negociació després del 26-M

PP i Ciutadans avancen cap a un govern de coalició a Castella i Lleó

Els dos partits firmen un acord programàtic de 100 mesures entre les quals figura la reforma de l'Estatut d'Autonomia per suprimir els aforaments

reunin-pp-cs-valladolid

reunin-pp-cs-valladolid

3
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

Els candidats a la Presidència de la Junta de Castella i Lleó de PP i Cs, Alfonso Fernández Mañueco i Francisco Igea, han rubricat aquest divendresl’acord programàtic per avançar en la conformació d’un govern de coalició entre les dues formacions, per a la qual cosa treballaran amb “intensitat i mà estesa” en les pròximes setmanes a fi de tancar una estructura que reflecteixi el “canvi” i doni vida a les 100 mesures incloses al document.

Després de la rúbrica d’aquest acord programàtic el candidat del PP ha assenyalat que aquest és un primer pas “crucial, vital i fonamental” cap a un govern de coalició, després d’advertir que queden molts passos per donar des del compromís de tancar un Executiu autonòmic “renovat, centrat, liberal i que respongui als reptes de Castella i Lleó”.

En aquest sentit, Fernández Mañueco ha assegurat que després d’aquest primer avenç les dues formacions centraran el seu treball enl’estructura d’un govern de coalició per al que es treballés “amb la mateixa intensitat” i voluntat de “mà estesa” a fi d’“arribar a acords” que, segons el seu parer, han de ser “fonamentals” com “les 100 mesures” que impulsaran un programa per als pròxims quatre anys.

Sense línies vermelles

El líder popular ha assegurat que sent “responsabilitat”, després de la qual cosa ha destacat la “confiança” que li han atorgat els ciutadans amb el seu vot. “En aquestes primeres negociacions he après a posar-me a la pell de l’altre; amb línies vermelles i murs no s’avança”, ha defensat.

Per la seva part, el candidat a la Presidència de la Junta per Cs ha destacat que l’acord rubricat aquest divendres, dia en què també s’han constituït les Corts de Castella i Lleó, suposa un “pas endavant” en molts sentits, entre els quals ha destacat la regeneració, la transparència o els serveis bàsics com la sanitat, l’educació o els serveis socials.

“Esperem que aquest conjunt de mesures finalment sigui una realitat si s’arriba a un acord de govern”, ha assenyalat Igea, que ha defensat que la formació que representa és fidel al seu compromís de “canvi” perquè “ben aviat” s’obrirà un “nou període” a Castella i Lleó. “El meu objectiu és que d’aquí a quatre anys els que ens van votar diguin: ‘ha servit per a alguna cosa’”.

Govern conjunt

Després d’aquesta reflexió Igea ha assegurat que des de Ciutadans estan disposats a treballar cap a un govern “conjunt” que reflecteixi les “reformes”. “La composició i estructura del govern ha de reflectir el que acabem de dir, una cosa és un govern de coalició i una altra un govern conjunt”, ha defensat.

Quant al’estructura  del mateix, Igea ha parafrasejatFrancisco de Quevedo per asseverar que “només el neci confon el valor i el preu”, després de la qual cosa ha defensat que la seva aposta passa per conformar un govern que sigui capaç de “portar a cap” l’acord programàtic rubricat aquest divendres al Saló de Recepcions de les Corts.

En l’esmentat acord, firmat aquest divendres una hora abans de constituir-se el Parlament autonòmic, s’inclouen 100 mesures que arrenquen amb les destinades a la regeneració política, però que inclou altres punts com la fiscalitat, sanitat, educació o polítiques socials, entre altres.

Presentat en una roda de premsa per Mañueco i Igea, s’inicia amb el compromís mutu de reforçar la protecció dels informants sobre delictes contra l’Administració.

Notícies relacionades

Així mateix, les dues formacions han acordat impulsar una reforma “urgent” de l’Estatut d’Autonomia de Castella i Lleó per tal suprimir els aforaments tant dels procuradors de les Corts com dels membres de l’Executiu autonòmic.

Entre els punts inclosos en aquest apartat de regeneració s’inclouen compromisos mutus com la restricció dels llocs de lliure designació, la simplificació burocràtica, el repartiment objectiu dels plans de mitjans i publicitat institucional o la limitació de mandats a vuit anys per als càrrecs públics, entre d’altres.