Antifrau demana que la llei d’alertadors reguli indemnitzacions per represàlies

L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va detectar 34 carències en la norma estatal que protegeix les persones que denuncien casos de corrupció –els alertadors– i que dificulten la seva tasca com a principal autoritat de protecció d’aquestes persones a Catalunya. La llei de protecció dels alertadors és vigent des del 2023, però es preveu que cada comunitat autònoma desenvolupi la seva pròpia normativa. La Generalitat treballa en això i el director de l’Oficina, Josep Tomàs Salas, va demanar ahir als partits, en una compareixença al Parlament, ajuda per millorar i corregir aquestes carències en la futura llei catalana. "Us necessitem a vosaltres. Antifrau fa el que pot i una mica més", va declarar.

Les principals reclamacions de l’OAC per garantir una protecció efectiva dels alertadors passen per reforçar la capacitat sancionadora de l’autoritat, regular les indemnitzacions per a les víctimes de represàlies i concretar com s’han d’aplicar les mesures previstes per la llei. Antifrau reclama que es pugui sancionar les administracions públiques o entitats privades que facin "cas omís" a les seves resolucions; que es reconegui el dret a la justícia gratuïta per la mera condició de persona alertadora; i que es prevegin mesures cautelars per evitar que les represàlies es materialitzin mentre es tramiten els procediments derivats de l’alerta.

Falta de mecanismes àgils

Aquests són alguns dels esculls que recull l’informe, als quals se sumen altres carències detectades en àmbits com la potestat sancionadora, el desenvolupament reglamentari de la llei o la falta de mecanismes àgils de protecció. Antifrau ha posat el document, al qual ha accedit EL PERIÓDICO, a disposició dels diputats i el seu màxim responsable l’ha desgranat durant la seva intervenció en la comissió d’assumptes institucionals. "Institucionalment no estem a l’altura de garantir la protecció que mereixen. Sovint es posa al centre de les carències de protecció l’OAC, però no és així", va defensar Tomàs Salas, després d’assenyalar les llacunes legals que frenen la seva tasca de protecció efectiva i que espera que es corregeixin amb el nou desplegament normatiu autonòmic.

Notícies relacionades

Antonio Maíllo, candidat de Per Andalusia: "La sanitat i els serveis públics no aguanten un altre mandat del PP"

Un tècnic diu que Rosalía Iglesias li va pagar amb tres bitllets de 500 euros

Han passat més de nou mesos des que el Govern va anunciar que preparava una llei catalana per protegir els alertadors de corrupció, després de gairebé una dècada d’intents fallits per desenvolupar aquesta norma a escala catalana. Per desbloquejar la qüestió, Salvador Illa es va proposar començar de zero una norma i accelerar-ne la tramitació. Després de quatre mesos en fase d’exposició pública, el text de l’avantprojecte de llei encara no s’ha fet públic, una qüestió sobre la qual els partits han demanat més celeritat durant la comissió.

"Confiem que aquest document pugui ajudar i servir", va dir Tomàs Salas sobre l’informe presentat. El director de l’OAC va deixar clara la independència d’Antifrau en el procediment legal i va remarcar que "no hi ha excusa" perquè l’Oficina pugui avançar en les seves competències de protecció dels alertadors amb el marc actual, tot i que insuficient. Va explicar que des del 2023 s’han activat almenys cinc procediments sancionadors, alguns suspesos a l’espera de resolució judicial.