Percival Manglano serà becari després de 15 anys en la política

L’exregidor del PP a l’Ajuntament de Madrid Percival Manglano serà becari en un despatx d’advocats per poder exercir com a col·legiat el 2020 després de quinze anys en política, reconeixent que creu com a "bon liberal" que "la política corromp" i que "cal mantenir-la sempre a una certa distància".

Manglano va anunciar en el seu compte de Twitter la setmana passada que deixava la política per començar "una nova etapa" al setembre, un nou camí que explica en un article publicat al diari digital 'Libertaddigital.com'.

"Fa uns 15 anys que estic en política. He sigut assessor, cap de gabinet, director general, conseller i, durant els últims quatre anys, regidor a l’Ajuntament de Madrid. Ara tinc 46 anys i he arribat al convenciment que necessito més experiència en el sector privat. No vull dedicar tota la meva vida professional a la política. Aquesta és la raó per la qual marxo", explica en el text.

L’edil revela el seu creixent amor pel Dret, una carrera que va començar a estudiar per la UNED el 2014 gairebé per curiositat intel·lectual i amb què va descobrir una nova vocació.

A l’estar obligat a fer unes pràctiques, va enviar el seu CV a desenes de despatxos d’advocats i un, amb una sola entrevista, li permetrà fer pràctiques al setembre.

"La política corromp"

Notícies relacionades

Percival Manglano deixa la política i treballarà en un despatx d'advocats

¿Marejol a Euskadi?

"Espero col·legiar-me i exercir ja l’any que ve, el 2020. Deixo la política agraït. He viscut grans moments en política i he fet bons amics. Sobretot, he tingut l’ocasió de defensar allò en què crec. Però és hora de fer una altra cosa. Com a bon liberal, crec que la política corromp. I, per tant, cal mantenir-la sempre a una certa distància. Amb l’edat, és molt més difícil fer-ho", subratlla.

"Les opcions fora de la política són cada vegada més escasses. Això és així no només des d’un punt de vista professional, sinó també personal: els polítics tendeixen, amb el temps, a no saber reconèixer-se fora de la política; és com si la seva identitat estigués definida pel càrrec públic que ostenten. No vull que això em passi a mi. Vull ser lliure. I ser lliure significa que l’exercici de la política sigui una decisió, no una obligació", afegeix.