Anar al contingut

SEGON ANIVERSARI DELS ATEMPTATS

Ripoll, any dos després del 17-A

L'escola i els nens han evitat que es trenqués el vincle entre comunitats

El vot racista va pujar gairebé 10 punts en les últimes municipals

Roger Pascual

Ripoll, any dos després del 17-A

¿Com es recus el teixit social d’una petita comunitat després d’un sisme social com el que es va viure el 17-A del 2017 a Ripoll? ¿Com es gestiona el duel compartit amb Barcelona i Cambrils i es combaten les desconfiances? ¿Quina medicina hi ha per frenar els brots xenòfobs? Émile Durkheim, un dels pares de la sociologia, deia que la societat, com el cos humà, té òrgans, necessitats i funcions interdependents. Dos anys poden donar lloc a mil vides diferents, tant per a una persona com per a un cos social. ¿En quin moment vital es troba Ripoll dos anys després dels atemptats?

Les xifres detecten un augment del racisme, la malaltia que emmetzina els pous comunitaris: el termòmetre electoral assenyala que el vot xenòfob ha passat del 2,47% a l’11,80%. Si Plataforma per Catalunya va aconseguir 122 vots en les municipals del 2015, en les del maig passat el Front Nacional de Catalunya va aconseguir entrar en el consistori després d’haver rebut 503 vots. La seva única regidora denuncia la "progressiva estrangerització del nostre poble i la nostra pàtria". Som Catalans, un altre partit xenòfob, va obtenir 112 recolzaments. Alternativa per Ripoll, ERC, Junts per Ripoll i el PSC van firmar abans dels comicis un manifest en el qual es comprometien a aïllar aquestes formacions amb "un discurs clarament racista".

Estratègies de llarg recorregut

"Hi ha gent que ara diu en veu alta el que abans només pensava, creuen que el 17-A els dona la raó i legitima les conductes racistes", coincideixen alguns dels entrevistats (gairebé tots prefereixen mantenir-se en l’anonimat). Davant els incendiaris que posen en risc les costures comunitàries hi ha la laboriosa i fosca tasca dels que intenten no només reforçar els llaços existents, sinó també crear-ne de nous. Ripoll va projectar un pla de convivència, a partir del pròxim curs es començarà a implantar un pla pilot del Departament d’Ensenyament per a l’educació de 0 a 20 anys i des del Consorci de Benestar Social del Ripollès s’han organitzat taules de treball i tallers.

Diverses persones musulmanes en una plaça del centre de Ripoll / JORDI COTRINA

"Som conscients que ens observen molts pobles. Són estratègies de llarg recorregut, no d’un dia per a l’altre", assenyala Jordi Munell, alcalde d’aquesta ciutat de poc més de 10.000 habitants, on conviuen una cinquantena de nacionalitats i on la marroquina és un 8% de la població. Entre les iniciatives impulsades destaca '12 mesos, 12 països:' cada mes es fan activitats per conèixer la cultura d’un d’aquests països a través del cine o la gastronomia. L’esport hi téun paper clau. Tres dies a la setmana es fan activitats esportives a diferents places del poble pensades sobretot per a les criatures que no fan extraescolars. "En el Barça ningú es planteja de quina religió o raça és un jugador. L’únic que mires és la samarreta, no si menja porc o celebra la Pasqua", reflexiona Munell. 

Ponts emocionals

La prioritat és construir ponts emocionals tan sòlids com els que uneixen les diferents parts de Ripoll per sobre dels rius Freser i Ter. "No només busquem tocar la raó, sinó també l’emoció", expliquen fonts municipals, que comenten que se’ls acosten molts joves amb dubtes i preguntes com la següent:"¿Què vol dir ser un jove marroquí aquí quan nou joves marroquins s’han vist involucrats en els atemptats?". Com destaquen aquestes fonts, el 17-A va ser un "sotrac, amb Ripoll com a epicentre del terratrèmol".

La ciutadania continua sota aquell impacte i es debat entre l’impuls de girar full i la necessitat d’acabar d’aclarir el que va passar. Cada vegada que es dona a conèixer alguna cosa del sumari, es torna a parlar de l’assumpte, tot i que més de portes a dins i en veu baixa, perquè no ho escoltin els nens, que són el fil que manté unit el teixit social. A les places se’ls veu fent broma, amb els mòbils i les bicis, sense distinguo de races. Fonts municipals posen la plaça de la Sardana com a paradigma. "En un racó veus els pares d’arrels andaluses; en un altre, els d’arrels catalanes; en un altre, els d’origen àrab, i a l’altre, els llatinoamericans. I, al centre, tots els nens jugant entre ells".

Tots els consultats enalteixen el gran paper que ha tingut l’escola per mantenir els vincles i que no hagués esclatat un conflicte comunitari. "Tenim molta sort que hi hagi tants nens que fan que la comunitat no s’hagi separat del tot. No hi ha gaires extremistes ni d’una banda ni de l’altra. Malgrat tot, la sort és que va passar en un poble, perquè si no hi podria haver esclatat". Hi ha qui recorda com els terroristes "eren dels marroquins més integrats de tots. Poca gent entre els 15 i 40 no s’havia pres una cervesa amb ells". "Ara no s’interactua entre comunitats; n’hi pot haver algun que sí, però és una minoria. Les comunitats s’han separat més del que ho estaven i costarà molt que la gent torni a confiar com confiava".

Lloc de fruita al mercat dels dimecres de Ripoll / JORDI COTRINA

La comunitat musulmana és la que resulta més reticent a parlar. Molts addueixen, per evitar-ho, que fa poc temps que són a la ciutat. Tijani va tornar fa un parell de setmanes a Ripoll, on havia viscut abans de marxar, fa un any i mig, a Granollers. Diu que hi ha tornat perquè li agrada més l’ambient que es respira al poble, que assegura que ha vist igual. El que més destaca aquest marroquí nascut al Rif és el respecte, la sensació que tots són iguals. Com apunta, a la mesquita s’ensenya que l’important és comportar-se correctament amb l’altre, "és igual si ets negre, blanc o vermell".

"Els primers sis mesos aquí van ser molt durs, la veritat. Molta gent es plantejava anar-se’n", revela un dels que s’hi va quedar. Entén que al principi hi hagués desconfiança. "Que hi hagués gent que dubtés de nosaltres era comprensible. Veus que hi havia diverses persones d’aquí en els atemptats, el que va passar a París, a Brussel·les i és lògic que la gent dubti, però amb el temps la gent ha anat veient que no tothom és el mateix", reflexiona. Destaca el fet que no hi hagi hagut atacs a les mesquites i creu que la idea d’obrir la d’Annour al final del Ramadà (amb l’"objectiu de millorar el coneixement i respecte mutu de les persones que vivim i estimem Ripoll") ha ajudat a fer que el clima sigui més bo. 

Demanda de transparència

"En la comunitat musulmana són els primers que han vist que han d’obrir les seves portes. Quan més obres la gent veu que menys amagues i és més fàcil combatre l’aversió que pot provocar en alguns el desconeixement", reflexiona l’alcalde. Com va passar en l’Ajuntament de Barcelona, el de Ripoll també va aprovar el mes passat una moció en la qual es reclamava al Govern aclarir la relació de l’imam Abdelbaki es-Satty amb el CNI. "Cada vegada que s’obre un informe del sumari tornen a aflorar sentiments –diu Munell–. Que aclareixi les relacions que tenia l’imam amb el CNI. Un tema com aquest demanda la màxima transparència; per poder girar full de la història s’ha de saber la veritat".