Una jove d'Artés de voluntariat a la República Dominicana: "Va ser increïble, vaig passar la majoria dels dies plorant de l'emoció"

Tiana Catany va fer fa uns mesos una estada d'un mes en una escola de Las Galeras, un viatge que la va ajudar a retrobar-se amb l'esperança

Va ser tal l'impacte de l'experiència, que la jove ha continuat vinculada amb el projecte i té previst tornar al país el pròxim setembre

Imatges del voluntariat de Tiana Catany, dArtés, en una escola de la República Dominicana

Imatges del voluntariat de Tiana Catany, dArtés, en una escola de la República Dominicana / Arxiu particular / RG7

2
Es llegeix en minuts
Ariadna Gombau

"Hi ha gent que encara s’estima, s’ajuda i lluita pel veí tot i no conèixer-lo", diu, convençuda, la Tiana Catany Rusiñol (Artés, 2001). És curiós, oi? Que, per retrobar l’esperança, hagi hagut de marxar ben lluny de casa, cap a un indret on la vida és molt més precària que la nostra i on la necessitat és a l’ordre del dia. L’artesenca va tornar renovada del seu voluntariat en una escola de Las Galeras, a la República Dominicana. L’impacte va ser tan profund que ha continuat vinculada al projecte i, si tot va bé, té previst tornar al país caribeny el pròxim setembre.

La Tiana va estudiar Economia i, després de passar un parell d’anys treballant com a auditora, una feina que no l’omplia, va decidir fer un pas endavant: "Era el moment d’escapar-me i fer un voluntariat per créixer i conèixer-me més profundament". I així ho va fer. Amb la seva parella, que es trobava en un moment vital similar, va emprendre una estada d’un mes —fins al desembre passat— en una escola per a infants de 0 a 5 anys a Las Galeras, gestionada per l’associació Ama y Educa para el Futuro (@amayeducaparaelfuturo). Sobre procés de recerca, la jove destaca la manca de referents i d’informació: "Va ser a cegues", confessa.

De l’experiència, l’artesenca en va tornar totalment transformada. "Va ser increïble, vaig passar la majoria dels dies plorant d’emoció", assegura. Una de les coses que més la va marcar va ser la innocència dels menuts: "Veure en primera persona com ho rebien tot, amb aquella il·lusió, va ser impressionant". Segons la Tiana, "em van donar més ells a mi que no pas jo a ells".

Precisament per això, de seguida va tenir clar que no era un adeu, sinó un fins aviat: "Vaig pensar: ‘Això no acaba aquí, vull continuar ajudant i tornar tan aviat com pugui’". Fins ara, l’escola només funcionava als matins, però des de l’associació s’està treballant perquè també obri a les tardes i ofereixi un espai als infants durant aquestes hores. "Ens agradaria poder ser-hi quan es posi en marxa i retrobar-los".

Més enllà de la feina diària amb els infants, l’artesenca i la seva parella es van integrar plenament amb la gent de la zona: "No hi havia cap dia que estiguéssim soles; tothom ens convidava a casa seva i ens oferia tot el que tenia". Aquesta hospitalitat desinteressada les va captivar. "El que vaig aprendre allà, la lluita constant i la germanor, crec que no ho hauria pogut adquirir enlloc. Aquí, això s’ha perdut", reflexiona.

Notícies relacionades

Pel que fa a les necessitats, subratlla que el més útil són els diners, ja que es poden invertir directament allà mateix, evitant costos de transport i contribuint a l’economia local. Tot i això, assegura que qualsevol ajuda és ben rebuda.

En el futur, la Tiana es veu vinculada al projecte: "M’agradaria veure créixer aquests nens". I tanca amb una reflexió: "Tenim molta sort d’haver nascut aquí i no en som prou conscients. Si jo estigués en el lloc d’aquests nens, m’hauria agradat saber que hi ha gent al darrere lluitant pels meus drets".