vegades perquè hi havia tubs per fabricar granades de mà. Tot era sospitós d’explotar. Allò semblava l’escenari d’una guerra. Al voltant només hi havia destrucció. Hi vaig estar dues setmanes senceres. Anant i venint cada dia. Si trobàvem alguna cosa, els Mossos ho retiraven, ho marcaven... Hi havia papers, cartes, màquines de fotos. Jo parava la màquina excavadora i ells treien les coses a mà.

Pel seu valor, ha sigut l’única persona que no era policia condecorada pels atemptats.

La medalla és un orgull personal i un reconeixement perquè has fet una cosa per al bé de la societat.

La seva dona el va acompanyar a recollir-la de mans del conseller. Devia estar orgullosa.

Sí que estava contenta, però em va dir que per ella el que més il·lusió li feia era que tornés cada nit a casa durant aquelles dues setmanes.

Aquells dies va haver de compartir moltes coses amb els Tedax.

Les persones que treballen amb explosius són molt vocacionals. Ells sí que tenen més valor que jo.

Notícies relacionades

¿Per què hi ha persones, com vostè i com ells, que s’hi juguen la vida?

Perquè hi ha alguna cosa dins teu que et diu que primer està el bé comú, que és més important que el bé individual. Com els bombers, que quan arriben a un incendi i veuen una persona atrapada s’arrisquen per salvar-la. Algú ho ha de fer. Pensen en els altres abans que en ells mateixos. Com les formigues o les abelles, que actuen pensant en el grup abans que en elles mateixes.

Temes:

Terrorisme