El 'botí' de la Diputació de Barcelona

Ahir, la Diputació de Barcelona va posar en marxa un projecte de millora de la seguretat entre els quilòmetres 6,320 i 12,220 de la carretera BV-1468, que uneix Vallvidrera i Molins de Rei amb una inversió de 1.258.873 euros. També va iniciar els treballs forestals de trituració de restes vegetals al Parc de la Serralada de Marina (Tiana), afectades per la plaga del ‘tomicus’, un escarabat perforador que afecta els boscos de pins a la zona del Maresme, i que n’asseca i mata els diferents arbres. El pressupost: 20.000 euros.

Com si fossin dues cares de la mateixa moneda, la capacitat de les diputacions provincials per exercir competències en favor dels municipis més petits discorre en paral·lel a la seva controvertida política de contractació de personal i al suculent pastís econòmic que solen tenir, factors que els confereixen un gran poder a l’ombra, la gestió del qual amb prou feines passa factura als partits que les dirigeixen.

Barcelona és la joia d’aquesta corona provincial. És la diputació més gran d’Espanya, tant en mida com en pressupost. Aquest any gestiona 955,24 milions d’euros, un import que va patir al seu dia les restriccions de la crisi econòmica, però que porta l’etiqueta d’“expansiu” des de fa diversos anys i que en els últims vuit ha crescut en gairebé 300 milions. Fa dos mandats, el 2011, la institució comptava amb un pressupost de 661,8 milions. Les xifres d’aquest any van ser recolzades pel PDECat, ERC i el PSC, l’abstenció de l’Entesa i els vots en contra del PP, Ciutadans i la CUP.

La plantilla

L’altre gran tros del pastís de la diputació és la gran quantitat de càrrecs als que dona empara. La plantilla de l’ens és de 4.076 treballadors, tot i que avui 1.749 d’aquestes places estan vacants. La xifra límit de personal eventual fixada per llei per a l’organisme és de 92, però hi ha vuit vacants. És a dir, 84 càrrecs de confiança per a 51 diputats provincials. Un assessor i mig per cada càrrec electe.

Entre aquests càrrecs hi ha assessors dels grups, tant del govern com de l’oposició, tècnics d’àrees i caps de gabinet o de premsa. La seva funció oficial és més tècnica que política, ja que s’ocupen d’analitzar les decisions de la institució i proposar al partit per al que treballen noves iniciatives. No obstant, sovint, aquests llocs serveixen per reciclar excàrrecs públics o premiar dirigents orgànics.

El salari d’un assessor de grup i d’un assessor tècnic de presidència o d’àrea oscil·la, segons la categoria, entre els 2.473,96 euros i els5.825,85 euros bruts al mes, en 14 pagues. En el cas del president de la diputació, la remuneració s’eleva fins als 7.468,91 euros bruts mensuals. Dels 955 milions de pressupost de l’organisme supramunicipal, les despeses de personal se’n mengen 220 milions, el 23%.

97 milions de deute

A finals del 2018, la diputació barcelonina arrossegava un deute amb cinc entitats financeres de 97.385.110,54 euros i en preveia amortitzar uns 20 milions al llarg d’aquest 2019.

Notícies relacionades

JxCat i ERC «toquen fons» a l'espera de la sentència

Últimes notícies d'Espanya: PSOE i Podem negocien contra rellotge per a la investidura de Pedro Sánchez | Directe

Aquest és el botí que heretarà el nou president o presidenta d’una diputació que ha hagut de consultar a la JuntaElectoral Central el sistema per elegir el seu cap de files en cas que hi hagi més d’un candidat i sense una majoria clara, una situació inèdita en la corporació.

En el ple de constitució del pròxim dijous, el PSC (16) i JxCat (7) no arriben a la majoria absoluta, però sumen més que una hipotètica alternativa d’ERC (16) i els comuns (5). En canvi, si aquests últims s’alineessin amb Esquerra (16) i JxCat (7), tots tres sí que aconseguirien la majoria absoluta, amb 28 vots dels 51.