Negociacions

El Govern va criticar en una reunió amb ETA les detencions de Marlaska el 2006

Segons les actes de la banda, els enviats de Zapatero van prometre minimitzar les detencions

undefined45896001 graf8646  madrid  14 11 2018   el ministro del interior  fer181115103716

undefined45896001 graf8646 madrid 14 11 2018 el ministro del interior fer181115103716 / JuanJo Martin

3
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

Les reunions que van mantenir els representants del Govern i d’ETA els dies 26, 27 i 28 de setembre del 2006, uns mesos després que la banda anunciés la seva treva, es van convertir en un formiguer de retrets mutus per les detencions de membres de la banda que s’havien dut a terme i els actes de kale borroka que continuaven produint-se.

En aquest context, els enviats del llavors president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, van atribuir les detencions que havien tingut lloc al bar Faisán, contra l’aparell de recaptació de l’impost revolucionari, d’"accident" i van culpar el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska de posar en risc les negociacions.

Així consta en la documentació de l’Audiència Nacional. L’operació contra la trama que operava des del Faisán per recaptar l’impost es va frustrar el mes de maig del 2006 per la ja coneguda xivatada, però es va poder dur a terme mes i mig després, el 20 de juny, amb la detenció de 12 persones, entre els quals l’amo de l’establiment, Joseba Elosúa.

Però quan es van reunir de nou els enviats de Zapatero i els d’ETA el setembre d’aquell any, l’operació es va convertir en un dels retrets principals dels etarres, que van entregar al Govern una llista de 58 detinguts entre el març –data de la declaració de la treva– i el setembre.

 Posar en risc la negociació

Els representants de l’Executiu van acceptar la "gravetat de la situació" i van culpar el jutge de l’Audiència Nacional d’haver posat en risc les negociacions: "Marlaska ens va superar...", va al·legar un dels representants del Govern, que en aquella reunió eren tres.

Un altreva afirmar que "Marlaska es pot considerar un accident", però el va posar en el mateix pla que la kale borroka: "precisament com la kale borroka", va al·legar. Mentre que el tercer, va admetre que havien començat l’etapa de l’alto el foc "de la pitjor manera. Això és, Marlaska" i va vincular el jutge amb la dreta.

"La dreta va decidir utilitzar l’únic recurs que tenia per torpedinar el procés", va exclamar afegint que els havien fet molt mal i havien trencat la seva credibilitat perjudicant les dues parts.

Van al·legar, a més, que no hi havia hagut detencions operatives policials fora de les realitzades per l’ara ministre de l’Interior, que eren judicials. Van admetre que ja que hi havia procediments oberts podrien produir-se altres arrestos, però es van comprometre a intentar minimitzar-los "des de la Fiscalia".

Informació policial francesa

Van revelar també que el Govern estava parlant amb la jutge francesa Le Vert, però van considerar que aquests fruits tindrien a veure amb l’avenç del procés.

En qualsevol cas, van revelar els integrants d’ETA, entre els quals es trobava Josu Ternera, que la policia francesa els havia exposat que havien detectat una sèrie de trasllats, ja que havien trobat alguns bidons utilitzats amb pols d’alumini i que l’anàlisi d’aquesta substància indicava que els etarres estaven movent substàncies explosives per fer artefactes.

Després d’aquesta informació, van advertir als enviats de la banda que la Policia francesa no ho permetria durant gaire temps i que, per tant, havien de paralitzar aquesta activitat.

Derogar la doctrina Parot

Totes aquestes al·legacions per part del Govern es van produir després que el portaveu delsetarres van fer un resum delsincompliments, inclosa la declaració de Zapatero que no es va produir com havien pactat i anunciés que el procés quedava "congelat".

Notícies relacionades

Els enviats del president, per mirar de convèncer de la voluntat del Govern de continuar amb el procés van prometre resoldre ràpidament "el tema d’Iñaki de Juana" Chaos i van revelar que estaven parlant amb els jutges del Tribunal Constitucional perquè declaressin inconstitucional la doctrina Parot.

També es van comprometre que, a mesura que avancés el procés, anirien canviant la legislació perquè Batasuna fos legal. Però mentrestant, van demanar a la banda que el partit de l’esquerra abertzale no fes convocatòries massives en el seu nom, sinó que ho fes a través de firmes. A més, van reclamar acabar amb les cartes de petició de diners, amb la kale borroka i els moviments de substàncies explosives.