El preu de la investidura de Pedro Sánchez

El president inicia les negociacions per provar de quadrar la suma que el mantingui a la Moncloa

L'ombra del 2016 plana sobre el candidat pel duel amb Podem i l'aritmètica parlamentària

undefined48510300 madrid 006 06 2019  pol tica  pedro sanchez  presidente del 190607185552

undefined48510300 madrid 006 06 2019 pol tica pedro sanchez presidente del 190607185552 / JOSE LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
Miriam Ruiz Castro

Buscar recolzaments que el converteixin en president no ha de portar a Pedro Sánchez gaire bons records. Ja va intentar una investidura el 2016 que per primera vegada en la història democràtica no va tenir èxit. Aquesta vegada el líder del PSOE accepta l’encàrrec de Felip VI amb 123 escons i gairebé set milions i mig de vots que li permeten controlar els temps, però continua sense sortir-li la suma. La setmana que ve començarà els contactes, després que la resta de partits li retraguessin el poc interès a asseure’s a negociar amb ells. Aconseguir els 176 vots de la majoria absoluta que exigeix la primera volta sembla impossible, però el candidat socialista en té prou de tenir més sís que nos en segona volta. Un 'sí' al al qual els partits ja han posat preu.

Unides Podem: coalició de govern

Quan Sánchez va intentar la investidura fa tres anys, Pablo Iglesiashi va votar en contra. Tant ha canviat des d’aleshores que Sánchez ha arribat a definir Podem com el seu soci preferent, però l’ombra del 2016 comença a agafar força. L’envit amb què el líder de Podem va exigir a Sánchez compartir ministeris aleshores torna a estar sobre la taula, i també les acusacions que Sánchez encara no li ha trucat perquè “està buscant el recolzamentd’Albert Rivera”.

El líder de Podem pressiona perquè Sánchez aposti per una coalició de PSOE i Unides Podem que posi fi als governs monocolor “de l’ordeno i mano” i en què els morats tinguin una presència “proporcional” al seu pes. És el preu perquè els seus 47 diputats diguin sí. Tot i que els socialistes insisteixen que els mals resultats del 26-M han deixat Iglesias sense forces, el líder de Podem està disposat a mantenir el duel.

UPN: la presidència de Navarra

"De la mateixa forma que no és bo per a Navarra que els independentistes decideixin sobre el seu futur, tampoc és bo per a Espanya que els independentistes decideixin el futur comú d’Espanya". Les paraules de Javier Esparza, líder d’UPN, van ser les més sorprenents que es van sentir al Congrés després de la ronda de consultes amb el Rei.

Els dos diputats que els navarresos tenen a la Cambra baixa estarien disposats a abstenir-se a canvi que el PSOE permeti que governi la dreta a la comunitat foral, on la llista més votada va ser la coalició d’UPN, el PP i Cs, Navarra Suma. Dues abstencions que valen una investidura, ja que són crucials perquè quadrin els comptes del candidat a president. Fins i tot Pablo Casado va admetre que no s’oposava que els seus socis a Navarra facilitessin la investidura.

PNB: acords territorials i autogovern

Fent gala de la seva habitual discreció, el PNB evita fer declaracions sobre la posició que prendrà en la investidura. Ni tan sols Aitor Esteban va comunicar als mitjans el que li va transmetre a Felip VI en la seva ronda de consultes. Els nacionalistes bascos sumen sis recolzaments al Congrés crucials per investir Sánchez, i són experts a treure gra de les negociacions a un costat i a l’altre.

Però també formen part de la coalició Geroa Bai a Navarra, que aspira a recolzar la candidata socialista, María Chivite, i arrabassar-li la comunitat a Navarra Suma. De moment, els dirigents bascos són cautelosos i eviten cap tipus d’ultimàtum. El PSE va asseure el PNB a Ajuria Enea, i els nacionalistes aposten per continuar avançant junts als territoris que sigui possible. En qualsevol cas, els seus vots en la investidura tindran un preu que possiblement es tradueixi en més autogovern.

Coalició Canària: deixar Podem fora de joc

Coalició Canària és una altra de les vies que podria tenir Pedro Sánchez per afegir dos sís a la seva investidura. Però la condició que va posar Ana Oramas, portaveu al Congrés del partit, complica considerablement la suma. Oramas va anunciar que la seva formació no recolzarà “en cap cas un govern de coalició amb Podem”. Ni tan sols un govern que hagi pactat un programa amb Pablo Iglesias. Els de Coalició Canària són dos sís que restarien els 47 de Podem.

PRC i Compromís: inversió i finançament autonòmic

Notícies relacionades

Si hi ha dos suports que Sánchez sembla tenir assegurats fins i tot abans de les negociacions són els dels diputats del Partit Regionalista de Cantàbria i Compromís. José María Mazón, el primer a reunir-se amb el Rei, va expressar la predisposició del partit liderat per Miguel Ángel Revilla de recolzar la investidura del candidat socialista. Però no serà gratis. Mazón demana un “compromís formal” amb Cantàbria que es tradueix en inversions com l’AVE o la construcció d’un polígon a La Pasiega. Un pacte que divendres a la tarda van encarrilar per telèfon Sánchez i Revilla.

Per la seva banda, Joan Baldoví va parlar en nom dels nacionalistes valencians i va demanar una nova llei de finançament autonòmic que no va arribar la passada legislatura. Compromís està disposat a “facilitar un govern progressista” però exigeix abans que Sánchez s’assegui a negociar un calendari per a la reforma del finançament de les comunitats autònomes.