Rivera, entre dos blocs

Albert Rivera va fracassar diumenge en el seu intent de conquerir la plaça simbòlica de líder de l’oposició avançant el PP, però va aconseguir un triomf menys èpic i, potser, més productiu: la clau de governs clau que poden donar oxigen o precipitar la caiguda del seu adversari natural, Pablo Casado, i, a més, apuntalar o enfosquir el poder territorial de Pedro Sánchez. En quatre dies de discreta negociació multibanda es constata que en les aliances que s’entreveuen pot deixar d’operar la lògica dels blocs d’esquerra i dreta. Les fronteres són ara poroses. Els vetos semblen que es difuminin. Els liberals no es casen amb ningú. Han començat a examinar no només el que més els convé a cada plaça com a trofeu curtterminista, sinó, sobretot, com relacionar-se amb el seu rival, el PP, per convertir-lo en una força subalterna en la dreta i sobreviure al risc que implica sumar amb Vox. A Espanya i a Europa. Amb aquesta estratègia, Cs es planteja jugar a una de freda i una de calenta, entregar el poder a Casado en unes places, i a Sánchez, en d’altres. La política d’aliances, adverteixen des de Madrid, la decidirà la direcció estatal encara que als barons els pesi. 

A la pràctica, a Rivera els pactes se li posen costa avall i al PP se li encareixen. L’oferiment del PSOE per cooperar amb Cs en alguns territoris exerceix de contrapès en la negociació amb un Casado en hores baixes, que s’ha fixat com a objectiu irrenunciable retenir la Comunitat de Madrid, que els seus governen des de fa 24 anys. És una icona de poder, el termòmetre en el qual es mesuraria la continuïtat o la possible sortida forçada del president del PP, i per això la batalla se centra en aquesta plaça. 

Els populars estan disposats a col·laborar amb Cs, tot i que públicament no ho admeten, perquè Begoña Villacís sigui alcaldessa de Madrid, a canvi d’amarrar el govern regional, per al qual també necessitarien sumar Vox. A la seu del madrileny carrer Génova hi ha nervis i reclamen "maduresa" a taronges i voxistes perquè es deixin de miraments i s’asseguin junts a negociar. De moment, ha sigut el número dos del PP, Teodoro García-Egea, el que s’ha vist amb els dos partits, però per separat. Des de l’esquerra i per evitar l’entrada dels ultres, Íñigo Errejón i el PSOE tendeixen a Rivera un pont còmode perquè surti del bloc de la dreta. Li ofereixen fer president el socialista Ángel Gabilondo a canvi del seu recolzament a l’ajuntament perquè Villacís obtingui la vara de poder.

Les condicions

 Cs no tanca la porta a la proposta, però la direcció veu "complicat" pactar amb els socialistes. No és que en termes concrets posin condicions impossibles: proposen un rebuig dialèctic d’uns hipotètics indults si hi ha condemna al Suprem per l’1-O, no apujar els impostos i mesures de regeneració democràtica. La qüestió de fons és que Cs considera fràgil el lideratge de Casado i això els beneficia. Temen que entregar el Govern de la Comunitat al PSOE faci caure el cap popular i que el seu successor sigui un rival de més pes polític, amb el qual Rivera tindria més dificultats per competir per l’hegemonia de la dreta.

Notícies relacionades

Enquesta del CIS: els espanyols prefereixen un Govern de coalició PSOE-Podem

Casado estudia cedir la ciutat de Madrid a Cs per retenir la comunitat

D’altra banda, als liberals no els il·lusiona precisament una fotografia que evidenciï eventuals aliances amb Vox. Provocarien al·lèrgia a una part del seu electorat, però tenen assumit que tard o d’hora arribarà aquest moment i descompten en les seves càbales el mal que pugui ocasionar-los del benefici de preservar una direcció del PP a la qual, intueixen, poden imposar-se.

"No ens posarem amb Vox a negociar acords, ni entrades en el Govern", va concloure el número dos de Cs, José Manuel Villegas, aquest dijous. Fonts de la direcció admeten que si hi ha converses serà per plantejar-los com a única col·laboració la ‘via andalusa’, el recolzament des de fora de l’Executiu. En l’aire i pendents de caure a la dreta o l’esquerra estan l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid, Aragó, Múrcia i Castella i Lleó, i 24 consistoris més. Tot i que els barons exposaran la seva opinió, la política d’aliances la decidirà Madrid, des d’on, per cert, es remarca que aquesta aritmètica s’estudia en àmbit territorial perquè, a l’arena estatal, Cs descarta per complet recolzar la investidura de Sánchez.