'Spam' ideològic: les opinions polítiques mereixen més protecció que altres dades personals, segons el TC

El Tribunal Constitucional (TC) estableix que les opinions polítiques són "dades personals sensibles la necessitat de protecció de les quals és superior a la d’altres dades personals", segons resa la sentència que ha anul·lat per inconstitucional l’article de la llei orgànica de règim electoral general (LOREG), llei orgànica de règim electoral general (LOREG), que permet als partits recopilar dades sobre les opinions polítiques dels ciutadans.

El tribunal de garanties ha fet pública aquest dimecres la sentència íntegra sobre aquest assumpte, la decisió unànime del qual va donar a conèixer el dia 22. La resolució atén el recurs presentat pel Defensor del Poble el mes de març passat, quan instat per les queixes de diferents juristes, va sol·licitar l’anul·lació de l’article 58 bis 1 de la LOREG per entendre que vulnera tant el dret a la llibertat ideològica com a la protecció de dades personals, la llibertat d’expressió i el dret de participació política.

Article polèmic

Aquest article, introduït mitjançant reforma en la llei de protecció de dades i en vigor des del desembre de l’any passat, estableix que "la recopilació de dades personals relatives a les opinions polítiques de les persones que duguin a terme els partits polítics en el marc de les seves activitats electorals es trobarà emparada en l’interès públic únicament quan s’ofereixin garanties adequades".

En una sentència de la qual ha sigut ponent el magistrat Cándido Conde Pumpido, el TC declara concretament que és contrari a la Constitució i per tant nul l’apartat 1 de l’article 58 bis de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, incorporat a aquesta per la disposició final tercera, apartat dos, de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre,

Assenyala que "el legislador no ha precisat quina finalitat o bé constitucional justifica la restricció del dret a la protecció de dades personals ni ha determinat en quins supòsits i condicions pot limitar-se, mitjançant regles precises que facin previsible a l’interessat la imposició de tal limitació i les seves conseqüències".

Sense interès públic

La primera tatxa d’inconstitucionalitat segons el TC és que la disposició legal impugnada no especificava l’interès públic essencial que fonamenta la restricció del dret fonamental i la segona tatxa es refereix al fet que no es limita el tractament regulant detalladament aquestes restriccions. A aquest respecte, el tribunal considera que el dret fonamental afectat és el de protecció de dades personals, des d’una doble perspectiva. D’una banda, com a dret fonamental autònom dirigit a controlar el flux d’informacions que concerneix cada persona; i d’una altra, com a dret fonamental instrumental ordenat a la protecció del també dret fonamental a la llibertat ideològica.

La sentència, que recull la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, afirma que "les garanties adequades han de vetllar perquè el tractament de dades es faci en condicions que assegurin la transparència, la supervisió i la tutela judicial efectiva i han de procurar que les dades no es recullin de forma desproporcionada i no s’utilitzin per a finalitats diferents de les que van justificar la seva obtenció". Per tant, "les opinions polítiques són dades personals sensibles la necessitat de protecció de les quals és superior a la d’altres dades personals".

Notícies relacionades

Protecció de Dades avisa que vetarà l''spam' ideològic

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El TC conclou els seus fonaments jurídics afirmant que "la llei no ha identificat la finalitat de la ingerència per a la realització de la qual s’habilita els partits polítics, ni ha delimitat els pressupostos ni les condicions d’aquesta ingerència ni ha establert les garanties adequades que per a la deguda protecció del dret fonamental a la protecció de dades personals reclama la nostra doctrina, per la qual cosa es refereix a la recopilació de dades personals relatives a les opinions polítiques pels partits polítics en el marc de les seves activitats electorals".

Per tant, s’han produït tres vulneracions de l’article 18.4 CE en connexió amb l’article 53.1 CE, "autònomes i independents entre si, totes elles vinculades a la insuficiència de la llei i que només el legislador pot remeiar". En definitiva, remarca la sentència, "la indeterminació de la finalitat del tractament i la inexistència de garanties adequades o les mínimes exigibles a la llei constitueixen en si mateixes ingerències en el dret fonamental de gravetat similar a aquella que causaria una intromissió directa en el seu contingut nuclear".