JxCat es reivindica davant els dards d'ERC

JxCat va respondre aquest dissabte a l’opa llançada per Oriol Junqueras, en plena disputa per l’hegemonia independentista, amb la bandera de la “unitat” i l’arenga de l’“esperit de l’1-O”. L’encarregat de la rèplica va ser un altre sobiranista empresonat en Soto del Real (Madrid), Jordi Turull, candidat postconvergent per Lleida, que va haver d’improvisar el seu primer míting de campanya al rebre ‘in extremis’ el permís de la Junta Electoral Central. 

En connexió directa amb els simpatitzants a la Seu d’Urgell i visiblement emocionat, es va esforçar a fer arrelar la idea que ara “no cal distreure’s” amb càlculs que dibuixin escenaris postelectorals, i va esgrimir que el 28-A és una “oportunitat” per “reforçar la legitimitat democràtica” del referèndum, per enviar “un missatge molt clar a l’Estat i al món”. “Hem superat moments difícils perquè hem anat a l’una”, va insistir l’‘exconseller’ de Presidència, i va situar JxCat com la formació que uneix “la gent que posa per davant els interessos del país als del partit”.

Mentrestant, Gabriel Rufián, des de Figueres (Girona), ometia els postconvergents i alertava d’un pacte entre el PSOE i Cs per concentrar el vot sota les seves sigles. El republicà juga amb les enquestes a la mà, conscient que es disputa el primer lloc amb el PSC i que els seus socis de Govern no aconsegueixen escurçar distàncies.

Coneixedor dels pobres resultats que els sondejos els auguren als seus, Turull va demanar “la força màxima, perquè com més força tinguem, més podrem fer”. “O ho fem nosaltres des d’aquí, o ningú ho farà des d’allà”, va etzibar. No va parlar d’indults, va apostar pel diàleg i el final de la judicialització, i va dir que les seves conviccions són “més fortes” que “la injustícia de l’Estat”.  

Els atacs als socialistes els va reservar per a la número dos per Barcelona, Laura Borràs. Va seguir el fil de les seves paraules i va reclamar que el 28-A no es converteixi en un “plebiscit” sobre el president del Govern i candidat socialista, Pedro Sánchez. “Això no va d’investir Sánchez o de frenar la dreta”, va censurar, i va denunciar que el PSOE “forma part” del 155: “És un engany. I la dreta, la seva coartada”.

Frenar el “feixisme ‘cool’”

A la tarima d’ERC, Rufián també va provar de trencar amb aquesta disjuntiva. “Aquesta por no és real. El tripartit de dretes no suma. No sumarà”, va assegurar, provant de situar el debat en un eventual acord PSOE-Cs.

“Aparentment no fan tanta por com Vox perquè no van a cavall i no porten pistola”, va emfatitzar, al·ludint a les caricatures televisives de Santiago Abascal, però es tracta d’un feixisme ‘cool’, un feixisme amb glamur, o almenys no tan assilvestrat com el que ofereix Vox”. I va advertir del perill que es produeixi un “retrocés” en aquestes qüestions i s’apliqui “un altre 155 a Catalunya”.

Rufián va donar per fet que “si al PSOE li surten bé els números” pactarà amb Cs “perquè viurà més còmode amb Albert Rivera que amb nosaltres”. Els plans d’ERC al Congrés els va deixar en mans del “PSOE que ens trobem”.