DESIGNACIÓ com a senador autonòmic EN L'AIRE

El veto a Iceta posa en perill el diàleg

JxCat i ERC confirmen que votaran contra la designació del líder del PSC com a senador

Sanchez assumeix el 'no' com una bufetada personal i el seu entorn adverteix que tindrà conseqüències

dfed2c74-6a99-4d74-bb75-536a5935891a-hd-web / periodico

3
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre / Iolanda Mármol

Les eleccions generals del 28 d’abril van deixar dos grans guanyadors a Espanya i a Catalunya: el PSOE de Pedro Sánchez i l’ERC d’Oriol Junqueras. Els resultats semblaven obrir una oportunitat per al diàleg després de molt temps d’enfrontament entre el Govern i la Generalitat. Però l’inèdit veto dels independentistes al fet que Miquel Iceta es converteixi en senador –per després presidir la Cambra alta– dona compte de les dificultats dels partits per girar full.

Per a Pedro Sánchez, el nomenament d’Iceta com a president del Senat constituïa una pista inequívoca de la seva voluntat de començar a desenredar la troca catalana. El perfil del líder del PSC, un profund coneixedor de les interioritats del procés i un federalista inequívoc partidari de l’entesa, li semblava al president del Govern ideal per recompondre ponts. Però no ha aconseguit convèncer ni Esquerra ni Junts per Catalunya, que aquest dimecres van ratificar que votaran contra la possibilitat que Iceta substitueixi José Montilla com el senador que els socialistes tenen dret a nomenar via Parlament.

Tot i que les dues formacions van al·legar sobretot qüestions formals per vetar Iceta, el fet que la jugada s’hagi desenvolupat en plena campanya electoral té gran part de culpa del seu fracàs. Amb les urnes a la cantonada, i amb alguns dels seus principals dirigents empresonats, tant ERC com JxCat calculen que els perjudicava permetre que un dirigent que aquest dimecres van relacionar amb l’aplicació de l’article 155 a Catalunya es convertís en quarta autoritat de l’Estat.

Si no hi ha sorpresa d’última hora, el ‘no’ d’ERC i JxCat a Iceta se sumarà al de la CUP; en total, 65 diputats s’oposaran al nomenament. El líder del PSC només té assegurat el recolzament del seu partit i dels comuns,perquè Ciutadans va anunciar que s’abstindrà i el PP no va revelar el sentit del seu vot. Però tot i que els partits del centredreta constitucionalista canviessin d’opinió i decidissin a última hora avalar Iceta, això no canviaria gran cosa: es produiria un empat a 65, i, després de tres votacions amb aquest resultat, la proposta decauria.

Situació inèdita

Els socialistes van fer tot el possible aquest dimecres per intentar que l’independentisme canviés la seva decisió. Iceta va qualificar d’«aberració democràtica» la possibilitat que se’l vetés, i el PSC va remarcar que l’aval del Parlament és només un tràmit abans que cada partit designi qui cregui convenient. Un tràmit, a més, que s’ha complert durant dècades, sense cap excepció, amb tots els candidats proposats, com quan es va nomenar senadora Lorena Roldán (Cs) en plena vigència del 155.

El PSC va intentar també que es canviés el sistema de votació. Van demanar que es fes mitjançant papereta, de manera que els partits només tindrien l’opció de votar Iceta o votar en blanc, però no en contra, i van argumentar que així s’impediria «un resultat impossible, contrari al dret que té el grup a disposar d’un senador». Però la majoria d’ERC i JxCat a la Mesa del Parlament va tombar la proposta.

El veto independentista va caure com una bomba al Govern, que ha passat de l’estupefacció inicial a l’enuig. Malgrat que el mateix Iceta havia advertit Sánchez d’aquesta possibilitat, el president en funcions descartava aquesta hipòtesi. Era una lectura basada en part en els encàrrecs que han deixat a Madrid destacats emissaris d’ERC en els últims mesos: havien afirmat que a partir d’ara  s’abandonava l’esperit radical i es passava al de col·laboració.

Sánchez no donava aquest dimecres la batalla per perduda. En comptes d’exhibir el seu enuig monumental, va comparar el veto al líder del PSC amb un rebuig de la concòrdia. «No estan vetant Miquel Iceta, estan vetant la convivència, el diàleg. Demostren tenir por de les solucions», va dir a Sant Sebastià. 

Notícies relacionades

Fins que es produeixi la votació, l’Executiu no anirà més enllà. Tot i que no confien en un gir màgic d’última hora, Sánchez té al cap una legislatura de quatre anys per poder afrontar amb mirada llarga la crisi catalana. 

Ara, el veto a Iceta posa en perill la política de l’ibuprofèn que prova de desplegar el president malgrat el disgust d’alguns dels seus barons i de les envestides de la dreta. El rebuig d’Iceta és una bufetada personal al president. Els seus col·laboradors admeten que està profundament irritat i que, en cas de confirmar-se, les conseqüències seran palmàries.