Anar al contingut

28-A

Eleccions generals 2019: el debat dels gestos

Més enllà del contingut, els experts coincideixen a dir que Rivera va vèncer en la comunicació no verbal

Iglesias "va desconcertar" amb el seu canvi d'actitud, Casado va estar "solvent però artificial" i Sánchez "va jugar a l'empat a zero"

Miriam Ruiz Castro

Eleccions generals 2019: el debat dels gestos

REUTERS TV

Quan hi ha una incoherència entre el que es diu i com es diu, qui escolta donarà més importància al llenguatge no verbal (93%) que al verbal (7%). És una regla de la comunicació que va establir el psicòleg alemany Albert Mehrabian, i que posa en paraules una cosa tan quotidiana com qui diu que està bé mentre el seu gest és trist o planyívol. És la importància del llenguatge no verbal, que va estar tant o més present que les consignes, els argumentaris i les propostes en el debat electoral de TVE. Enquesta: ¿Qui ha guanyat el primer debat?

El somriure continu de Pablo Casado, la mà a la butxaca de Pablo Iglesias, la mirada a càmera de Pedro Sánchez i els punys tancats d’Albert Rivera. Els candidats a presidir el pròxim govern no només van comunicar amb el seu discurs, tot i que els experts consultats per EL PERIÓDICO coincideixen que, en línies generals, el d’ahir a la nit va ser un debat de perfil baix i fred quant a emocions. Amb una excepció: el líder de Ciutadans, que va carregar la contesa de rèpliques, atacs directes, papers al faristol... "Va posar salsa al debat", com assenyala l’expert en comunicació no verbal José Luis Martín Ovejero. Javier Torregosa, també expert en comunicació no verbal científica, destaca que l’estructura més "controlada" del debat va deixar poc marge a l’espontaneïtat dels candidats, però insisteix també que Rivera va ser el "més enèrgic". Més enllà del contingut, "ha captivat més", assenyala, perquè la seva progressió des dels debats de les eleccions passades en què "es donava constants estirades a la roba" ha sigut "espectacular".

"Rivera va liderar l’impacte comunicatiu", coincideix a dir Alicia Martos, experta en comportament no verbal i detecció de la mentida. Excepte en el seu minut final, que no va ser "gens espontani i va teatralitzar massa", segons el parer de l’experta. És al parlar de Catalunya quan els gestos del líder de Ciutadans reflecteixen un impacte emocional més gran, amb els punys tancats i adreçant-se a tots els seus adversaris buscant el cos a cos.

Sánchez, a empatar a zero

El principal contrast amb Rivera el troben els experts en Pedro Sánchez. El líder del PSOE va ser "solemne, sense riscos", va jugar a l’empat a zero. "Tots els polítics interpreten un paper la major part del temps, però ell ho fa una miqueta més que la resta", destaca Torregosa. Només alguns moments molt puntuals del debat el van treure del seu paper presidencial i van deixar veure alguna emoció rere el seu posat. Martos identifica una mirada a Rivera, quan li va parlar d’indults, que reflectia "un menyspreu gairebé a nivell personal". També Martín Ovejero destaca el moment en què Casado li va parlar sobre el "no és no" de les dones i Sánchez es va girar cap a ell amb un atac directe, també corporal, que va deixar el del PP "sense resposta".

"L’important és el canvi. Tots tenim una línia base de comportament i aquesta és la que esperem veure en els candidats perquè resultin creïbles", assenyala Martos. Per això Iglesias va ser "desconcertant". "La seva marca personal, les seves celles arrufades, intensitat i vehemència, el seu missatge que calava a nivell emocional, no van ser presents. La seva actitud era derrotista i passota", indica l’experta, que recorda que va mantenir la mà esquerra a la butxaca. Aquest petit gest conté molta informació per als analistes de la comunicació no verbal. Torregosa destaca que l’utilitzem "quan alguna cosa ens fa vergonya o quan ens volem ocultar". Iglesias es va mostrar "massa tranquil, semblava cansat". Va adoptar una “figura d’autoritat que no és la seva –assegura–. A aquest paper de conciliador no ens hi té acostumats i, al final, l’efecte al veure’l és preguntar-se per què és mesurat". "Les mans ajuden a convèncer i Iglesias va trencar el seu patró de comportament subjectant un bolígraf o ficant-les a les butxaques. Va ser un error", coincideix Martín Ovejero.

Intentar influir massa en la comunicació no verbal pot matar un candidat, perquè el receptor pot rebre una actitud impostada i que l’efecte sigui el contrari, com assenyala Martín Ovejero. En el cas de Pablo Casado, l’expert assenyala que "va defraudar les altes expectatives amb un perfil massa baix". "Va moure les mans amb coherència, amb gestos il·lustradors i comunicant amb tot el seu cos, però les seves mirades a càmera sempre s’adreçaven per sobre de la mateixa càmera, i això és imperdonable", destaca.

"Solvent però artificial"

Martos qualifica aquest paper més mesurat i tan poc habitual en Casado, que no va voler entrar al cos a cos en què sí que va entrar Rivera, com a "solvent però artificial". “Es va situar en la manera tradicional de comunicar del PP, menys agressiva”, apunta. "El 90% de les seves aparicions a càmera van ser somrient, i això no era coherent". "Va ser massa moderat en la seva comunicació no verbal", destaca Torregosa, i va anar canviant aquest somriure "de setciències" que el caracteritza quan s’apoderaven d’ell els nervis per tocs constants del dit anular dret amb la mà esquerra, buscant un ancoratge".

Aquesta nit els quatre candidats tindran el seu segon assalt, una nova oportunitat per provar d’atreure votants d’altres partits i d’indecisos amb els seus programes, propostes i consignes. Però també amb la seva actitud corporal i els seus gestos. Pels experts, podem esperar canvis en l’actitud d’algun dels candidats, especialment en Iglesias i Casado, que hauran d’arriscar per recuperar el protagonisme perdut.