Zapatero va oferir a ETA un òrgan per a Euskadi i Navarra, legalitzar Batasuna i el final de la doctrina Parot

El Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va oferir a ETA durant les negociacions amb la banda  negociacions la creació d’un òrgan comú per a Euskadi i Navarra, la legalització de Batasuna, no detenir etarres, alliberar De Juana Chaos i altres presos malalts, acabar amb la doctrina Parot i solucionar el problema financer de la banda terrorista a través d’una organització internacional perquè deixessin d’enviar cartes d’extorsió.

Així consta a les actes de la banda a les quals ha tingut accés Europa Press, després que fos aixecat, per part de l’Audiència Nacional, el secret del sumari sobre la investigació de la negociació entre l’Executiu socialista i la banda terrorista ETA.

Aquesta documentació li va ser confiscada a l’etarra Francisco Javier López Peña 'Thierry', després de la seva detenció el 20 de maig del 2008 a Bordeus. Allà es relata des de la primera trobada mantinguda per Josu Ternera i Jesús Eguiguren el juny del 2005 a Ginebra fins a les negociacions polítiques i tècniques que van dur a terme el Govern i la banda, el PSE i Batasuna després de l’atemptat de la T-4. Les actes inclouen les reunions d’Oslo i les nou prèvies de Ginebra.

Acord de Loyola

Segons aquestes actes, en les negociacions que es van produir entre els dies 18 i 21 de maig del 2007, uns mesos després de l’atemptat de la T-4 –30 de desembre del 2006– que va costar la vida a dues persones, l’Executiu de Zapatero va posar sobre la taulal’acord de Loyola, que preveia la creació d’un òrgan comú amb atribucions executives per a Euskadi i Navarra.

Ho va fer en la ronda de contactes que es van celebrar aquells dies en què es van establir dues taules, una de partits i una altra tècnica entre Govern i ETA i en les quals van participar: dos membres de Batasuna; dos d’ETA; dos del PSOE; dos del Sinn Fein, dos del Govern d’Irlanda i un del Govern de Noruega.

Els socialistes van llançar aquesta proposta després que Batasuna reiterés a la taula política –de PSOE i l’esquerra abertzale– la petició d’un Estatut d’Autonomia per a les "quatre províncies", la qual cosa incloïa Navarra. En aquesta ronda de trobades, exigien al PSOE que prengués el compromís de reconèixer el dret d’autodeterminació i un referèndum per decidir sobre un estatut a quatre.

Els representants socialistes ho van rebutjar, però a canvi van posar sobre la taula l’acord de Loyola, que va ser pactat a finals del 2006 –després de dos anys de negociacions secretes– entre el PNB, Batasuna i el PSE. En l’apartat quatre d’aquest acord, els signants es van comprometre a "promoure la creació d’un òrgan institucional comú per als quatre territoris compresos en els esmentats àmbits (País Basc i Navarra)".

ETA trenca la treva

Però no es va aconseguir l’acord i ETA va afirmar que havien arribat a un punt de ruptura en el procés de negociació al no haver-hi acord polític. Pocs dies després, el 5 de juny del 2007, ETA trencava la treva.

No obstant, a les esmentades actes es fa constar que el novembre d’aquell mateix any, dos policies "amb carnet i capçalera 'presidència del Govern’" es van dirigir a Santiago Orue, amic i xofer d’Otegi, per donar-li el missatge de la "necessitat de parlar" i "arribar a un acord abans del gener".

No obstant, abans d’aquesta fase final, Eguiguren i Josu Ternera havien tingut multitud de trobades que van començar a l’hotel Wilson de Ginebra el juny del 2005 i havien continuat a Oslo el novembre del mateix any, en les quals havien pactat des dels temps dels comunicats fins a la declaració de Zapatero quan es produís l’anunci del’"alto el foc permanent", que va tenir lloc el 22 de març del 2006.

Després de la declaració de treva per part d’ETA, el president del Govern va anunciar l’inici del diàleg amb la banda. Va donar per a això un termini de sis mesos i va començar una sèrie de reunions aquell mateix mes.

