DEBAT DELS CANDIDATS A LES ELECCIONS EUROPEES

Les prestacions d'atur posen d'acord tots els candidats a les europees, excepte Vox

Els caps de llista de PSOE, PP, Ciutadans i Unides Podem creuen que hi ha d'haver algun tipus de complement europeu per als aturats

Les prestacions d'atur posen d'acord tots els candidats a les europees, excepte Vox
4
Es llegeix en minuts
Europa Press

Els caps de llista del PSOE, PP, Ciutadans i Unides Podem a les eleccions europees s’han mostrat aquest diumenge, al debat organitzat pel programa 'El Objetivo' (de La Sexta) a favor d’algun tipus de complement europeu a lesprestacions d’atur, mentre que el candidat de VoxJorge Buxadé, s’hi ha mostrat en contra per considerar que això al final "ho pagarà la butxaca dels espanyols" i que la UE no té competències en aquest àmbit, així que seria "canviar el Tractat [de la UE] per la porta del darrere".

Tant Josep Borrell (PSOE) com Luis Garicano (Ciutadans) i María Eugenia Rodríguez Palop (Unides Podem) s’han mostrat clarament a favor d’una assegurança europea que complementi l’espanyola, i Dolors Montserrat, tot i que ha incidit en el fet que "el primer és crear ocupació", ha apostat per "un fons per ajudar els països que superin una taxa d’atur" i "que Europa ajudi a complementar l’atur".

També Podem vol un pla contra l’atur que suposi invertir un 2,5% del PIB de la UE. El motiu de tots ells és completar l’arquitectura de la zona euro, que ha posat en comú la política monetària però no la fiscal. "Quan un està lligat de mans i no pot fer polítiques contracícliques és necessari que la UE la faci conjuntament", ha justificat el candidat de Cs.

Picabaralla Borrell-Garicano

Malgrat el relatiu consens, l’assumpte ha generat una picabaralla entre Borrell i Garicano, perquè el també ministre d’Exteriors l’ha advertit que els liberals europeus, en particular el primer ministre holandès Mark Rutte, estan "radicalment en contra" d’aquest vessant social de la UE –el PSOE també vol un salari mínim europeu, adaptat als nivells de vida de cada país–. Garicano li ha replicat que el francès Emmanuel Macron, també liberal, hi està a favor, i que la diferència és entre el nord i el sud.

Entre les propostes que s’han presentat, Borrell ha defensat que "hi ha espai" per debatre el marc de la política fiscal i introduir "elements de flexibilitat que permetin una inversió més gran".

Borrell, que, igual que Podem, considera que l’"excessiva austeritat" va agreujar la crisi, ha defensat que les regles del Tractat de Maastricht, com el límit de dèficit del 3% del PIB, eren raonables amb els tipus d’interès i la inflació de llavors, però ha recordat que ara són molt més baixos: "Itàlia es finança a la meitat del que es finançava Alemanya llavors".

"Saqueig de les caixes"

La discussió més intensa és la que s’ha obert entre Montserrat i Garicano, perquè la popular ha volgut defensar que el Govern de Mariano Rajoy "va evitar el rescat que demanava el senyor Garicano" i l’al·ludit li ha respost que sí que hi va haver un rescat –bancari– i que va anar "en gran part al saqueig de les caixes" per part de polítics populars i socialistes.

En un debat viu i en el qual els candidats s’han interromput contínuament, la primera topada ha sigut entre Borrell i Buxadé. Ha sigut així perquè el socialista ha advertit que per construir una Europa que no "desaparegui com a civilització entre els Estats Units i la Xina" fa falta que els ciutadans s’impliquin, ja que la construcció està tocant "l’os dur de la sobirania" i "qüestions que toquen la fibra identitària".

Sobre sobirania

Buxadé, després de dedicar unes paraules alsguàrdies civils ferits per l’"entrada massiva de 400 immigrants a Melilla", ha posat el focus en el fet que "el que s’anuncia és un atac i una mossegada a la sobirania d’Espanya" i ha dit que amb el vot es decidirà entre "partits que volen robar la sobirania a Espanya i partits que volen estats que cooperin voluntàriament", una tesi en la qual ha incidit en les seves paraules finals.

El ministre li ha respost que no es tracta de "robar sobirania", sinó de "compartir sobirania voluntàriament". A la seva manera de veure, tal com ha dit al final del debat, Europa no és una opció, però "ha de canviar profundament", dotar-se d’un pilar social i contribuir a la cohesió.

Borrell i Montserrat discuteixen per la PAC

Montserrat també ha discutit amb Buxadé i amb Borrell a causa de la política agrícola comuna (PAC), en el seu afany per afirmar que el PP "sempre ha defensat els agricultors". Al socialista li ha advertit que l’avui ministra d’Economia, Nadia Calviño, ha proposat, com a alta funcionària europea, una retallada del 30% de la PAC per a Espanya, i que va ser el PP qui el va aturar a l’Eurocambra.

Borrell li ha replicat que per a l’actual Govern és "una línia vermella" que es mantinguin els fons per a la PAC i la política de cohesió. I ha afegit que per fer-ho possible i que, alhora, hi hagi fons per a noves prioritats com la tecnologia, fan falta més recursos.

Els candidats s’han quedat sense saber en quin grup polític s’integrarà Vox a l’Eurocambra, perquè Buxadé ha dit que ho decidiran en funció dels resultats. Això sí, ha reconegut contactes amb el Grup dels Conservadors i Reformistes, on hi ha els conservadors britànics i els polonesos de Llei i Justícia, que sostenen el Govern a Varsòvia.

Competència o harmonització fiscal

El candidat de Vox s’ha mostrat "radicalment en contra" d’una harmonització fiscal que PSOE i Podem han defensat amb convicció per evitar que els països es facin competència fiscal. L’impost de societats, ha dit Borrell, oscil·la entre el 9% i el 30% als diferents països europeus.

Notícies relacionades

Per la seva banda, la popular Dolors Montserrat ha posat el focus en la necessitat de crear ocupació de qualitat, adaptant-se i liderant la revolució digital, i ha proposat un Erasmus també per a la Formació Professional.

Garicano, també amb la vista posada en la innovació, ha apostat per una mena d’'Airbus digital’,en al·lusió a la necessitat d’una empresa paneuropea, com el consorci aeronàutic, avisant que, de les 20 empreses més innovadores del món, 11 són nord-americanes i 9 són xineses.