JxCat activa l'atac directe a ERC amb Puigdemont com a ariet

A mesura que passen els dies, a l’antiga Convergència (avui Junts per Catalunya, la Crida i PDECat a parts no iguals) se li està posant cara de David Madí, el que va ser mà dreta d’Artur Mas i artífex de la política de terra cremada i val tot contra el Govern tripartit d’esquerres. Els estrategs de campanya ho neguen, és clar, però cada vegada que l’alcaldable postconvergent de factoElsa Artadiparla d’Esquerra, no deixa d’esmentar les paraules tripartit i Iniciativa.

I el líder postconvergent Carles Puigdemont ja no dissimula i llança el gran envit: acusa implícitament ERC d’impedir-li tornar a ser president (com si no existís un marc legal sobre la investidura a distància i una detenció immediata si torna a Catalunya) i anuncia –després d’haver-hi renunciat– que aquest dimarts debatrà amb Oriol Junqueras a TV-3, després d’autoritzar la Junta Electoral Central (JEC) la intervenció del líder republicà, a l’espera de la decisió de la presó de Soto del Real. Mentrestant, l’expresident continua recopilant informació sobre els fets d’octubre del 2017 per carregar contra l’actitud del líder republicà –entre d’altres–, que continua amb la tàctica de menystenir els seus socis de Govern.

És tant una tàctica Madí que s’ha recuperat la figura de Mas per proclamar als mítings: “Soc la imatge viva que tot i que es digui que no, els tripartits de vegades es fan”. Els comentaris de JxCat sobre ERC en privat estan a l’altura de Madí: “ERC no volia el procés”, “ERC si pot ens traurà la Diputació de Barcelona amb un tripartit”, “Ernest Maragall no volia que Puigdemont visités la delegació del Govern a Brussel·les”, “Maragall i Colau ja tenen acordat que governaran junts”...

On va dir blanc ara...

La (pen)última d’aquestes urpades l’ha donat Puigdemont aquest dilluns assegurant que no té “cap interès” a tornar a ser candidat a president. Fa dos mesos, afirmava: “Amb l’acta d’eurodiputat tornaria a Catalunya”. Ho va dir a RAC-1. Fa tres setmanes, insistia a eldiario.es: “Jo no renuncio”. Si bé es queixava ja –en campanya– que la llei que permetria la investidura a distància no tenia calendari. Fa una setmana encara deia: “He demostrat la meva disposició absoluta a la investidura al Parlament”. Però va intensificar els atacs a Esquerra per “haver congelat” la reforma per ser investit a distància.

Aquest dilluns a l’ACN ha dit no tenir “interès”, una manera de llançar un dard enverinat a ERC per no facilitar la investidura a distància i per haver desconvocat el ple d’investidura del 30 de gener del 2018. Ara bé, ¿significa això que Puigdemont llança la tovallola? No, admeten en el seu entorn. Es tracta d’atacar ERC. I el futur no està escrit.

I és que el canvi de criteri no és una cosa nova. Puigdemont va reescriure el programa de JxCat tot just arribar al Govern i va eliminar la declaració d’independència i la va substituir per un referèndum no previst. Va anunciar eleccions i va fer marxa enrere. Va proclamar la independència, però no la va fer efectiva. Es va presentar a les autonòmiques prometent tornar si les guanyava. No volia ser candidat a les europees tret de ser número dos de Junqueras. Després no només es va desdir, sinó que va assegurar que podria escollir entre l’acta d’eurodiputat i la del Parlament i tornar amb immunitat. 

Els presos, arma llancívola

Notícies relacionades

JxCat-ERC: el club de la lluita

La ruptura entre JxCat i ERC posa en perill la majoria sobiranista

La prova definitiva de l’atac frontal és l’ús dels presos independentistes com a arma llancívola per part d’Artadi per unes declaracions de Maragall en què no utilitzava el concepte “pres polític” per referir-se a Quim Forn. “És una vergonya” li va enlletgir Maragall a l’exconsellera al debat de Betevé. L’ús dels presos no és nou. Les xapes amb el “free Junqueras" han sigut replicades per JxCat amb el “free tothom” i uns i altres es miren de reüll a l’hora de fer llistes electorals, entrevistes per videoconferència o iniciatives judicials.

Mentrestant, Artadi ha continuat atacant, aquesta vegada a compte de l’edat de Maragall, i aquest ha respost amb “sorpesa i decepció” per l’“agressivitat gratuïta” de la seva excompanya de Govern. L’expresident no tenia previst participar en el debat d’aquest dimarts a la nit a TV-3, però es va desdir de nou (“si ell [Junqueras] hi és, jo també” va ser el seu argument). Probablement, serà un diàleg de guant blanc, però la via Madí està en marxa mentre ERC prova de fer-se el desentès. Ja ho va fer en les generals i li va anar més que bé.