L'Audiència Nacional jutjarà al setembre 47 membres del 'front de presons' d'ETA

L’Audiència Nacional ha fixat per a mitjans del pròxim mes de setembre el judici a 47 presumptes integrants del 'front de presons’ d’ETA sota la cobertura dels diferents ens dels quals formaven part, entre ells, el col·lectiu d’advocats BL, l’organització de recolzament als presos Herrira, l’associació d’assistència sanitària Jaiki Hadi o la de familiars de reclusos Etxerat. Entre els acusats hi ha la coneguda advocada d’etarres Arantza Zulueta i l’exsenador de Bildu Iñaki Goioaga.

Segons la interlocutòria de senyalament del judici, la vista oral començarà el 16 de setembre i es preveuengairebé una vintena de sessions–l’últim dia serà el 28 de novembre– que se celebraran a la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares (Madrid).

La Fiscalia i l’acusació popular, que exerceix l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT), demanen penes per als 47 acusats que oscil·len entre els 8 i els 20 anys i 5 mesos de presó per delictes que van des de participació activa en organització terrorista, col·laboració i finançament del terrorisme fins a enaltiment i trencament de mesures cautelars.

Les acusacions situenArantza Zulueta i Jon Enparantza en qualitat de "dirigents" i demanen per a ells 14 anys de presó per participació activa en organització terrorista, si bé no són els acusats que s’enfronten a penes més altes, ja que Francisco Javier Balda, integrant del Moviment Pro Amnistia, impulsor de la iniciativa Egin Dezagun Bidea i portaveu d’Herrira podria ser condemnat a 20 anys i 5 mesos per l’acumulació de diversos delictes: participació activa, enaltiment, finançament del terrorisme i trencament de mesures cautelars.

El 'front’, més d’una dècada actiu

Aquest 'front de presons’ va ser desarticulat en les operacions Escac, Mat i Pastor practicades el gener del 2014, el gener del 2015 i el març d’aquest mateix any, més d’una dècada després que per ordre d’ETA es creés el denominat Koordinazio Taldea(Grup de Coordinació), també denominat KT per les seves sigles en eusquera, la funció principal del qual era dirigir l’EPPK (col·lectiu de presos) de forma integral, garantint la cohesió dels seus membres i la seva fidelitat a la banda, exercint aquesta funció sempre de forma subordinada a l’organització terrorista i d’acord amb les directrius generals que ETA els feia arribar.

Notícies relacionades

El llast pesant d'ETA

ETA es dissol però anuncia que els seus exmilitants "seguiran la lluita per Euskal Herria unificada i independent"

Segons les acusacions, el KT dissenyava i organitzava les campanyes de mobilització i reivindicació que realitzaven els presos a l’interior de les presons, dirigia i dinamitzava els processos de debat i reflexió que desenvolupaven els seus membres, realitzava un seguiment directe de la situació de cada pres d’ETA, actuava com a portaveu de l’EPPK, elaborant i difonent els seus comunicats oficials i mantenia permanentment informada ETA de la situació del conjunt de membres de l’EPPK.

Els seus membres, expliquen els escrits d’acusació, eren "plenament coneixedors de la seva dependència orgànica d’ETA i la seva activitat contribueix a les finalitats" de l’organització terrorista.