L’AVE connectarà Barcelona i València en dues hores el 2027

En pocs fòrums un ministre s’asseu davant un vídeo que resumeix les seves pròpies promeses de terminis que no es van complir i les dels seus predecessors. Puente va haver de fer-ho ahir en el vuitè i últim dels actes reivindicatius pel corredor mediterrani que es va celebrar a València.

Un final de cicle a mig camí entre la celebració pel que s’ha aconseguit –el 100% dels trams estigui en alguna fase de desenvolupament– i l’afartament pels calendaris que no es compleixen. Tant que al Ministeri de Transports els empresaris congregats a Quiero Corredor prefereixen dir-ne el Ministeri del Temps.

Anuncis de més terminis per acabar una part de la infraestructura, missatges a favor de l’Espanya circular i no solament la radial i la insistència en un missatge: la reivindicació no cessarà fins que hi hagi la connexió d’alta velocitat, és a dir, l’ample de via internacional, des d’Algesires fins a la frontera amb França. Així va ser l’acte pel corredor mediterrani organitzat per l’Associació Valenciana d’Empresaris.

Amb més de 2.500 empresaris i representants de la societat civil reunits, aquest va ser l’últim dels actes multitudinaris que se celebren des del 2016 per tot Espanya, tot i que es continuaran fent revisions semestrals, accions territorials i campanyes de sensibilització, com van advertir els promotors. El lema triat va ser Aquest tren no l’atura ningú, per indicar que, tot i el moviment davant un canvi de cicle, no s’aturarà la reivindicació per les infraestructures ferroviàries.

En l’acte, al ministre Puente li van demanar per aquesta fita final de la infraestructura: la connexió entre Algesires i la frontera amb França. La resposta va ser gairebé satisfactòria per a l’empresariat, perquè el ministre va poder donar una data, i és una data pròxima, però no del tot, perquè no preveu el traçat en la totalitat. "Ara mateix no estic en condicions de comprometre una data si parlem d’Algesires-frontera, perquè hi ha un tram, que és el Granada-Almeria, que és el que està en el moment de menys maduresa i té unes complexitats tècniques importants", va reconèixer. Però sí que es va comprometre amb el fet que, almenys, "des d’Almeria fins a la frontera, l’any 2027 la infraestructura estarà conclosa". I espera que en condicions de posar-se en servei, fet que permetrà la connexió en alta velocitat entre València i Alacant el 2027.

En representació de l’Executiu també hi va haver el comissionat del Govern per al corredor mediterrani, Josep Vicent Boira, tot i que en una taula rodona amb el coordinador europeu del corredor, Mathieu Grosch. "El corredor mediterrani representa una manera d’entendre Europa i, per tant, ha de ser finançat per Europa", va considerar Boira davant Grosch, que va contestar al·ludint a la necessitat que hi hagi un finançament publicoprivat.

"El semàfor d’Europa"

Notícies relacionades

El consum de llum puja però és lluny de l’objectiu del Govern

La morositat de les llars baixa al nivell previ a l’esclat de la crisi del 2008

"Sense l’acció i pressió de Quiero Corredor la infraestructura no estaria en l’estat actual", va destacar, per la seva banda, el president dels empresaris valencians, Vicente Boluda. L’empresari, que va inaugurar l’acte, va afegir en la seva intervenció que el moviment "continuarà fins que hi hagi una connexió en ample internacional des d’Algesires fins a la frontera francesa". Perquè els empresaris encara troben motius de preocupació. El primer, la lentitud amb què es desenvolupa la infraestructura. "A més, es dona la circumstància que tots els trams que ja estan en servei, en la major part, responen al fet que, a més de ser corredor mediterrani, connecten amb la capital d’Espanya", va retreure Boluda.

Però sobretot preocupen els colls d’ampolla, entre els quals hi ha el túnel passant de València. "Tornem a ser el semàfor d’Europa, aquesta vegada ferroviari", va lamentar. Va afegir que "la infraestructura naixerà saturada, atès que sempre s’ha parlat d’una doble plataforma per separar l’alta velocitat i la resta d’usos, i això, en la major part del traçat, no serà una realitat en el futur immediat". I, per acabar, es va mostrar preocupat arran de "la lentitud amb què avancen els treballs a França".