Anar al contingut

RADIOGRAFIA DELS CANDIDATS

La bústia de veu d'Albert Rivera

El líder de Ciutadans sembla bolcat a rebre centenars de trucades després del 28-A si aconsegueix ser frontissa

Els taronges mantenen el seu veto a Sánchez i creuen els dits perquè els indecisos no els traeixin

Gemma Robles

La bústia de veu d'Albert Rivera

Manu

En l’última setmana de campanya els candidats solen serrar les dents i ratllar dies del calendari. Les forces tendeixen a flaquejar després d’hores de viatge i mítings; els colls pateixen molt i els arguments van difuminant-se de tant d’ús. De tant anar a debats i entrevistes. Però és probable que un dels aspirants a les generals del 28-A, Albert Rivera, estigui, a més, fent ja provisió d’analgèsics per suportar els mals de cap que una vegada passades les legislatives pot provocar-li la promesa que va fer de no convertir Pedro Sánchez en president i, en la mesura possible, de repetir l’acord firmat amb el PP a Andalusia. Amb la inestimable ajuda de Vox. Estrany encaix per a un liberal que somiava encapçalar el centre.

L’arriscada jugada que suposa revelar la seva política de pactes en precampanya, com ell va fer, sotmetent-lo, a més, al criteri de la seva Executiva –que ho va aprovar per unanimitat–, ha portat els socialistes al desconcert, que posen el crit al cel perquè el cordó sanitari sigui per a ells i no per a la ultradreta. Tampoc convenç Podem, que tem un ‘ara diu blat, ara diu...’ d’última hora que allunyi el PSOE d’una coalició d’esquerres per llançar-se als braços de Cs, hipòtesi que de tant en tant també alimenta un PP que busca distanciar-se del seu principal competidor en el bloc de la dreta.

Això, en el que als grups concerneix. Si la parròquia taronja creu o no Rivera (ha canviat de criteri en altres ocasions i ha donat suport a intents d’investidures de Sánchez o Mariano Rajoy després d’assegurar que mai ho faria), es comprovarà diumenge. A les urnes. Unes hores després, el protagonista d’aquesta crònica sabrà si els membres de les elits espanyoles i d’institucions europees estan disposats a renunciar al seu comodí de la trucada, això és, agafar el telèfon per intentar influir en la seva decisió, si resultés decisiu, en un sentit o en un altre. No sembla que s’hagi de deslliurar de l’al·luvió, pel rum-rum  que ja se sent de fons. Especialment si els números es tornen enrevessats i hi ha amenaça de bloqueig. Des dels partits afectats també se'l buscarà. Rivera pot mantenir-se ferm en la seva actitud oficial i fins i tot no contestar, però la seva bústia de veu traurà fum. El seu cap, segurament, també. Tot això en vigílies de les autonòmiques i municipals del maig.

L’aposta Arrimadas i els indecisos

Podria convertir-se el cap de Ciutadans en un dels homes més requerits d’Espanya en els pròxims temps. Això, sempre que la demoscòpia sigui com l’estan pintant i ell sigui frontissa. No fa tants mesos que aspirava a succeir Mariano Rajoy a la Moncloa després de donar-li recolzament en un govern feble, però va arribar una moció de censura a cavall de la corrupció i es va carregar el PP. I les cartes que, segons les enquestes, tenia en aquells moments de ser el següent president un Rivera centrista, també. Des d’aleshores ha dedicat esforç a recol·locar-se en el tauler disputant-li el lloc de cap de l’oposició al flamant Pablo Casado, però els seus atacs furibunds al sanchisme pel seu acostament amb els secessionistes catalans i les polèmiques fotos a la madrilenya plaça de Colon no han donat el resultat esperat per remuntar contra rellotge.

Tot i així pot millorar resultats respecte a les últimes legislatives si fa un bon final de campanya. També pot passar que la bossa d’indecisos que l’acompanya en el seu periple, que sembla multitudinària, opti per avalar una altra organització a les urnes del 28-A i la incògnita es torni catàstrofe per als seus interessos. Però l’equip de Rivera prefereix no pensar en aquesta opció i defensa prémer l’accelador en el tram final on, a més, hi ha debat a dues voltes, una disciplina en la qual suposadament el seu cap és expert.

Es pot destacar que Cs ha apostat molt, s’ha de veure si massa, en aquestes generals que fan olor de punt d’inflexió per a aquesta formació. Han portat un dels seus grans actius polítics, Inés Arrimadas, de diputada a Madrid, i han deixat una mica desabrigada l’organització a Catalunya, malgrat ser allà on tenen el bressol i on van aconseguir, amb ella al capdavant, vèncer per primera vegada en unes eleccions, tot i que no governessin. S’ha de veure si el sobreesforç dona resultats. I si el mòbil de Rivera aguanta tot el que li espera.