Martín recupera el sonall que portava la seva mare quan va ser assassinada a la Guerra Civil fa 83 anys

 Han hagut de passar 83 anys perquè Martín Díaz Muñoz agafi de nou entre les mans el sonall de colors que la seva mare es va emportar al davantal a una tomba sense nom, després de ser afusellada a la Guerra Civil quan ell era un nadó de nou mesos.

Catalina Muñoz Arranz era una dona de 37 anys que el 1936 vivia al petit poble de Cevico de la Torre, a Pelència, amb Tomás, el seu marit, i amb els seus quatre fills, entre ells un nadó, quan va ser detinguda, jutjada i afusellada per un veí del seu poble, i després enterrada al cementiri de La Carcavilla de Palència.

108 persones exhumades

Les restes no es van trobar fins al 2011, quan el cementiri de Palència ja era un parc infantil, i gràcies a l’afany de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica van ser exhumats al costat dels de 108 persones més.

"I les restes parlen", ha afirmat el president de l’ARMH, José Luis Posadas, durant l’homenatge que aquest dissabte li han rendit a Martín, a la seva germana Lucía, els dos únics fills vius de Catalina, i a tots els seus nets, al mateix parc on es van trobar les seves restes i on aquest dissabte els hi han entregat als seus fills.

Els de Catalina Muñoz estaven acompanyats d’un sonall de colors i van parlar. Van dir que Catalina era dona i mare, una mare i un sonall que s’han convertit en el símbol de la barbàrie de la guerra i al fil que va seguir el periodista d’‘El País’, Nuño Domínguez, fins trobar aquesta història.

"A Catalina li van arrabassar un nadó dels seus braços i mai més se’n va tornar a saber", ha assenyalat Posadas.

El nadó té 83 anys

La seva és la història d’una mare afusellada, d’un pare empresonat, d’uns fills orfes, d’una nena d’11 anys, Lucía, que va haver d’encarregar-se del seu germà Martín, un nadó de 9 mesos, i que avui als seus 95 anys ha pogut plorar sobre les restes de la seva mare amb la satisfacció de saber que per fi ara té on portar-li flors.

"Avui estem aquí per enterrar d’una forma digna la nostra àvia i amb ella enterrem el dolor que de tots aquests anys ens va produir no saber on era", ha afirmat molt emocionada la seva neta Lucía. "Tant de bo que els que continueu buscant els vostres familiars arribeu a viure un dia com aquest", ha desitjat.

"La meva àvia va ser afusellada per un del seu poble, per venjança, per defensar la seva llibertat i els seus ideals", ha manifestat Josefa Díaz, una altra de les netes de Catalina que ha volgut tenir un record per a "aquells que van morir assassinats en terres i cunetes i que en el dia d’avui, continuen allà".

Perquè la història de Catalina i la seva família és una història de repressió, la mort i violència encara amb moltes pàgines en blanc, "el reflex fidel del que va passar durant la Guerra Civil", ha afirmat el president de l’ARMH.

La van matar per defensar el seu ideals

"Catalina representa totes les dones que van donar la seva vida per defensar els seus ideals", ha recalcat Manuel Monge, l’historiador que va començar a tirar del fil el 2009 i va impulsar el 2011 les exhumacions al parc de la Carcavilla on es van trobar les restes de 108 de represaliats.

Entre ells els de Catalina, a la sepultura número 39, fila quarta, terme primer, secció tercera... al costat d’un sonall de colors.

"Avui el sonall ha tornat en mans del seu legítim amo", ha afegit Almudena García, l’arqueòloga que va dirigir les excavacions.

Mercedes Herrero, de Pez Lluna Teatro, ha donat vida a aquesta història, amb flors i un davantal com el que portava Catalina el dia que va ser assassinada, i traçant amb guix sobre el monument a la Memòria Històrica tot l’arbre genealògic d’aquesta mare de quatre fills.

Un arbre genealògic que Mercedes Herrero ha tancat escrivint la frase "cap guerra pot matar una mare" mentre l’ancià Martín feia sonar el seu sonall al costat de d’altres molts sonalls de colors que en d’altres moltes mans s’han sumat a aquest emotiu homenatge.

La cançó de Joaquín Carbonell

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

El cantautor aragonès Joaquín Carbonell ha posat fi a aquest homenatge interpretant la cançó que ha compost en memòria d’aquesta mare, "La madre del sonajero", en memòria d’aquesta història que aquest dissabte s’ha tancat i de moltes altres històries que encara continuen sense tancar-se.

El tuit de Sánchez

El president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, ha publicat un tuit recordant l’afusellament de Catalina: “Martín ha recuperat la joguina que la guerra li va treure el mateix dia que li va arrabassar Catalina, la seva mare. Avui la seva família ha pogut enterrar aquesta dona, afusellada fa 83 anys. Els sonalls s’han escoltat a Palència per recordar-la. Dignitat i memòria”.