Anar al contingut

ATEMPTATS DE BCN I CAMBRILS

La bronca política enfanga l'aniversari del 17-A

JxCat i ERC divulguen conjectures sobre la relació entre els terroristes i el CNI

Una part de les víctimes es distancia de l'acte oficial de dissabte i n'organitza un de propi

Daniel G. Sastre

La bronca política enfanga l'aniversari del 17-A

El que havia de ser un homenatge als 16 morts en els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils de fa dos anys, va camí de convertir-se, gràcies als partits, en un episodi més de la sempiterna bronca política. L’afany de JxCat i ERC a alimentar les sospites sobre una eventual relació entre el CNI i els atacs i les crítiques de la resta de formacions a aquesta actitud –que atribueixen a la voluntat de divulgar “teories de la conspiració” per provar de perjudicar l’Estat– està entelant el segon aniversari dels atemptats.

La figura d’Abdelbaki es-Satty, imam de Ripoll quan es van produir els atacs i líder de la cèl·lula que va atemptar a Barcelona i Cambrils, segueix sota el focus dos anys després del 17-A. Les visites de membres de les forces de seguretat a l’imam a la presó entre el 2010 i el 2014, mentre complia condemna per tràfic de drogues, han servit a les dues principals forces independentistes per abonar les sospites que potser l’Estat estigui ocultant informació.

Les explicacions que van oferir al Parlament sobre aquestes trobades tant l’ex secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, com els comandaments dels Mossos d’Esquadra –segons alguns presents en aquestes sessions secretes– no van servir per convèncer l’independentisme. Destacats membres del Govern, començant pel president Quim Torra, han utilitzat les sospites com a arma política, sense prendre en consideració que tant Nieto com els Mossos van restar importància als contactes entre els agents i Es-Satty. Segons ells, és habitual que s’intenti recollir informació de detinguts o condemnats dels quals se sap que han tingut contacte amb gihadistes.

Tampoc van tenir en compte que la informació que ha servit per rellançar les sospites feia mesos que circulava per diversos mitjans de comunicació, i que tots descartessin publicar-la per falta de fiabilitat. Torra i alguns dels seus consellers en van tenir prou que el digital ‘Público’ difongués durant cinc dies els seus dubtes sobre diversos aspectes dels atemptats per introduir amb força l’assumpte en el debat polític.

“Escàndol gravíssim”

El president de la Generalitat va parlar després del primer article d’“escàndol gravíssim” i va exigir al Govern espanyol que assumís “les més altes responsabilitats”. L’expresident Carles Puigdemont va escriure a Twitter: “Recordo que els partits del 155 es van posar d’acord en bloquejar la investigació parlamentària. ¿És el ‘no és no’ del PSOE a Catalunya el que els fa fer pinya i tapar l’escàndol?”.

ERC i JxCat es van afegir a l’escomesa demanant una comissió d’investigació al Congrés. Mentrestant, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, va enviar una carta a la ministra de Defensa en funcions, Margarita Robles, en què assegurava que s’havia “posat en dubte l’actuació d’algunes institucions de l’Estat” després de les publicacions. I el conseller d’Exteriors, Alfred Bosch, va demanar reunions als consolats de països amb ciutadans que van ser víctimes en els atemptats per “intercanviar impressions” arran de “les últimes informacions periodístiques”.

“Un atemptat per aturar un referèndum”

Però sens dubte la dirigent política més explícita va ser l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, que va passar de les insinuacions a l’acusació directa. “¿Què voleu negociar amb un Estat que elegeix un atemptat per aturar un referèndum? ¿Què? Expliqueu-m’ho”, va escriure a Twitter.

La sessió del 23 de juliol passat en la comissió d’investigació sobre els atemptats al Parlament va constituir una fotografia eloqüent de l’estat actual de la situació. Només JxCat i ERC insistien en conjectures que la resta de grups van titllar de “conspiranoia” –va ser la paraula que va utilitzar la diputada de la CUP Natàlia Sànchez, que també va atacar la “falta de consistència” de les insinuacions– o van comparar amb el “terraplanisme”, com va fer el representant del PSC, Carles Castillo.

La situació es va reproduir uns dies després a l’Ajuntament de Barcelona. En un ple forçat per JxCat i ERC, els comuns –amb l’absència, entre d’altres, d’Ada Colau– van acabar votant a favor de demanar al Congrés que obri una comissió d’investigació per estudiar els suposats vincles entre l’imam de Ripoll i el CNI. El PSC es va desmarcar dels seus socis per no donar ales a la “teoria de la conspiració”.

El “dolor de les víctimes”

Tant la número dos de Colau, Janet Sanz, com la tinenta d’alcalde Laia Bonet (PSC) van apel·lar a la “transparència” i a la necessitat de “no utilitzar el dolor de les víctimes” per defensar les seves actituds, malgrat que van votar en sentits oposats. I tant Manuel Valls com els regidors de Ciutadans i del PP es van indignar amb la situació.

Enmig del xoc, una part de les víctimes ja han expressat el seu malestar. Des de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) expliquen que se senten “oblidats” per les institucions catalanes, i asseguren que l’homenatge impulsat per l’Ajuntament de Barcelona aquest dissabte serà “més aviat polític”.

L’acte oficial a la Rambla se celebrarà a l’altura del mosaic de Miró –on es va aturar la furgoneta del terrorista fa dos anys–, i hi seran presents, entre d’altres, Torra, Colau, Pere Aragonès, Roger Torrent i Teresa Cunillera. L’ACVOT n’organitzarà un de propi a la mateixa hora, les 10 del matí, però a l’inici de l’artèria barcelonina. “No volem que cap acte de víctimes serveixi perquè un polític o un altre tregui el cap i es faci una foto”, va dir el president de l’entitat, José Vargas.