JUDICI AL PROCÉS

Marchena renya els testimonis per valorar "la seva al·lucinació o estat febril"

El tribunal del procés considera "intolerable" i una "provocació" els proposats per Cuixart

El magistrat els crida l'atenció per fer perdre el temps al tribunal al no contestar el que se'ls pregunta

73414887-d500-4662-b3a5-8deecc559380-hd-web / periodico

5
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

Al president del tribunal del procés, Manuel Marchena, li ha costat perdre la paciència. Han sigut necessàries 44 sessions del judici i els testimonis proposats pel president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, amb el seu to pedagògic sobre principis democràtics, perquè esclatés. A un dels testimonis el va amenaçar amb responsabilitats penals si continuava fent perdre el temps al tribunal; a una altra li va demanar que es guardés el seu guió i les seves valoracions sobre "el seu grau d’al·lucinació o el seu estat febril", i a un altre li va recordar que com a testimoni no podia parlar català i que com a advocat hauria de saber-ho.

Aquest malestar s’ha fet tan visible que, de forma gens habitual, fonts del tribunal del procés han considerat necessari mostrar el seu "profund malestar" amb l’estratègia de defensa i el comportament de testimonis i advocats, que van arribar a discutir amb el president del tribunal davant de les seves advertències. Consideren especialment "intolerable la provocació al tribunal que entenen entranya un comportament que voreja el límit del codi deontològic de l’advocacia". Al llistat de testimonis, alguns de Manresa que es van encarregar d’assessorar els ciutadans sobre com s’havien de saltar la prohibició del referèndum il·legal.

El setè testimoni, el pallasso Jordi Pesarrodona, investigat per lluir un nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil que custodiava un registre, li va preguntar si era "amic de repressió" dels acusats, quan aquest va dir que els coneixia a tots "degut a la repressió". [Segueix el judici del procés en directe.] I poc després li va preguntar què tenia a les mans. Probablement el jutge estava pensant en el nas vermell que el testimoni va dir utilitzar en forma de protesta i que tenia al costat mentre declarava. Pesarrodona va obrir les mans i va justificar que les movia pels nervis. 

Tot havia començat amb Ramon Font, portaveu del sindicat d’ensenyament USTEC STEs (IAC), al qual el tribunal va donar tot el marge del món. Va respondre amb un contundent "per descomptat" a la pregunta de si el projecte d’'Escoles obertes' amb què es van mantenir obertes les escoles el cap de setmana de l’1-O obeïa al referèndum il·legal. Sense donar-li cap importància havia desmentit la versió oferta pels acusats i la resta de testimonis que fins ara havien comparegut davant del tribunal. Fins a ell tots havien desvinculat les xocolatades, botifarrades i altres activitats amb la que les escoles es van mantenir obertes el cap de setmana de la votació il·legal. 

El representant sindical es va permetre introduir valoracions com que "si l’1 d’octubre s’hagués pogut exercir el dret a l’autodeterminació la iniciativa no tindria sentit", però van exercir el seu "dret a l’autodeterminació i també a la manifestació i a la reivindicació pacífica i no-violenta", a l’entendre que "un dels poders de l’Estat impedia aquest dret".

"La febre no té transcendència jurídica"

Malgrat el to del testimoni, Marchena no va intervenir fins que l’advocada de l’Estat li va preguntar per l’"ocupació" de les escoles i Font es va regirar i va detallar el mèrit pedagògic de l’acostament del centre a l’alumne. Llavors el jutge li va recordar la seva obligació a contestar la pregunta formulada "sense fer perdre temps" al tribunal. Quan el testimoni li va replicar, el jutge li va advertir que la seva actitud pot tenir "transcendència jurídica".

L’incident va semblar esgotar la paciència del president del tribunal, perquè amb la professora Marina Garcés ja en va tenir molta menys, la va interrompre quan explicava que l’1-O tenia febre, perquè això "no té transcendència jurídica". "Vostè no ve aquí i, si és professora de filosofia, entendrà que no ve a explicar el seu grau d’al·lucinació o el seu estat febril, sinó a contestar al lletrat el que li ha preguntat. No té cap interès la seva valoració personal", li va dir, renyant-la.

L’advocat de Cuixart, Benet Salellas, va protestar, a l’entendre que als policies de l’1-O que van declarar davant del tribunal "se’ls va deixar expressar la seva percepció", però als seus testimonis no. El president del tribunal li va respondre que una cosa són "les percepcions sensorials i una altra la percepció sobre l’al·lucinació". La testimoni havia sigut interrompuda quan va qualificar de "trista" la prohibició de l’1-O realitzada pel Tribunal Constitucional, un punt que supera l’objecte del judici que se segueix al Suprem.

A continuació Marchena va comprovar que la testimoni llegia unes notes i li va prohibir fer ús d’aquest "guió", no permès als testimonis. La que en aquell moment ocupava l’estrada encara va poder criticar la "violència estatal" i la ruptura de la confiança que també trenquen les porres, però el magistrat no li va deixar explicar una roda de premsa que va oferir sobre l’actuació policial l’1-O. 

Notícies relacionades

Quan el següent testimoni, l’advocat Lluís Matamala, va voler declarar en català, Marchena li va dir que com a lletrat havia de conèixer la llei d’enjudiciament criminal que només ho preveu per als acusats en els judicis que se celebren al Suprem, ubicat a Madrid, on no és llengua oficial. El testimoni, que havia enviat una carta al tribunal en termes poc respectuosos, segons fonts jurídiques, va provar de rebatre’l, per la qual cosa el magistrat el va amenaçar amb l’expulsió i la conseqüència penal i disciplinària que això li pogués portar.

El magistrat va tornar a recuperar la paciència quan van acabar els advocats i van tornar els ciutadans. María Luis Carrillo, una dona gran que va acabar l’1-O amb una fractura de pelvis, fet que li va costar "quatre mesos sense valdre’s", amb el seu "caràcter", es va permetre dir que ella no és lletrada, però que sabia "que no es volia que es votés". "Soc una ciutadana lliure i la meva opinió ha de ser respectada, perquè si no hi ha opinió dels ciutadans no sé on anem a parar, vaig anar a donar una opinió neta i clara", va declarar. Com s’està convertint en costum, es va quedar a presenciar la resta del judici a la sala de vistes.