ELECCIONS COMUNITAT VALENCIANA

Ximo Puig: "Ha sigut complicat però la Comunitat Valenciana torna a ser la bandera del canvi"

El president socialista fa bona la seva decisió d'unir les eleccions a les generals i Compromís i Unides Podem cauen però es feliciten per ser indispensables

La suma dels partits progressistes perd per quatre mil vots les generals davant la dreta però la gestió del Botànic guanya per quaranta mil les autonòmiques

20190429 434871 eleccionescortse 1 1 / periodico

4
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero

Eren gairebé les tres de la matinada i Ximo Puig va aparèixer per fi a l’escenari que el PSPV havia muntat en una cèntrica i bufona plaça de València. Ho va fer rebut al crit de '¡Ximo president!' perquè a aquella hora ja ningú dubtava que el secretari general del PSPV tornarà a encapçalar un govern de progrés, la segona edició del Pacte del Botànic amb Compromís i Unides Podem EUPV.

Però el bloc d’esquerres va tenir l’ensurt al cos gairebé fins al final. El recompte dels vots de les eleccions generals donava al bloc de dretes un lleuger avantatge, ja que el PP, Ciutadans i Vox reunien 1.301.247 vots davant 1.297.716 del d’esquerra. Però a l’urna autonòmica hi va haver un tomb i, després de quatre anys de gestió, els partits del Botànic van sumar 1.290.139 vots, davant els 1.250.741 dels del davant. Quaranta mil vots de diferència que es tradueixen en una victòria en escons per 52-47, davant els 55-44 del 2015.

"Ha sigut dur, complicat –va dir un eufòric Puig– però la Comunitat Valenciana torna a ser “bandera del canvi”. La seva aposta per una peculiar singularització de la convocatòria electoral, per primera vegada per lliure respecte a la resta d’autonomies però al costat de les generals, li va sortir perfecta.

"És un dia de profundes emocions. Hem fet possible que el PSOE sigui el primer partit de la Comunitat i d’Espanya, i per això vull donar les gràcies als companys des de la Vega Baixa al Maestrat, a tot el territori i a totes les persones que ho han fet possible", va assenyalar abans d’agrair especialment a les dones que s’hagi frenat la ultradreta.

El seu ascens de 23 a 27 diputats el converteix en la primera força política valenciana per primera vegada des del 1991 i aclareix els dubtes sobre quin partit ha de liderar el pacte ja que l’'efecte nacional’ li va passar factura a Compromís, que va baixar de 19 a 17 diputats. Això sí, el PSPV es va quedar amb quatre punts menys de percentatge que el PSOE i es va deixar més de cent mil vots.

La lectura dels seus socis principals era notablement diferent. Després de confirmar-se la caiguda de Compromís de 19 a 17 diputats, i esfumar-se la possibilitat de reclamar la presidència, Mónica Oltra va assegurar que els valencians havien "estat a l’altura i no han permès que determinats experiments partidistes posin en perill el canvi". No serà fàcil reestablir les complicitats que va trencar l’unilateral avenç electoral.

Compromís va aconseguir transformar els seus mals resultats al Congrés, només un diputat i 6,49% de vot, en uns entre regulars i acceptables a l’urna autonòmica, en la qual va aconseguir un 16,45% de recolzament i va passar de 172.751 vots a 439.459.

Oltra es va felicitar a més perquè, a diferència del que pugui passar a Madrid, a la Comunitat només hi ha una opció. "No hi ha experiments possibles. Les dretes no sumen i el PSPV tampoc suma amb d’altres, amb Ciutadans no suma", va recalcar. Aquesta serà la seva força en la negociació.

L’altre soci, Unides Podem EUPV, demanarà passar de recolzament extern a intern en l’executiu i va donar per bons els seus vuit diputats malgrat que Podem venia d’aconseguir-ne 13 en solitari. És el que té que les enquestes els anessin tan malament. Rubén Dalmau, el seu cap de llista, va assenyalar que havien"frenat a la dreta" "aconseguit els objectius marcats en campanya", perquè "algunes" preveien que la formació no tingués representació. Són menys però igual d’imprescindibles per a un pacte d’esquerra.

Trist consol de la dreta

Al bloc de la dreta, el PPCV malgrat perdre 12 diputats i baixar de 31 a 19 va aconseguir mantenir-se com a líder de l’oposició. A més, el partit d’Isabel Bonig  va aconseguir rascar vuit mil vots més dels que va treure el seu partit a escala nacional. Els problemes de Pablo Casado li donen marge.

Va descartar "absolutament" dimitir i es va limitar a qualificar com a "no bons" els resultats, després d’atribuir-los a "la fragmentació".  "No ha sigut fàcil arribar fins on hem arribat amb la història i la motxilla que té el PP, especialment a la Comunitat Valenciana. Si al Botànic els diuen que arriben per la mínima i de penal, no s’ho haurien cregut", va afirmar.

Notícies relacionades

A la seu de Ciutadans hi havia eufòria malgrat que el seu ascens no els dona gaire rèdit. Passen de 13 a 17 diputats però no passen al PP, però Toni Cantó es va veure guanyador per superar... Compromís. "Hem guanyat el nacionalisme", va dir amb referència a aquest partit i abans de culpar el de Bonig de no governar per haver-se "enfonsat".

Per la seva part, Vox irromp amb 10 diputats i José María Llanos, el seu líder, va prometre "donar guerra" a les Corts i especialment als "paràsits" de la política. Va acabar el seu discurs amb “visques” al Regne de València i a Espanya, tot i que es va deixar gairebé cinquanta mil vots respecte als aconseguits en les generals.

Temes:

Eleccions