Anar al contingut

DEBAT A RTVE

Casado i Rivera busquen assetjar junts Sánchez

Els líders del PP i Cs ataquen mà a mà Sánchez per Catalunya i remarquen que no són "adversaris"

El president es presenta com a dic davant de Vox, i Iglesias s'aferra a la Constitució "social"

Gemma Robles Juan Ruiz Sierra

Casado i Rivera busquen assetjar junts Sánchez

DAVID CASTRO

En la primera part d’un debat a dues voltes amb tan sols 24 hores de diferència, una cosa per complet inèdita, Pablo Casado i Albert Rivera van buscar l’enfrontament directe, ferri i gairebé sincronitzat quan es debatia de Catalunya amb el president del Govern i favorit a les enquestes, Pedro Sánchez. Van sumar arguments, retrets i qualificatius per provar d’erosionar el cap dels socialistes i van parlar amb més o menys claredat –el líder dels taronges va deixar les mitges tintes per a un altre dia– d’una futura coalició entre tots dos. Si els donen els números el 28-A, és clar. En allò que també van coincidir els dos és en mirar d’obviar el convidat de pedra en aquest primer debat, Vox, el partit d’extrema dreta, que necessitarien en el millor dels escenaris per arribar a la Moncloa, segons apunta la demoscòpia.

Va ser Sánchez, forçat a combatre contínuament “les mentides” que li atribuïen sense donar-li respir, qui va recordar que Santiago Abascal i els seus són una realitat, i que si hi hagués un excés de confiança en l’electorat socialista, com va passar a Andalusia, els ultres podrien tocar poder. "Jo tampoc creia que guanyaria Donald Trump, i va guanyar", va avisar el secretari general del PSOE.

Ja en els dos primers blocs, dedicats a economia i política social, els rols dels quatre candidats van quedar patents. Sánchez va reivindicar l’obra del seu equip en aquests últims 10 mesos (“amb només 84 diputats”, va insistir) i va buscar a estones la confrontació dialèctica amb Casado. Va remarcar com a guia del seu govern la “justícia social”, la “neteja” i la “convivència entre espanyols”. El líder del PP va optar per un perfil moderat, institucional, diferent al que llueix en campanya. En lloc de prioritzar el discurs ideològic, es va centrar en l’herència de José María Aznar i Mariano Rajoy, intentant traslladar una imatge de bona gestió econòmica i de solució a una crisi que, segons el seu parer, arribarà sí o sí en cas que el PSOE segueixi als comandaments.

El més agressiu, de llarg, va ser Rivera. L’aspirant de Cs va atacar Sánchez pel recolzament dels independentistes a la moció de censura i la seva “humiliant” cita amb Quim Torra a Pedralbes. Fins i tot va col·locar una foto de la reunió al seu faristol, amb marc inclòs. Casado el va colpejar per haver votat a favor de la pujada d’impostos sent diputat i per la corrupció a les seves files. A Pablo Iglesias, pel xalet de Galapagar. Una de les seves paraules més repetides va ser “revolució”. La del líder de Podem, en canvi, va ser “Constitució”. Va portar a sobre un exemplar de la Carta Magna, el que ha repartit Unides Podem com a programa electoral, i el va llegir en diverses ocasions per mostrar que aquesta, en el fons, no s’estava complint en els seus capítols socials.

Independència i salari mínim

En economia, Casado i Rivera van mostrar també sintonia en la baixada fiscal. Sánchez es va centrar en mesures com l’ampliació del subsidi d’atur per a majors de 52 anys i l’augment del salari mínim a 900 euros. Aquí va entrar Iglesias. "Ens va costar Déu i ajuda treure’ls-ho a vostès. Si no és per Podem, no el puja”, li va dir al president del Govern el líder morat. El socialista no va voler donar-li pista a l’altre aspirant d’esquerres, però sí que li va agrair la seva col·laboració parlamentària. No va anar més enllà. Mentre Iglesias li demanava garanties que pactarà amb ell i no amb Cs, per formar un Executiu de coalició, Sánchez va assenyalar que aspira a un Govern monocolor, amb independents.

El debat es va fer especialment aspre quan va arribar el territorial. El “cop d’Estat” del qual contínuament parlaven Casado i Rivera i el seu pesat intent que Sánchez confessés si pensa aprovar indults, va ocupar bona part dels minuts. El líder socialista es va negar a entrar en el joc dels “indults preventius”.

Aferrant-se a aquesta hipotètica empatia del PSOE amb els independentistes –malgrat que Sánchez va enarborar el seu 'no és no' al referèndum–, Rivera va proclamar que de cap manera governarà amb els socialistes. Ho va posar en dubte diverses vegades Iglesias, mentre el cap de l’Executiu li criticava al taronja un cordó sanitari a ell i no a la ultradreta. Casado no va entrar al drap que li va llançar Rivera de comprometre’s a arribar de la mà al Govern. Només li va demanar que no l’ataqués. "No som adversaris", va dir.