Legalització de Batasuna

Segons les actes de Thierry, en la primera trobada d’aquella fase, el 22 de juny del 2006 –les actes apunten a la presència de Javier Moscoso–, el Govern va anunciar que estaven treballant perquè Batasuna fos legal al setembre-octubre d’aquell mateix any i va comunicar a la banda que havien demanat a la Guàrdia Civil, la Policia i la Policia francesa que no fessin detencions. "Ha sigut molt difícil fer-ho", van admetre després de reconèixer que la Guàrdia Civil "només obeeix al duc d’Ahumada". Van justificar també la tasca dels jutges al·legant que són "instrument del PP".

No obstant, van afirmar que la Fiscalia havia tingut una "actuació positiva" excepte en una ocasió i van recordar que el Govern havia canviat el fiscal general –va nomenar Cándido Comte-Pumpido–.

Els enviats del Govern van admetre també que havien sigut un "accident greu" les detencions del Faisán –bar en el qual hi havia una base d’extorsió d’ETA i les detencions del qual van donar lloc a una investigació per una delatada policial a l’esmentada xarxa– i van reconèixer que el ministre, en aquell moment Alfredo Pérez Rubalcaba, tenia un munt de cartes d’extorsió que no s’havien fet públiques i que a més, des del Govern, estaven dient que no els constava que la banda estigués demanant diners.

Aquesta resposta de l’Executiu a ETA és coincident amb la resposta que alts càrrecs d’Interior van donar en el seu moment a Europa Press al preguntar per les cartes d’extorsió que continuaven rebent els empresaris malgrat la treva: "Serà la mateixa carta que està fent voltes", van assegurar per restar-li importància.

Solució financera

No obstant i malgrat que l’Executiu negués l’arribada de cartes, van reiterar el retret a ETA per aquest fet i van plantejar a la banda, com a contrapartida, "arreglar el problema dels diners" mitjançant una organització internacional o altres opcions.

Els enviats del Govern van donar a la banda tota aquesta tirallonga d’arguments després que els terroristes retraguessin en aquesta trobada les detencions que s’havien produït a França, que ni jutges ni policies estaven de braços plegats i que Zapatero hagués anunciat que només parlaria amb ETA de dissolució i futur dels seus integrants.

En les reunions que es van produir entre el juny i el setembre del 2006 –en les quals també va participar l’exjutge i exvocal José Manuel Gómez Benítez– l’Executiu també es va comprometre a deixar sense efecte la doctrina Parot ("és cosa del Constitucional i poden derogar-la", diu l’acta), a acostar presos al País Basc i a donar la llibertat condicional a Iñaki de Juana Chaos, condemnat a 3.000 anys de presó, dels quals en va complir 18, per la seva participació en 25 assassinats.

Sobre aquest últim, les actes reflecteixen que ho farien "per mitjà de l’home de l’Església" i primer el portarien a rehabilitació en un hospital de Madrid "mantenint la seva situació de llibertat en secret".

Exigències polítiques

Però ETA va exigir acords polítics, no només sobre els presos. Ho va posar com a condició per passar a la tercera fase i va emetre un comunicat anunciant que el procés estava en crisi. L’octubre del 2016 es van tornar a reunir quatre enviats del Govern i dos d’ETA per "tractar els accidents" que es va convertir en un encreuament de retrets.

Notícies relacionades

Eguiguren, el negociador que es va socarrar

El PP usa González i Eguiguren com a munició contra Zapatero

La banda acusa el Govern del 90% dels incompliments i aquest va al·legar que per "donar l’avís del Faisán hi ha un alt policia encausat i gairebé el cap de seguretat del PSOE", a més d’oferir sortides de presos malalts greus inclòs Bolinaga, un dels segrestadors d’Ortega Lara. 

Al novembre, ETA torna a amenaçar de trencar, el 20 de desembre es filtren informacions sobre les reunions; hi ha una trobada Govern-ETA sense èxit en el qual ja no hi ha Josu Ternera; el 29 de desembre Zapatero anuncia que la situació és millor que fa un any i l’endemà es va produir l’atemptat de la T-4 a Barajasatemptat de la T-4 .