Dèficit històric
La Cambra exigeix invertir fins al 2043 53.800 milions en infraestructures
L’informe de la corporació alerta que l’execució estatal és del 41% de mitjana, denuncia falta de programació i adverteix que molts projectes "no estan planificats" o els falta maduresa, fet que en perjudica l’execució real.
Es manté el dèficit estructural, amb un estoc inferior al 16% del total estatal
Si dies enrere es van fixar en Rodalies, ahir la Cambra de Comerç de Barcelona va obrir el focus i va analitzar la situació de les inversions en totes les infraestructures de mobilitat a Catalunya. L’entitat va alertar d’un dèficit "persistent" en aquest àmbit i va xifrar en 53.800 milions d’euros el desemborsament que cal fins al 2043 per convergir amb el seu pes econòmic, del 19% del PIB estatal.
L’informe, el primer elaborat per l’Observatori d’Infraestructures i presentat en un fòrum amb un centenar de persones a la seu de la Diagonal, constata una vegada més que l’execució real de la inversió estatal se situa molt per sota del que s’ha pressupostat. "Catalunya necessita un esforç sostingut en aquest àmbit, que necessita les administracions però també un gran pacte de país", va remarcar el president de la Cambra, Josep Santacreu.
Millora recent
En concret, entre el 2021 i el 2023, l’Estat va executar de mitjana només el 41% de les inversions previstes al país, amb xifres que oscil·len entre el 36% el 2021 i el 45% el 2023. "Es pressuposta a l’alça, però s’executa a la baixa", diu el document, que atribueix aquest desfasament a problemes estructurals de planificació i gestió.
La Cambra reconeix que, tot i que els pressupostos recents s’han acostat més al criteri del 19% fixat en la disposició addicional tercera de l’Estatut –que vinculava la inversió estatal al pes del PIB català–, aquest llindar no es compleix en termes d’execució real. De fet, recorda que només s’ha reconegut el dèficit corresponent als anys 2007 (ja liquidat) i 2008 (en procés).
El resultat és un dèficit acumulat en l’estoc de capital en infraestructures. Catalunya se situa actualment per sota del 16% del total estatal –prop del 15,5%–, cosa que equival a un desfasament d’uns 16.200 milions d’euros respecte al nivell que li correspondria pel seu pes econòmic respecte a la resta de l’Estat, una reclamació que es repeteix des de fa lustres en el teixit econòmic, polític i social.
Per corregir aquesta bretxa, l’informe considera que caldria una inversió mitjana anual de 2.773 milions d’euros entre el 2026 i el 2043, sumant tant el conjunt d’administracions com també el sector privat. Aquesta xifra pujaria fins a 2.987 milions anuals si s’inclou l’IVA i determinats àmbits addicionals.
Un dels principals problemes identificats és la falta de maduresa dels projectes. La Cambra assenyala que disposa d’un llistat d’actuacions que sumarien fins a 53.800 milions d’euros, però adverteix que "un bon nombre no estan planificats o no disposen d’estudis ni projectes". A aquesta carència s’hi afegeix la "falta de transparència de l’Administració General de l’Estat".
L’informe insisteix que és "fonamental impulsar i tramitar els projectes estratègics de país" per convertir-los en unes inversions executables i revertir els baixos nivells d’execució de l’actualitat, fet que dies enrere ja va reclamar el comissionat per al traspàs de Rodalies, Pere Macias, en una conferència al Cercle d’Infraestructures.
La diagnosi s’il·lustra amb el cas de Rodalies. En el moment de redactar-se el pla 2020-2030, el programa de manteniment i reposició d’actius preveia uns 1.000 milions d’euros. Tanmateix, després dels episodis d’incidències registrats el gener del 2026, que van palesar el deteriorament de la xarxa gestionada per Adif a Catalunya, aquesta partida s’ha elevat fins a més de 2.200 milions per al conjunt del període.
A banda del ferrocarril, la Cambra planteja un paquet d’actuacions prioritàries fins al 2030 que requeririen inversions superiors a 14.500 milions d’euros –un 72% a càrrec de l’Estat–, cosa que equival a uns 2.900 milions anuals. Entre aquestes inversions figuren l’ampliació de l’aeroport del Prat, el desenvolupament del corredor mediterrani, millores a la xarxa viària com la B-40 o els accessos als ports, així com noves infraestructures hídriques basades en la dessalinització i la regeneració.
Notícies relacionadesProjectes identificats
A més llarg termini, el conjunt de projectes identificats fins al 2043 ascendeix a més de 53.800 milions d’euros, va detallar la directora d’estudis d’infraestructures de l’entitat, Alícia Casart. Segons la Cambra, això implicaria que la inversió anual de l’Estat a Catalunya seria 2,3 vegades superior a l’execució real recent del Ministeri de Transports –que el 2023 va ser de 960 milions– i lleugerament per sobre dels nivells actualment pressupostats.
