Anar al contingut

LA CRUÏLLA REPUBLICANA

El debat sobre l'estratègia agita ERC

La resposta a la sentència de l'1-O, la relació amb JxCat i la tàctica electoral, principals punts de fricció

L'absència de Junqueras, que seguirà com a líder indiscutit, permet aflorar corrents internes

Xabi Barrena

GRAF2546 BARCELONA Cataluna 4 8 2019 -El vicepresidente del Govern Pere Aragones durante una entrevista con Efe en la que afirma creer que no hay que descartar ni un adelanto electoral ni un Govern de concentracion para responder a una eventual sentencia condenatoria del Tribunal Supremo y veria contraproducente reducir la pluralidad del independentismo a una unica lista electoral Aragones ha senalado que para tomar las mejores decisiones a la hora de dar respuesta a las posibles condenas a los lideres independentistas juzgados por el proces no hay que ir con prejuicios sobre ninguna de las posibles alternativas sino que hay que tenerlas todas sobre la mesa EFE Quique Garcia

GRAF2546 BARCELONA Cataluna 4 8 2019 -El vicepresidente del Govern Pere Aragones durante una entrevista con Efe en la que afirma creer que no hay que descartar ni un adelanto electoral ni un Govern de concentracion para responder a una eventual sentencia condenatoria del Tribunal Supremo y veria contraproducente reducir la pluralidad del independentismo a una unica lista electoral Aragones ha senalado que para tomar las mejores decisiones a la hora de dar respuesta a las posibles condenas a los lideres independentistas juzgados por el proces no hay que ir con prejuicios sobre ninguna de las posibles alternativas sino que hay que tenerlas todas sobre la mesa EFE Quique Garcia / Quique Garcia (EFE)

Aquesta tardor es compleixen dos anys del xoc de trens entre la Generalitat i l’Estat. Moment que coincidirà amb la fi del procés legal als polítics independentistes que, sigui en un sentit o un altre, obrirà una nova fase. Sota aquestes premisses, ERC es prepara per afrontar aquesta nova etapa amb un tarannà intern en absolut rupturista ni tan sols reformador. La paraula seria actualització. L’‘aggiornamento’ republicà (en italià tot queda millor) parteix de pilars inamovibles. El primer és que Oriol Junqueras és i serà el líder. El segon és que no canvien les maneres, la manera de fer, però les situacions són diferents a les de fa uns mesos.

Per exemple, Junqueras és a la presó i la seva secretària general, Marta Rovira, a Ginebra. I tot i que la número 2 segueix ben activa, amb presència per videoconferència als conclaves interns, els republicans han decidit replicar el tàndem intramurs Junqueras-Rovira en un altre extramurs. “Són els mini-jo de tots dos” valora amb afecte una veu del partit les figures de Pere Aragonès i Marta Vilalta. Els que portaran el dia a dia del partit.

Això es dirimirà en un congrés del partit en dues parts, en què d’una banda es votarà l’executiva, i en què només hi ha una llista presentada, la del doble tàndem, i per l’altre es decidirà que política ha de seguir el partit. I allà es preveu més moviment ideològic perquè hi ha diferents visions sobre com afrontar el nou escenari polític. La voluntat de Junqueras de construir una ‘CiU d’esquerres’ que recollís vots de moltes sensibilitats diferents, el que els que fan cursets d’estiu a la universitat George Washington anomenen ‘catch-all party’, dona inevitablement lloc a tensions internes entre els extrems. És la cara b del projecte de Junqueras, una cosa que ell ja preveia, però sense la seva presència cohesionadora.

És per això que al voltant de, per exemple, el Col.lectiu Primer d’Octubre s’organitzen aquells que criden a fer efectiu el mandat del referèndum. Mentre que, de l’altra banda, Joan Tardà se cenyeix a l’ortodòxia ‘junquerista’ per plantejar que “l’1-O es va guanyar, però no prou”.

Canvi a la Moncloa

Perquè, una altra diferència en aquests dos anys, el Govern d’Espanya no està en mans del PP, sinó del PSOE, i Pedro Sánchez és, ara, un paio a qui Emmanuel Macron i Angela Merkel fan seure a la seva taula. Toca, doncs, segons Tardà, tornar a fer el que va fer Junqueras: carregar-se de raons i demostrar que ERC és el campió del diàleg. Altrament, segons l’exdiputat en el Congrés, una nova acció unilateral sense haver esgotat totes les vies i dirigida contra Sánchez rebria encara menys recolzaments internacionals que el 2017.

Tot això si Sánchez és investit, una cosa que el sector majoritari del partit s’inclina a permetre, però que altres, com Primer d’Octubre, volen evitar.

També toca redefinir la relació amb els ara socis de Junts per Catalunya, amb les futures eleccions al Parlament ja més o menys a la vista. I torna a estar sobre la taula la ja antiga voluntat, també de Junqueras, d’acostar-se als ‘comuns’. Per diverses raons, però la principal és que l’aliança amb els postconvergents, si bé creuen que ha sigut necessària, no ha deixat de ser incòmoda, no només pel que acompanya pel que fa a la imatge, sinó pel deix ideològic. Sense anar més lluny tant Tardà com Aragonès, en les últimes setmanes, han advocat per un Govern “de concentració”, segons el vicepresident, de “front ampli”, per a l’exdiputat, que reuneixi els partits que defensen l’autodeterminació, això és, la CUP, els ‘comuns’ i JxCat. Amb ERC al mig. Una cosa que desplau a sectors del mateix partit, encara que minoritaris. Tot passa per una victòria a les urnes. Una cosa que no és forassenyada tenint en compte que els republicans han vençut aquesta primavera en el recompte català de les municipals i les generals.

ERC també redefinirà la relació amb l’ANC. La desconfiança nascuda el 2015, quan l’entitat va ser, contra el que va votar la seva militància, el paladí de la llista única, de Junts pel Sí, ja ha aflorat públicament. Els republicans, exposats a constants vituperacions per l’entorn més hiperventilat i afí a l’ANC, van veure a les manifestacions davant de la seva seu, com a protesta pel pacte entre JxCat i el PSC per la Diputació de Barcelona, la gota que va fa vessar el vas del doble tracte. Els exconsellers Anna Simó i Josep Huguet han anunciat que no aniran a la manifestació de la Diada. Si hi haurà representants oficials del partit, per no fer més ostensible la ruptura amb una entitat que ERC creu que actua al dictat de Carles Puigdemont.