Anar al contingut

segon aniversari de l'atac gihadista

Les vies mortes de la investigació de l'atemptat de Barcelona i Cambrils

La investigació encara no ha aconseguit determinar si hi va haver un cervell exterior en els atemptats, si l'imam pretenia inundar Riudecanyes rebentant el pantà o si hi havia un altre comando a França

Antonio Baquero / Barcelona

Una furgoneta atropella diverses persones a la Rambla de Barcelona.

Una furgoneta atropella diverses persones a la Rambla de Barcelona. / SERGIO LAINZ

Dos anys després, la investigació ha aconseguit aclarir bona part de la trama gihadista que va planejar i va executar els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. No obstant, encara queden diversos elements sobre els quals les indagacions no han aconseguit donar llum. Alerta, espòiler: Cap alimenta teories conspiradores.

¿HI VA HAVER UN CERVELL EXTERIOR DE LA TRAMA?

Des del principi, els investigadors estan convençuts que l’imam Abdelbaki es-Satty i els joves de Ripoll estaven teledirigits des de l’exterior per algun tipus de comandament superior d’Estat Islàmic. La rapidesa amb què aquest grup terrorista es va atribuir l’atac en els seus mitjans oficials, en concret a Amaq News Agency, indicava que podia tenir coneixement que algun tipus d’acció s’estava preparant a la capital catalana. A més, el mateix imam, en el text que tenia preparat com a reivindicació en una llibreta de tapes verdes localitzada a Alcanar, descrivia el grup com a “soldats d’Estat Islàmic a la terra d’al-Àndalus”. Com van assenyalar els experts en gihadisme Fernando Reinares i Carola García Calvo, tot “suggereix absència de contacte directe entre la cèl·lula i l’aparell de propaganda d’Estat Islàmic a Síria. D’altra banda, la seqüència de viatges internacionals [...] obre la possibilitat que existís algun vincle amb les trames europees d’Estat Islàmic”. 

A més, els investigadors creuen que o Abdelbaki es-Satty o algun altre membre del comando van rebre formació per fabricar l’explosiu. “Fabricar explosiu casolà és extremadament complicat. L’únic cas en què un terrorista ho ha aconseguit per si sol ha sigut el noruec Anders Breivik, i això després de mesos i mesos d’assajos. Algú amb experiència va haver d’ensenyar als membres de la cèl·lula com es fabrica la ‘mare de Satanàs’. Perquè no s’ha d’oblidar que no els explota en el procés de fabricació, sinó que els esclata quan ja n’han aconseguit fabricar gairebé 200 quilos”, explica una oficial que va participar en les investigacions.

Els membres del comando preparant els explosius.

No obstant, la investigació, coordinada pel jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu i duta a terme pels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, no ha aconseguit determinar ni la identitat ni la ubicació del cervell d’aquests atacs. Els fils que s’estiren són els viatges i trucades dels membres de la cèl·lula a França, Algèria, el Marroc i, especialment, a Bèlgica. Els investigadors creuen que l’imam va poder fer el contacte amb aquest cervell exterior mitjançant un telèfon iPhone que havia esborrat dies abans de l’atemptat i el seu contingut no s’ha aconseguit recuperar.

Les esperances per aclarir aquest punt estan posades en les comissions rogatòries amb peticions d’informació enviades a aquests països i la resposta s’espera en les pròximes setmanes.

¿QUINS EREN ELS PLANS D’ES-SATTY DESPRÉS DELS ATACS?

Segons han pogut determinar els investigadors després d’haver interrogat Mohamed Houli Chemlal, el supervivent de l’explosió d’Alcanar, l’imam va donar a entendre a la resta de membres de la cèl·lula terrorista que la seva intenció era immolar-se amb una armilla bomba. Els policies, però, ho dubten. La raó principal és que Es- Satty havia buidat totalment la seva vivenda. “Només hi havia deixat dues camises”, diu un dels policies. “Totes les seves pertinences, la seva documentació i els seus llibres eren dins de la seva furgoneta. Tota la seva vida era allà”.

L’imam Es-Satty.

El vehicle estava aparcat a Sant Carles de la Ràpita i no a Alcanar, com si volgués amagar-lo a la resta de membres del comandament. “Si pretens suïcidar-te, ¿per què et prens les molèsties de buidar casa teva? El que creiem és que pretenia utilitzar els joves i que ell tenia pensat marxar; el que no sabem és on ni per fer què”, comenta el policia.

¿L’IMAM VOLIA REBENTAR EL PANTÀ DE RIUDECANYES?

Mohamed Houli Chemlal va relatar durant els interrogatoris que l’imam els va dir que atemptarien contra monuments religiosos, possiblement a la Sagrada Família. La primera anàlisi dels ordinadors dels membres de la cèl·lula i de documents va portar a determinar que altres objectius de la cèl·lula podien ser el Camp Nou durant el partit entre el Barça i el Betis i la Torre Eiffel.  

Els investigadors van trobar divergències entre les recerques de possibles objectius que feien els membres joves de la cèl·lula i les de l’imam. Així, mentre que ells buscaven discoteques d’homosexuals, Es-Satty buscava a Google informació sobre la ‘tomatina’ de Bunyol, el museu de l’Exèrcit a l’Alcàsser de Toledo i, molt especialment, el pantà de Riudecanyes. En concret, sobre aquest embassament, es van fer 215 cerques, segons va revelar fa dies el ‘Diari de Tarragona’.

Aquestes cerques, sumades al fet que el comandament tenia una casa en aquesta localitat, van portar els investigadors a sospitar que l’imam podia tenir com a veritable objectiu de l’atac col·locar una gran quantitat d’explosiu al pantà i rebentar-lo. “No descartem que cregués que així podia alliberar una enorme quantitat d’aigua que inundaria en pocs instants la localitat de Riudecanyes i que mataria molts dels seus habitants”, comenta un investigador.

¿HI HAVIA UN ALTRE COMANDO LLEST A FRANÇA?

França té un paper fonamental no del tot aclarit en la trama. Per començar, Younes Abouyaaqoub va viatjar tres vegades entre el juliol i el desembre del 2016 a França. I, dies abans de l’atemptat, diversos membres del grup van viatjar a París –els investigadors creuen que obeïa a la intenció d’atemptar a la Torre Eiffel. A més, hi ha 52 recerques sobre “atraccions imprescindibles a París”.

El febrer del 2018, la policia francesa va detenir dues persones que s’havien reunit amb Driss Oukabir, un dels tres processats pels atemptats i germà de Moussa Oukabir, un dels terroristes.

L’última ‘pista francesa’ va aparèixer quan Mohamed Houli va declarar que l’imam els havia assegurat que en l’acció terrorista no estaven sols, sinó que a França hi havia un imam com ell que també tenia un comando de joves a punt d’actuar. De moment es desconeix si les indagacions han aconseguit determinar o no l’existència d’aquest grup.