JxCat i ERC «toquen fons» a l'espera de la sentència

La unitat d’acció entre els dos principals partits independentistes, ERC i Junts per Catalunya (JxCat), "ha tocat fons", en paraules de la postconvergent Elsa Artadi, a l’espera del que passi després de la sentència del judici al procés. El pacte assolit entre Junts per Catalunya i el PSC, pel qual els socialistes recuperen la presidència de la Diputació de Barcelona i Esquerra es queda fora malgrat tenir tants diputats provincials com el PSC, ha sacsejat els febles fonaments d’aquesta relació sempre tempestuosa.

La sortida en bloc dels republicans divendres, dia en què es va anunciar el pacte, va posar els postconvergents als peus dels cavalls dels ‘hiperventilats’. Les insinuacions que el Govern perillava i que JxCat estava encimbellant a la presidència de la tercera institució catalana el PSC van generar dubtes fins i tot en el si de la força puigdemontista. La reacció amb què els neoconvergents comptaven donar-li la volta a la truita va ser ventar el memorial de greuges: els 28 municipis on va treure més vots que ERC i que els republicans els van arrabassar mitjançant pactes amb tercers, sobretot el PSC. La idea força va ser ‘revertir tots els pactes’ amb partits "del 155", perquè "la unitat de l’independentisme és més lluny que mai", segons ha admès Artadi en una contundent roda de premsa que tenia un taló d’Aquil·les: les bases locals del PDECat advertien en privat que no obeirien a ulls clucs.

Compareix Aragonès

Mentrestant, els republicans han mantingut en actiu les seves bateries més poderoses, amb la intenció de crear en l’electorat la idea que aquesta no és una crisi més entre socis. De fet, pot ser 'la' crisi o, com pronostica una veu d’ERC, "el principi del final". El mateix Pere Aragonès, el líder extramurs dels republicans, ha comparegut en la roda de premsa habitual dels dilluns per enviar dos missatges de rèplica a Artadi. El primer és que la reversió a negociar afecta només la diputació. Per pes (l’Ajuntament de Sant Cugat, el principal municipi en litigi entre JxCat i ERC, té un pressupost 10 vegades inferior al de l’ens provincial) i perquè, a excepció de Castell-Platja d’Aro, els republicans mai han encimbellat a la màxima responsabilitat un socialista.

El segon missatge, potser extret dels ensenyaments que li va deixar a ERC la seva discutible gestió postelectoral a l’Ajuntament de Barcelona, ha sigut proposar als postconvergents "parlar sobre la presidència de la diputació". El també vicepresident ha precisat que l’oferta podria ser repartir-se entre tots dos els quatre anys de mandat.

Amb tot, si ERC convencés JxCat per renunciar al pacte amb el PSC, tampoc estaria assegurada que la presidència de la diputació fos per a un independentista. Aragonès ha assegurat que aspiren a sumar a aquest acord amb JxCat el diputat provincial de Tot per Terrassa i els cinc dels comuns, amb la qual cosa llavors sí que estaria assegurada la presidència de la institució i el PSC, el PP i Cs no podrien frenar-ho.

Cimera a Calàbria

Després de la batalla de micros, representants dels dos partits han mantingut una reunió a la seu d’ERC, al barceloní carrer de Calàbria, sense cap avenç. I és que JxCat considera "una operació de màrqueting" l’oferta dels seus encara socis de Govern, en paraules d’Eduard Pujol a TV-3, que ha mantingut l’enèsima pugna dialèctica amb el republicà Isaac Peraire en directe.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

La previsió d’uns i d’altres és que no hi haurà acord i dijous JxCat i el PSC ratificaran el pacte a la diputació. La direcció del PDECat està satisfeta perquè les seves bases avalen el pacte davant els "hiperventilats". "Ja n’hi ha prou que ERC pugui pactar amb tots, i nosaltres, només amb uns", adverteixen en la direcció postconvergent, en què, des de les bases, es troba a faltar el recolzament explícit de l’expresident Carles Puigdemont a l’operació.

La polèmica ha servit per desgastar més, si és possible, el Govern, però, com apunta un membre del PDECat, no serà pel 'cas Diputació' que el Consell Executiu salti pels aires. "El desgast del Govern és constant i el que li donarà continuïtat o no és si hi ha pressupostos", apunten els postconvergents.