La jutge inicia els tràmits per portar Borràs al Suprem per contractes irregulars

La jutge de Barcelona que investiga els contractes a dit atorgats per la diputada de Junts per Catalunya Laura Borràs,Junts per Catalunya Laura Borràs, quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), ha iniciat els tràmits per enviar al Tribunal Suprem la causa i que siguin els jutges d’aquest òrgan els que decideixin si demanen el suplicatori per citar com a imputada la dirigent sobiranista. La magistrada va sol·licitar, fa uns quants dies, al Congrés que li certifiqués si Borràs és diputada i la Cambra baixa li ha contestat que aquest tràmit s’ha de fer a través dels seus “més alts òrgans” judicials, és a dir, el president del Tribunal Suprem.

Fonts pròximes a la investigació han confirmat a aquest diari que les indagacions sobre les presumptes irregularitats estan finalitzades. Si la jutge que instrueix el cas considera que existeixen indicis contra la diputada i exconsellera de Cultura, la togada haurà de redactar el que es denomina ‘escrit raonat sobre els indicis delictius existents’ i remetre’l al Tribunal Suprem, per la condició d’aforada de Borràs. És aquest òrgan el que ha de demanar o no al Congrés el suplicatori per poder interrogar la dirigent del Junts per Catalunya.  Però, per realitzar aquest tràmit, la titular del Jutjat d’Instrucció número 9 de Barcelona, Silvia López Mejías, ha demanat abans que la Cambra certifiqués que la diputada té aquesta condició.

El Congrés ha contestat a la jutge que aquest no és el camí correcte. En la seva resolució no només exposa que aquesta petició s’ha de fer per mitjà del president del Tribunal Suprem, sinó que també recorda que l’alt tribunal té la relació actualitzada dels membres d’aquesta Cambra, segons el document a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. Aquest diari ha intentat infructuosament obtenir l’opinió de la jutge.

Escrit de l’advocat

La notificació per part del Congrés d’aquesta resolució a la mateixa Borràs ha originat que el seu advocat, Gonzalo Boye, presentés un escrit al jutjat de Barcelona en què denuncia que la diputada està sent víctima d’una investigació judicial “prospectiva”, alhora que reclama la nul·litat de les actuacions. La dirigent de Junts per Catalunya va publicar dimarts a la nit un tuit en què anunciava la presentació d’aquest escrit “contra la jutge” que de “manera incompetent ha estat investigant-me sense notificar-m’ho en una causa secreta” (ja no ho està) i “ara vol saber si soc diputada”. Al seu parer, "els motius: ser una coneguda independentista”. 

Sota la lupa de la justícia es troben, almenys, tres contractes per un valor de 45.550 euros a un antic col·laborador de Borràs, I. H. F. El període de temps en què suposadament es va cometre el frau és entre el 2013 i el 2018, que comprèn els anys en què Borràs va estar al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Els investigadors sospiten que es va trossejar l’import del cost real en diversos contractes que, per separat, no assolien la suma de 18.000 euros. Aquest era el límit que la llei establia llavors perquè una administració contractés sense necessitat d’obrir un concurs públic. Actualment, aquest límit és de 15.000 euros.

Dels Mossos a la Guàrdia Civil

Notícies relacionades

Borràs va adjudicar sense concurs tres contractes a un col·laborador seu

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Després d’haver esclatat el cas, a finals de novembre del 2018, la llavors responsable de la cartera de Cultura va recórrer diverses cadenes de ràdio per negar els fets. En una d’aquestes entrevistes i per reafirmar el seu convenciment sobre la poca solidesa de les informacions publicades, Borràs va acabar posant en un compromís el conseller d’Interior, Miguel Buch, a l’afirmar que ell li havia assegurat que els Mossos no l’estaven investigant: "Ahir, quan vaig parlar amb el conseller Buch i vaig rebre les mostres de recolzament públiques i privades, em va dir que era la policia judicial, que els Mossos no m’estaven investigant".

El comentari donava a entendre que Buch, cap polític de la policia de la Generalitat, havia demanat als Mossos informació sobre un cas que estava sota secret de sumari. Aquesta indiscreció va provocar que la jutge d’instrucció tragués la investigació als Mossos i l’hi donés a la Guàrdia Civil.