Un mosso diu que Sànchez va ordenar "treure la Brimo" d'Economia

No acostuma a ser habitual, però de vegades els testimonis surten del que han declarat en instrucció i aporten al tribunal informació que ningú espera. Aquest dilluns en el judici al procés un inspector en cap de la Brigada Mòbil dels Mossos, a qui el 20 de setembre del 2017 es va encarregar arribar a la conselleria d’Economia perquè la comissió judicial que la registrava pogués sortir-ne, va abandonar el guió de les defenses i va negar l’ambient festiu dels concentrats. Però el que va resultar més perjudicat de la seva espontaneïtat va ser el llavors president de l’Assemblea Naconal Catalana, Jordi Sànchez, de qui va dir que en la seva primera trobada va ser “altiu” i el va amenaçar de trucar al conseller. "El Trapero és boig. Treu a la Brimo d’aquí", el va sentir cridar al telèfon, tot i que ignora si amb qui parlava era amb Joaquim Forn o el mateix president de la Generalitat. [Segueix el judici al procés en directe.]

L’ara intendent dels Mossos havia sigut proposat per la defensa de l’exconseller d’Interior, que no ha sortit malparada del seu testimoni, almenys en la part que corrobora que els agents no es van sotmetre a les ordres del Govern, perquè el testimoni va assegurar haver-li contestat que per ell “podia trucar al Papa de Roma”, però ell havia rebut l’ordre d’arribar a la conselleria i, tret que li truqués la seva cadena de comandament, compliria les ordres.

Va descriure “una pluja de pots de cervesa” i com un company va rebre un cop d’ampolla al provar de discórrer per un passadís preparat per voluntaris que no tenia la seguretat necessària perquè la comissió judicial sortís de la conselleria. Va lamentar no haver pogut “treure els companys abans”, però no s’hauria aconseguit “ni amb el setè de cavalleria”, va dir, per la concentració de persones, que els “empenyien”, cosa que hauria fet que utilitzessin les defenses, tot i que ho va descartar per evitar allaus.

Llach, Sànchez i Cuixart

A les nou de la nit van anar a parlar amb ell el llavors diputat Lluís Llach, Jordi Sànchez i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. “L’actitud de Sànchez va ser altiva, prepotent i complicada per a mi”. Va ser quan va ordenar per telèfon que la Brimo es retirés. Després, va explicar el testimoni, va canviar i va ser tan col·laborador que fins i tot li va demanar el telèfon. El va utilitzar quan dos mossos de mediació van ser confosos amb guàrdies civils i es va haver d’aclarir a la multitud la seva veritable identitat.

Quan la defensa de Sànchez va intentar explicar els retrets inicials en què havia pactat que la Brimo no actuaria fins al final el registre, l’intendent es va reafirmar en el que havia dit, però precisant que amb “Cuixart sempre va mantenir una relació més cordial i col·laboradora”. “El recordo dient als ciutadans que érem la seva policia, no guàrdies civils”, va dir, amb la qual cosa tornava a posar en dubte l’ambient festiu descrit, per exemple, per l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias, que va qualificar l’actitud dels concentrats de “pacífica, de reivindicació nacional”.

Declaracions perilloses

Els altres testimonis proposats per l’advocat de Forn, Javier Melero, van assegurar no recordar un dispositiu tan gran com el de l’1-O i que mai hi va haver dubte en els Mossos que complirien el mandat fiscal i judicial. Això no va ser obstacle perquè alhora deixessin constància que les declaracions públiques sobre l’1-O de l’acusat i d’altres membres del Govern semblessin als agents “irresponsables i perilloses per la confusió” que generaven en la població sobre com actuarien. 

Josep Gulliot, conseller del sindicat de comandaments dels Mossos, va assegurar en el consell policial del 14 de setembre que Forn va voler "aclarir" la situació que ell mateix i altres membres del Govern havien generat amb les seves declaracions, tot i que va negar ingerències. "Una cosa és la retòrica política i una altra una ingerència i no en vam tenir cap". En la mateixa línia va anar el comissari en cap de la Regió Policial Central, Sergi Plá, que va afirmar: “Mai vam rebre cap ordre [sobre l’1-O], ni el major [Josep Lluís] Trapero l’hauria admès. Ens hi jugàvem molt: el nostre prestigi i la nostra continuïtat com a cos, i això passa per la neutralitat".

Cap dispositiu similar

 El testimoni també va assegurar que en 30 anys de carrera en els Mossos mai ha vist un dispositiu semblant, que va obligar que molts comandaments, que "feia anys que no s’havien posat uniforme", sortissin a escoles l’1-O, dia en què va dir que estava convençut que el dispositiu era conjunt. També va negar categòricament que es donessin instruccions per vigilar la policia i la guàrdia civil, com van declarar els comandaments d’aquests cossos. O que s’alteressin les actes aixecades en cap altre sentit que per completar-les.

En aquesta línia va aprofundir el comissari en cap de la Regió Policial Central dels Mossos, Sergi Pla, que va afirmar que sense haver llogat vehicles hauria sigut impossible complir el dispositiu dels Mossos l’1-O. Segons les seves paraules, ni tan sols hi havia prou uniformes, i per poder dur-lo a terme es va necessitar fins i tot treure gent de les oficines que feia temps que no patrullava. De fet, un dels testimonis que va declarar es dedicava a investigar homicidis, però el 29 de setembre li van demanar que s’afegís al dispositiu Àgora per a l’1-O i no tenia ni uniforme. 

Notícies relacionades

Així ha sigut la setmana 13a del judici al procés

Crònica d’una presó incondicional

Va formar part d’un dels binomis enviats a les escoles i va explicar que en les pautes d’actuació els van comentar que "si la gent estava en actitud passiva" no podien utilitzar la força. "Érem dues persones contra 70 davant del local" on s’anava a votar, per la qual cosa no van poder actuar per impedir-ho.  

També van declarar al llarg del dia més votants de l’1-O que en relació amb l’actuació policial per provar d’impedir la votació, el que es va poder fer en un altre centre. Irineo Alvarado, proposat també per la defensa de Forn, que exerceix Javier Melero, va explicar com al ser retirat pels guàrdies civils li van abaixar els pantalons i fins i tot va acabar emmanillat durant uns minuts.