Anar al contingut

després del final del judici

El Suprem rebutja posar en llibertat els líders del procès abans de la sentència

El tribunal no veu cap inconvenient perquè els processats esperin la sentència en una presó catalana

Els magistrats resten validesa al dictamen del grup de treball de l'ONU sobre els empresonats

J. G. Albalat

El Suprem rebutja posar en llibertat els líders del procès abans de la sentència

El Tribunal Suprem ha rebutjat aquest divendres concedir la llibertat provisional a set dels nou dirigents independentistes jutjats i empresonats pel procés després de finalitzar el judici contra ells per presumpta rebel·lió. Els magistrats no aprecien raons sobrevingudes per aixecar la mesura cautelar una vegada finalitzada la vista, argumenten la necessitat de salvaguardar les finalitats del procés, que ja està en l’últim tram i amb la deliberació que definirà el seu desenllaç. A més, resten valor a l’informe del grup de treball de l’ONU esgrimit per algunes defenses per reclamar l’excarceració dels processats. Oriol Junqueras i Raül Romeva encara no havien sol·licitat la llibertat.

El president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, així mateix, ha remès un ofici al secretari general d’Institucions Penitenciàries en el qual posa de manifest que no existeix obstacle per fer efectiva la decisió d’aquest departament de traslladar a presons catalanes els nou líders independentistes jutjats per rebel·lió que compleixen presó preventiva, entre els quals hi ha els parlamentaris suspesos Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva. "En aquest moment, no està prevista la pràctica d’actes processals que exigeixin intervenció personal dels processats", assenyala la resposta de la Sala a l’ofici del departament que depèn del Ministeri de l’Interior.

El Tribunal Suprem reitera la seva resolució denegant la llibertat dels acusats, tal com va fer en la interlocutòria del passat 14 de juny que va denegar la sortida d’Oriol Junqueras per jurar com a eurodiputat, que aquest moment del procés, una vegada vist per a sentència, “situa a la Sala en una posició privilegiada, fins ara inèdita, per valorar la intensificació" de les raons que han vingut sostenint les mesures cautelars acordades pel jutge d’instrucció Pablo Llarena i ratificades, posteriorment, pel mateix tribunal.

Així mateix, la interlocutòria contestat les al·legacions dels acusats Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, que recolzaven la seva petició de llibertat en un dictamen del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Naciones Unides. El tribunal reconeix la influència dels comitès, grups de treball i relators de l’ONU en la consolidació d’una cultura universal de respecte als drets humans, que fins i tot han determinat reformes recents del procés penal espanyol com, per exemple, la generalització de la doble instància i han sigut determinants en la nostra jurisprudència.

D’esquena de les proves

No obstant, el tribunal afirma que aquest reconeixement general d’aquests grups no l’exonera del seu deure d’examinar algunes de les circumstàncies que han sigut presents en l’elaboració, contingut i manera de coneixement del dictamen d’aquest grup de treball de l’ONU. En aquest sentit, els jutges destaquen que el dictamen no té valor vinculant,  en contra del sostingut per les defenses, i que no es refereix als pressupostos que fan imprescindible la mesura provisional de presó, sinó que fa una anàlisi dels elements dels tipus penals objecte d’acusació “a esquena” de l’activitat probatòria desenvolupada durant quatre mesos del judici celebrat al Suprem. Els magistrats precisen, davant el que sostenen les defenses, que el Tribunal d’Estrasburg tampoc ha reconegut el caràcter vinculant dels dictàmens d’aquest grup de treball de l’ONU

Per al tribunal, “no es pot reivindicar la llibertat d’un acusat, per pèrdua de vigència dels pressupostos que van portar a l’adopció d’una mesura cautelar, quan el que s’està demanant en aquest dictamen és que el Govern” prengui les mesures necessàries per posar remei a aquesta situació, cosa que suposa ignorar una de les notes essencials de qualsevol Estat de Dret, que és la que impedeix al poder dirigir executiu instruccions o ordres als tribunals de justícia.

El Suprem es recolza, a més, en els informes de la fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat en relació amb el dictamen d’aquest grup de Treball de l’ONU. Així, destaca que el ministeri públic té raó quan el qualifica de grup purament auxiliar i informatiu d’eventuals i futurs posicionaments del Consell de Drets Humans de l’ONU. I en relació amb l’Advocacia de l’Estat, el tribunal recorda que ha sol·licitat la revisió del dictamen per falta d’imparcialitat i objectivitat en els membres del Grup de Treball, al·ludint entre d’altres extrems a la sospita de filtració de l’informe per part de l’advocat de Cuixart, Sánchez i Junqueras, que hauria sigut relator de les Nacions Unides fins al 2017 i hauria desenvolupat una activitat concomitant amb dos membres del Grup de Treball.

Sobre el fons de l’assenyalat en l’informe, el Suprem assenyala que “oblida (...) que el referèndum celebrat l’1 d’octubre del 2017 havia sigut expressament prohibit pel Tribunal Constitucional i per resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”, i també conté inassumibles valoracions probatòries sobre la concurrència de violència com a element típic del principal delicte pel qual s’ha formulat acusació, incloent-hi “una valoració a cegues d’elements probatoris la veritable realitat dels quals no ha pogut ser apreciada pels redactors de l’informe”. El tribunal creu que “en el dictamen no hi falten afirmacions extravagants, mancades de tota lògica i d’impossible encaix en el nostre sistema processal.”

No es persegueixen idees

Els magistrats rebutgen de ple la idea que les acusacions penals d’aquesta causa tinguin per objecte coaccionar els acusats per les seves opcions polítiques entorn de la independència de Catalunya: “Només a partir del desconeixement de la nostra realitat política i jurídica, poden subscriure’s missatges d’aquesta naturalesa. El procés penal no inclou entre les seves finalitats coaccionar o inhibir els líders polítics que volen dur a terme un programa independentista. Aquesta línia argumental prescindeix del fet que les idees polítiques fetes valer per alguns dels acusats són les mateixes que identifiquen els partits polítics que sostenen l’actual govern de la comunitat autònoma de Catalunya”.

“S’oblida, a més –afegeix la interlocutòria–, que al llarg del judici han sigut presents, en totes les sessions, representants del govern autonòmic amb reconeguda identitat ideològica respecte d’uns processats o altres. Tots ells –més d’un centenar– han rebut el tracte protocol·lari que la nostra legislació dispensa a les autoritats autonòmiques”.