ESCENARI DESPRÉS DEL 28-A

Els partits no esperen un gran tomb el 26-M

Sánchez surt a revalidar victòria i Casado a buscar una altra oportunitat en el PP

Cs espera aglutinar més poder territorial i Vox fer-se notar a Europa

undefined47932378 graf9268 madrid  28 4 2019   los colegios electorales han ab190503204352

undefined47932378 graf9268 madrid 28 4 2019 los colegios electorales han ab190503204352 / Javier Lizon

3
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

El curt espai de temps que separa les recents eleccions generals de les europees, autonòmiques i municipals del 26 de maig, una circumstància sense precedents, provoca que els partits no anticipin grans canvis en aquesta nova convocatòria. Més enllà que alguns electors de circumscripcions petites optessin pel vot útil en les legislatives, els resultats que s’esperen seran similars. Però alguns líders s’hi juguen més que d’altres. Sobretot, Pablo Casado, després de fer passar el PP de 137 escons a 66. El seu partit li ha donat una treva amb l’esperança que el seu forçat gir al centre i la possibilitat de pactes en alguns territoris li permetin sobreviure com a cap dels populars una temporada més llarga, però dependrà de l’escrutini. I de la sort dels seus principals adversaris al bloc del centredreta: Albert Rivera, que li trepitja ja els talons pel que fa a recolzaments, i Santiago Abascal, que intenta arrossegar el PP a l’extrem del tauler polític, allà on seria capaç d’intentar un ‘sorpasso’ tard o d’hora.

Ciutadans surt al terreny electoral amb l’objectiu d’aconseguir més poder territorial del que té, un final senzill per a una organització que se sent forta després de la seva escalada en les generals. A més ja ha decidit travar pactes a tort i a dret després d’aquests comicis, cosa que amplia les seves possibilitats. Unides Podem, amb els seus aliats allà on ha aconseguit conservar-los, intentarà no empitjorar encara més un marcador que no li va ser especialment propici a les generals. Pablo Iglesias va aconseguir amb prou feines salvar els mobles i ara vol no empitjorar les coses per poder pressionar Pedro Sánchez en el seu afany d’entrar al pròxim Govern central. Vox, des de l’extrema dreta, aspira a seguir en la ‘champions’ política, a ser decisiu perquè algunes autonomies i municipis quedin en mans de la dreta i, sobretot, a aconseguir una nota cridanera a l’escenari europeu, on organitzacions germanes ja esperen la força ultra amb els braços oberts.

Sánchez, en canvi, encara aquest procés en el seu millor moment: els socialistes, inclosos els barons que tant van fer per defenestrar-lo, volen que s’impliqui tot el que pugui en aquests comicis. Quan els presidents autonòmics del PSOE van veure els resultats de les eleccions andaluses del desembre passat, es van posar a tremolar. Temien passar pel mateix que Susana Díaz, forçada a abandonar la Junta després del pacte entre el PP, Cs i Vox. Ara, en canvi, no ho veuen tan negre. Creuen que les generals, on Sánchez va obtenir un triomf inapel·lable, han augmentat les seves possibilitats de reelecció, després d’haver aconseguit arrabassar el 2015 al PP importants comunitats gràcies a l’aliança amb Podem.

La incògnita i els vetos

Notícies relacionades

 També hi ha signes inquietants, segons admeten en la direcció socialista. El principal té a veure amb Vox. El partit d’ultradreta no va aconseguir cap escó en diverses circumscripcions petites el 28-A, però en les autonòmiques sí que tindran representació. Si es repetís els resultats de les legislatives, la dreta podria sumar a l’Aragó, Extremadura i Castella-la Manxa, territoris ara governats pel PSOE, de tal manera que l’any de l’entronament de Sánchez coincidiria amb la caiguda dels líders territorials del partit. Aquest escenari donaria un baló d’oxigen fonamental a Casado per salvar-se per la mínima, tot i que Rivera pensa anar a totes per arrabassar-li el títol de líder de l’oposició aquesta temporada.

Tot això és una possibilitat real, tot i que no definitiva, confien en la direcció socialista. Primer, perquè la dreta és ara pitjor, després de la seva derrota global en les generals. I després, perquè aquesta vegada la seva capacitat de pacte és més àmplia, al no haver-los posat Ciutadans un cordó sanitari com van fer els taronges amb Sánchez.